Dimecres, 14 d’agost de 2024
Avui baixem a Falmouth, a la costa de Cornualla (Corwall). Es un gran centre turístic situat a la desembocadura del riu Fal. Es famós pel seu port, és el tercer port natural més profund del món, amb una profunditat de fins a 34 metres, superat únicament pel port de Sydney i el port de Maó. El nom original de Falmouth era Pennycomequick, una anglinització del celta Pen-i-cwm-cuic “cap del rierol”, en referència a la seva posició a la desembocadura del riu.
Sir John Killigrew va crear la ciutat de Falmouth poc després de 1613. La ciutat principal llavors estava a Penryn, a dues milles de distància. Penryn és molt més antiga que Falmouth i ha estat una ciutat de mercat des del segle XIII. Hi ha una rima local que diu: “Penryn era una ciutat florent, quan Falmouth era un turó pelut”.
Cornualla és un comtat situat a la punta sud-occidental d’Anglaterra. Forma una península que abasta terrenys pantanosos i centenars de platges de sorra, culminant al promontori de Land’s End, A la costa meridional, coneguda com la «Riviera de Cornualla», hi ha pobles portuaris tan pintorescos com Falmouth. La costa septentrional es caracteritza pels seus penya-segats i enclavaments turístics com el de Newquay, paradís dels surfistes. La seva capital és Trur.
Baixem del vaixell en tender, una barca mes petita, que ens portarà a un petit port perquè el Caribbian Princess es massa gran per arribar-hi. Sortim sobre les vuit del matí després d’haver esmorzat. Quan arribem a terra ens trobem amb una Caseta d’Informació Turística amb uns senyors molt simpàtics vestits amb roba típica. Ens donen informació i mapes.
Valorant el lloc on ha arribat el tender decidim anar primer al Castell Pendennis que es el mes gran de Cornualla amb 450 anys d’història traçada des del seu origen com un dels castells d’Enric VIII i que va tenir el seu últim rol militar a la II Guerra Mundial com a base secreta.
Falmouth va ser bombardejat durant la II Guerra Mundial. Eval i St Merryn van ser el blanc de més de cent bombes. A Falmouth, la capella Wesleyan Chapel a The Moor va rebre un impacte directe, sis persones van morir i disset van resultar greument ferides. També es van fer malbé propietats governamentals en ambdós aeròdroms, però no es van registrar víctimes.
Quan arribem al castell resulta que hi ha una gran festa especial, una mena de festa medieval amb cavalls i vestits d’època. Es el “Legendary Joust at Pendennis Castle”. De camí hem vist famílies que s’hi acostaven amb mantes per estirar-se a terra i passar el dia. L’entrada es molt més cara que habitualment i decidim no entrar-hi. Ens limitem a fer una volta per fora el castell, per un camí de terra que hi ha al voltant i on ens anem trobant molta gent passejant els seus gossos. A la muralla podem identificar antics canyons i altres de més moderns, metàl.lics, que pensem que deuen ser de la II Guerra Mundial.
De tornada al centre de la ciutat veiem que els carrers principals estan tancats als cotxes amb un cartell que diu “Family Fun Day”. Agafem un carrer que va canviant de nom, Bar Rd, Marina Cres, Grove place, Arwenack St, Church St, Market St i arriba a la plaça The Moor. Entrem a l’Església del Rei Carles Martir (Church of King Charles thr Martyr) que es una església anglicana que data de 1662 i on es respira tranquil.litat al so de la música ecleseiàstica que toca un feligrès al piano.
Els carrers estan plens de botigues, el poble es molt comercial. Comprem alguns records i entrem a un parell de botigues de xuixes on li cau alguna cosa per a la Berta. La majoria de botigues son “chicks”, amb coses boniques i cares, però tembé hi trobem un Poundland.
La plaça The Moor està plena d’activitats per a families, sobretot per nens i la Berta fa un colllage que li queda molt bé. A les botigues que hem entrat he pagat amb tarjeta, però al mercat de la plaça no hem pogut comprar un penjant pel coll que li agradava a la Berta perquè no portavem lliures. Entrem a la Municipal Art Gallery i a la Biblioteca que està en el mateix edifici. A la plaça passem per davant de la Falmouth Metodist Church, però no hi entrem. Després ens acostem al Princes of Wales Piar on hi ha bon ambient i comencem a desfer el camí. Passem per davant de la King’s Pipe que es una construcció on antigament es destruïa el contraban de tabac. Continuem una mica més i arribem al National Maritime Museum on veiem un espectacle de bicicletes acrobàtiques força interessant. Un cop a port hem fet cua per agafar el tender per tornar al vaixell i petem la xarrada amb gent del Princess. Ens ha fet un dia assolellat, molt bon temps sense passar calor.
Un cop al vaixell la Berta s’ha banyat a un parell de piscines mentre jo escrivia el diari i després hem menjat un frankfurt i un tros de pizza i la Berta ha anat al Discovery Sea una estona. La Berta ja ha fet amiguetes al vaixell i s’ho esta passant molt bé. A la nit hem anat a sopar al Palm Dining Room, a la planta 6, però no hi ha menu infantil i a la Berta no li ha agradat gaire, a mi si. Sobre les deu hem anat al teatre a veure el malabarista Steven Regatz. Ha estat correcta, però estem cansades i no acabem l’espectacle.