Dilluns, 21 d’abril de 2025
Al matí estem pel vaixell. Ens despertem tard i dinem d’hora. Arribem a Màlaga i a les dues podem baixar del vaixell. Avui baixem amb la família de Múrcia i la de Brasil.
Màlaga va ser fundada pel fenicis, la van anomenar Malaka que vol dir sender de peix (800 aC) i es va convertir en un important centre comercial. Posteriorment va ser dominada pels cartaginesos i els romans la van conquistar després de les Guerres Púniques, li van donar el nom de Malaca i va passar a formar part d’Hispània. D’aquesta època es conserva el Teatre Romà. En el segle VIII els berbers del nord d’Àfrica van creuar l’estret de Gibraltar i van conquerir gran part de la península ibèrica. Màlaga va ser una ciutat molt cobdiciada per la importància comercial del seu port i va ser conquerida al 743. La conquista àrab la va convertir en un important centre cultural i industrial durant el període de Al-Andalus i després va formar part del Regne de Granada. Màlaga era el principal port del Emirat de Córdoba i posterior Califat i la van protegir amb importants mesures defensives. Van construir l’Alcassaba, el Castell de Gibralfaro i una gran muralla que rodejava la ciutat. A mes a mes el traçat del carrers del casc antic de la ciutat es típic dels països musulmans amb enredats carrers estrets.
Els Reis Catòlics van conquistar Màlaga el 1487, no va ser una victoria fàcil, però era clau per enfonsar Granada i acabar amb el procés de la Reconquista.
En el segle XIX es va revelar contra l’absolutisme de Fernando VII i al 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola va ser una de les mes castigades pel bàndol sublevat. En els anys seixanta va tenir un autentic boom turístic, l’època daurada de la Costa del Sol.
Quan baixem del vaixell el primer que trobem es La Farola, un far construït entre 1813 i 1817 per l’ enginyer Joaquin Maria Pery y Guzman. Situat al port de Màlaga es un símbol de la ciutat. Al seu costat hi ha un lloc on fan sardines a la brasa i aquí ho fan d’una manera molt característica, les punxen amb un pal i el posen recta mentre es van fent al foc. S’anomenen «espetos». Seguin pel Passeig de la Farola ens trobem amb el Centre Pompidou de Màlaga, està al moll 1 i no pot passar inadvertit per la seva forma de cub i la seva coloració. Es una mena de sucursal del Centre George Pompidou de Paris i te una important col·lecció de pintura dels segles XIX i XX.
Hem anat fins al Teatre Romà i l’Alcassaba. L’entrada ens ha costat 3 euros els adults i 1,5 euros els nens i la reduïda. No agafem l’entrada pel Castell de Gibralfaro perquè creiem que no tindrem temps d’anar-hi.
L’Alcassaba data de 1057 quan feia poc que s’havia enfonsat el Califat de Còrdova. Era l’època del Reines de Taifes i Badis, el rei granadí, el va fer construir i es va gastar molts diners, així va resultar una magnifica edificació. Alcassaba significa ciutadella. Aquesta està situada en un turó i forma dues anelles de muralla, una dins l’altra. La construcció te caràcter militar, però també era un palau pels reis granadins o qui governes la ciutat en el seu nom. Te una gran complexitat defensiva i ho podem apreciar en la nostra visita. Ens ha agradat molt. La visita es molt agradable i es poden recorre recons magnífics.
Mes amunt de l’Alcassaba es troba el Castell de Gibralfaro construït a l’època d’Abderraman (756-788). Estava unit a l’Alcassaba per un camí murallat però a l’actualitat s’ha interromp la continuïtat. Es va reconstruir en el període nazarí (s. XIV-XV) i va adquirir la forma actual.
Sortint de l’Alcassaba anem cap a la Catedral, «La Manquita», perquè es va quedar sense aixecar una de les dues torres. Està construïda sobre el solar, que havia estat una mesquita, per ordre dels Reis Catòlics a finals del s. XV en estil gòtic isabelí, però la seva construcció es va prolongar cinc segles (1518-1968) i per això s’ introdueixen diferents estils al llarg del temps. La torre nord fa 87 metres i la sud està inacabada i així seguirà perquè li dona un signe d’identitat. L’obra es va paralitzar per falta de recursos, parlem de finals de 1700. La causa mes comentada es que amb els fondos públics de la ciutat de Màlaga destinats a aquesta torre es va finançar als sublevats a la Guerra d’Independència d’Estats Units. Va ser una ajuda al Governador de Louisiana, Luís Unzaga Amézaga, germà del canònic Tomàs Unzaga Amézaga. Això va fer que la ciutat de Mobile (Alabama) estigui agermanada amb Màlaga. L’entrada a la Catedral val 10 euros, però nosaltres no hi hem entrat. Hem agafat el carrer Larios que segueix sent el mes emblemàtic de Màlaga i hem anat baixant cap al mar
De tornada al vaixell passem pel Passeig del Curas i pel Passeig del Parc, creat al s XIX sobre un terreny guanyat al mar per una ampliació del port. Es magnific, mediterrani, però te una gran flora exòtica. La Berta i jo marxem primer perquè hem quedat amb la Romina, la Martina i la seva mare, l’Arantxa, a «La Sureña», un bar del moll 1. Ha estat una trobada magnifica. A l’inici a les nenes els hi feia vergonya, però mica en mica han anat agafant ritme. Les mares no hem parat de parlar. Hem estat a una platja al costat del port i les nenes fins i tot s’han mullat les sabates. El temps ha passat ràpid i al final hem hagut de córrer per arribar al vaixell abans de dos quarts de set.
A l’espectacle del Teatre Rex hem tingut uns ballarins hindús que porten les robes il·luminades i creen un efecte especial en l’obscuritat. L’espectacle es diu «Led Tron Dance».
Sopem al Raffaello i a la nit hi ha hagut «La Festa del Silenci» que consistia en portar uns auriculars on podies sentir tres tipus de musica i cada un ballava al seu ritme. Fora dels auriculars no s’escoltava res.
