Sortim a les vuit cap el Mar de Tasmània. Fem una petita parada no gaire lluny de l’hotel, a les Cascades Haruru del Waitanga River que estan en uns manglars. Prenem una carretera tranquil·la que ens porta de l’Oceà Pacific al Mar de Tasmània i arribem a Hokianga Harbour,  un fiord amb boscos de kauri i dunes de sorra a la platja, algunes de mes de 17 metres. En aquesta zona resideix la tribu maorí dels Ngapuhi i els dos punts mes importants son Omapere i Oponomi. A Omapere parem a fer una cafè a Schooner Cafe & Restaurant, un lloc molt agradable on a un costat tenim una muntanya absolutament verda i a l’altre banda hi ha una enorme duna i això es possible per l’efecte del vent.

Sortint de la cafeteria anem a fer una petita passejada per Martins Bay contemplant les dunes, el mar i els boscos verds. Després enfilen la Kauri Coast fins a Pouto Point i arribem a Waipona Kauri Forest.

El kauri (Agathis australis) es una espècie de conífera endèmica del nord de la Illa Nord de Nova Zelanda i es la major espècie de arbre d’aquest país per volum, però no en alçada. L’arbre te l’escorça llisa i las fulles petites i ovals. Els avantpassats del kauri van apareixia durant el període Juràssic, fa entre 190 y 135 milions de anys. Els escassos boscos de kauris que encara existeixen després de una tala intensiva, es troben a la midat septentrional de l’ Illa Nord. A Waipona Kauri Forest podem veure el que potser es l’arbre de kauri mes famós, el Tane Mahuta (God of the forest o El senyor del bosc en  maorí). Es tracta del arbre de kauri mes gran que existeix actualment (4,4 m de diàmetre y 17,7 m de alçada des del naixement a la primera branca). Rodegem a les Quatre Germanes, que son quatre kauris junts i veiem el kauri conegut mes vell, Te Matua Ngahere (El pare del bosc), amb una edat estimada de uns 2.000 anys. Alguns dels exemplars mes grans tallats en els dos últims segles eren encara molt més vells. Nosaltres dinem mirant el Te Matua Ngahere que ens dona una mica de la pau que ha anat acumulant durant tots aquest segles.

Tornem al cotxe i enfilem camí de tornada. Parem a Kawakawa, localitzada a pocs kilòmetres  de Paihia per observar l’obra de Hundertwasser, veiem els banys públics que va dissenyar i alguns murals que li donen un carisma especial al poble.

Tirem una mica mes fins a Opua on agafem un transbordador que ens porta amb la transit fins a Okiato o Old Russell que segons el Txomin va ser la primera capital de Nova Zelanda i esta a set kilòmetres de l’actual Russell. Sortint del transbordador ens arribem fins a Long Beach i caminem una mica per la platja, jo fins i tot em trec les sabates per provar l’aigua del mar. Pugem a un mirador on hi ha un rellotge de sol i un pal de vaixell i des de on tenim una bonica vista de Russell i de la Bay of Island.

De baixada parem el centre de Russell que antigament es deia Kororareta, va ser la primera o la segona capital del país, des de maig de 1840 a març de 1841, quan se li va donar l’actual nom en honor a Lord John Russell, Secretari Colonial a Londres. El poble es molt agradable, per començar anem al Swordfish Club que te les parets plenes de enormes peixos espada fent honor al nom del club i al Sally’s Restaurant & Café. L’església Christ Churt (1836) sembla ser que es la mes antiga de Nova Zelanda, es troba a l’interior del poble i no podem deixar d’anar-hi a fer un cop d’ull. Caminem pel passeig que hi ha en front del mar i passem per davant de  la Pompallier Mission (1942) que va ser una missió catòlica que durant la II Guerra Mundial es va utilitzar com a caserna militar, el Museu que esta tancat, l’antic Town Hall que també esta tancat, l’Hotel Duke of Marlborough que te una agradable terrassa plena de gent que assaboreix la tarda aristocràticament banyats per un sol que no es vol amagar i finalment passem per davant de l’antiga Police Station (1870) que es una bonica casa victoriana. No se si hi ha mes coses en aquest passeig en front del mar, però nosaltres ens parem aquí.

El Txomin ens ha deixat a Russell i ell ha tornat amb la Ford fins a Paihia mentre nosaltres explorem el poble i gaudim d’aquest racó tranquil ple de boniques casetas i ambient distes, de vacances, es l’hora de prendre una copa mentre  s’acaba el dia. Finalment prenem un vaixell que ens porta fins a Paihia travessant la Bay of Island, magnífic i plàcid moment. El vaixell ens deixa al poble i anem caminant fins a l’hotel. Jo deixo les coses i me’n vaig a veure uns totens maoris que hi ha no gaire lluny de l’hotel. M’agraden força, però no ho puc fotografiar gaire bé perquè quasi no hi ha llum.