Dimarts 23 d’Agost de 2011
Avui sortim a dos quarts de deu i anem directes a Castelsardo. Aquesta ciutat va ser dissenyada com a fort defensiu per la família genovesa dels Doria en el s. XII i va travessar per diverses batalles fins al 1767 que va passar al regne de Sardenya amb els Saboya i va agafar el seu nom actual. Aparquem el cotxe al peu del Castell dels Doria i el visitem (2 euros). Edificat el s XII pels Doria es el centre i al seu voltant es va anar construint el poble. Després donem una volta per la vila, entrem a la Chiesa di Santa Maria on veiem el Cristo Nero que diuen que es el mes antic de Sardenya. Està fet amb fusta de ginebra que s’ha enfosquit amb els anys. Donem un cop d’ull a la Cattedrale di Sant Antonio Abate que te un campanar cobert de rajoles molt característic. Originàriament era d’estil gòtic, però una reforma al s XVII va incloure elements barrocs i renaixentistes.
Tornem a agafar el cotxe per anar a Porto Torres que es un port molt actiu, però no te gaires al·licients. Hi parem a dinar. Prenem un antipasti típic de Sardenya que està per llepar-se els dits, de segon la Sílvia C i l’Adelina carn de vedella i la Sílvia P i jo carn de cavall.
Baixem fins a l’Alguer i a l’Oficina de Turisme ens regalen una guia de Sardenya en català. Es tracta d’una ciutat medieval rodejada de muralles. Deu el seu nom a les algues arrossegades fins a la costa i va començar com una aldea de pescadors al s XI. Es tracta d’una posició estratègica i els catalans la van conquerir al 1353 i la van colonitzar, van expulsar als sards i Alghero va assumir caràcter català, es va passar a dir Alguer i van ser anys molt pròspers. Va canviar a mans dels Saboya al 1720 i van començar uns anys molt durs, va ser molt bombardejada al 1943 i va estar convalescent fins l’arribada del turisme a finals dels anys seixanta.
Donem una volta pel poble. Entrem a la Catedral de Santa Maria del s. XVI, però ha tingut moltes modificacions. Originàriament tenia un estil gòtic català, però el seu interior es renaixentista amb algunes ornamentacions gòtiques tardanes. La façana es un afegit neoclàssic. Veiem el campanar de l’Església de Sant Francesc, segons alguns l’església mes bonica de l’Alguer. Construïda al s. XIV originàriament en estil gòtic català i remodelada parcialment en estil renaixentista al 1593. Te un magnific claustre també del s. XIV. Passem per la Porta a Mare que dona accés al vell Alguer. Està al costat del Fort de la Magdalena i es la principal porta d’accés al casc antic. Veiem la Chiesa de Sant Michele (Església de Sant Miquel) te una cúpula de majòlica, típica de les esglésies valencianes, de colors, molt bonica i els arcs de l’interior tenen sanefes úniques .
Les muralles daurades marítimes van ser construïdes pels aragonesos al s. XVI i van des de la Piazza Sulis al sud a la Porta a Mare al nord. La Torre Sulis (Torre dell’Espero Reial) tancava la línia defensiva al sud. La Torre Sulis agafa el nom del revolucionari Cagliari Vincenzo Sulis que va passar 22 anys aïllat dins d’aquesta torre. .
La Torre Porta a Terra del s. XIV es tot el que queda de la Porta a Terra una de les dues portes principals de la ciutat medieval.
Tornem al cotxe i anem fins a Sassari, la segona ciutat mes gran de Sardenya. A primera vista no crida l’atenció, però te moltes coses interessants. Nosaltres només tenim temps de veure el Duomo, la Catedral de San Nicola i passejar una mica pel casc antic. El Duomo està dedicat a San Nicola, patró de la ciutat. La seva estructura es d’estil gòtic català de finals del s. XV, però la façana actual es barroca i data del s. XVIII. Aquesta façana es el símbol de la ciutat.
Agafem la carretera 131 per veure les esglésies romàniques de Logodoro que significa «lloc d’or». Aquesta terra al sud i est de Sassari es molt fèrtil i està habitada des de l’època nuràgica. Va ser un important graner de l’Imperi romà i va tenir molta importància a l’edat mitjana, època de la que daten les seves impressionants esglésies. Veiem la Chiesa de la Santisima Trinità di Saccargia (s. XII) construïda amb pedra local, alternant fileres de pedra calcaria amb fileres de roca basàltica negre. A l’interior, d’una sola nau, a l’absis central s’hi conserva un fresc d’influència bizantina del s, XII. Continuem amb la Chiesa di San Michele di Salvénero i la Chiesa di Nostra Signora del Regno i ja no em podem veure més perquè se’ns fa fosc.
Agafem camí cap a Santa Teresa, se’ns fa més de nit i ens emboliquem. Estem cansades i parem pel camí a sopar al Ristorante Le Geranio on sopem una graellada de peix per tres i la Sílvia es pren un peix espada. Tornem tard a casa. Hi arribem a l’una.