Kefalonia, Diumenge 30 de juliol de 2023
La Berta ha tingut febre durant la nit. Ha dormit fins tard i li he portat una mica d’esmorzar a la cabina. La qüestió es que ha millorat força i hem anat a fer una manualitat. Hem fet una grosella de paper que ens ha quedat força bé.
Hem dinat al bufet de la 9 sobre les dotze i hem baixat a Argostoli, capital de l’illa de Kefalonia, una de les Illes del Jòniques. Hem anat a un lloc d’Informació que hi havia a la mateixa Terminal Marítima i ens han donat un mapa i ens han indicat una mica, molt per sobre, les possibilitats de coses per fer. Ens han dit un lloc on es veien tortugues, però només n’hem pogut veure una de refilo. Hem arribat fins el Pont De Bosset o Pont Drapano que uneix Argostoli, que està situada en una península, al sur-oest a l’entrada d’un profund golf, amb la resta de l’illa. El pont es de pedra, construït pels anglesos al 1813. Nosaltres només ens hi endinsem una miqueta.
Caminem pel Passeig Marítim fins arribar a una església ortodoxa, l’Església de la Mare de Deu, construïda després del terratrèmol de 1957, hi entrem i tenim un moment de reflexió. Les nenes encenen espelmes com ja es habitual i aquest gest sembla que els hi dona pau.
Busquem una farmàcia i comprem un xarop per la tos de la Berta i un imant per a la nevera que es un obridor. Hem passejat pels carrers morts de calor, però la ciutat no està gaire animada. Veiem unes síndries enormes en una fruiteria i l’Església de Sant Espiridon (Agios Spiridon) també ortodoxa, però només la podem veure per fora perquè està tancada.
Hi ha el Museu Arqueològic i el Museu Korgialenis i els Molins del Mar al nord de la ciutat, però decidim agafar un autobús fins a la platja de Lassi i hem baixat a Makris Gialos, sort que els autobusos tenen aire condicionat perquè fa molta calor. La platja es molt maca, però està molt plena, potser perquè es diumenge, però també es cert que hi ha molta gent del nostre vaixell. L’aigua està magnifica, fresqueta, d’un color turquesa i molt, molt neta. Ha estat un bany molt agradable. Ens hi hem estat una hora. De tornada hi ha hagut una bronca considerable a la parada de l’autobús perquè no ha parat a l’inici de la cua sinó al mig i la gent s’ha exaltat, s’han exaltat tant que fins i tot han arribat a les mans. Hem sobreviscut com hem pogut i hem tornat amb el bus com en una llauna de sardines. Hem arribat al vaixell sobre les sis, temps just per dutxar-nos, sopar i anar a veure l’espectacle, avui Nina Vano dedicat a la dona i després una mica de ball.
