Avui anem cap a Macassar per agafar un avió que ens porti a Denpasar (Bali). No gaire lluny de Bira parem a Tanah Beru perquè volem veure  unes drassanes completament artesanals on el bugis fan vaixells. Els construeixen just a la sorra i podem passejar entre els vaixells en construcció. Estan fets de fusta  i el temps que tarden en construir-los es variable, sovint depèn dels diners que tenen per posar-hi. Un treballador qualificat deu guanyar uns set o vuit euros al dia. Parlem amb una noia molt espavilada que es la filla de l’amo d’un d’aquest vaixells, estudia anglès a  Macassar i vol practicar amb nosaltres.

Una mica mes endavant tornem a parar al costat del mar, en front d’un viver d’algues que han construït a base de cordes i ampolles de plàstic   buides que suren al mar i on s’hi enganxen les algues. Això si que es reciclar.

Seguin el camí veiem grans extensions de salines des de l’autocar, molt a la vora de la carretera. Anem veient mesquites aquí i allà durant tot el camí. Finalment després de cinc o sis hores de carretera arribem a Macassar sobre la una.

Embarquem l’equipatge, passegem, dinem a l’aeroport i embarquem amb una mica de retard, sobre dos quarts de quatre. Volem amb Lion Air. Durant el vol veiem la muntanya mes alta de Bali, Gunung Agung (3.142 m), des de la finestra de l’avió.

Els balinesos creuen que la muntanya Agung es una replica de la muntanya Meru, l’eix central de l’univers. De fet una llegenda diu que la muntanya es un fragment de Meru portat a Bali per els primers hindús. En una vessant de la muntanya es troba Pura Besakih, el temple més important de Bali. Es un volcà que encara esta actiu amb un crater gran i molt profund que de tant en tant fumeja. L’ultima erupció va ser el 1963 i sembla ser que amb ella va perdre alçada.

Un cop a Bali, a Denpasar, ens espera un autocar que ens porta fins a Ubud fent una horeta de carretera. Ens allotgem al Nick’s Pension, que tot i el nom es un hotel magnífic on les habitacions son boniques casetes en mig d’ arrossés i jardins amb estàtues. Jo tinc un Ganesh en front de la meva caseta.

Aquesta nit només tenim temps d’anar a sopar al Nomad, però tant al restaurant com pel camí ja veiem l’ambient mes “chic” del locals i ja no m’atreveixo a dir-los warungs, o potser si que s’hauria de reivindicar el nom?.