Avui comencem pel Mercat de Bolu (Pasar Bolu), que es monte cada sis dies. Hi ha sis ciutats on es fa mercat al país Toraja, van rotant segons els dies de la setmana entre els sis i així cada setmana el mercat de cada ciutat es fa un dia diferent. Les sis ciutats que fan mercat son Makale, Tankaray, Getensan, Buntao, Rembou i el que veurem avui de Bolu.

Comencem per la secció de bestiar on hi ha sobretot porcs, molts porcs, lligats sobre trocs de bambú o atapeïts en tarimes, i xisclen molt, potser perquè saben el que els hi espera. Es podria dir que es l’ínfer del porcs. També hi ha molts búfals, sobretot valoren els albins, que tinguin remolins, taques i els ulls blaus. Passem per davant d’un que ho te tot i desperta admiració. Després anem a la part dels queviures on hi ha fruites exòtiques i menjars de tota mena. Hi ha cafè molt valorat que es cultiva en aquesta area, comprem balok (vi de palma), també conegut com tiak o toddy, que ens els donen en un tub gruixut de bambú i anem provant mentre continuem veien el mercat, ens parem a alguna parada de tabac que sovint fan amb clau i també comprem tots els ingredients per fer bètel: bètel, calci, fulla de tabac i no se si alguna cosa mes. Hi ha una part dedicada a l’artesania on acabem comprant alguna cosa.

Tornem a l’autocar per anar a Bori on hi ha un cementiri megalític amb molts menhirs i també nínxols a les parets de pedra. Es un “rante”, es a dir un terreny cerimonial. Te 300 anys d’antiguitat i encara esta actiu. Hi ha una “meat tower” que es el lloc des de on es reparteix la carn de búfal. El búfal es mata, li treuen la pell que posen a sacar per fer sabates, bosses, abrics, etc, li treuen la sang i parteixen la carn per finalment repartir-la entre els assistents al funeral tirant-la des de la “meat tower”.  Pugem fins a dalt del cementiri i trobem un senyor que esta picant la pedra per fer un nínxol que ja esta quasi acabat, el Juan Carlos fins i tot hi entra. El senyor ens canta una cançó amb la flauta a canvi d’un cigarret.

Agafem carretera un altre cop per anar fins al Mirador de Lempo i donar un cop d’ull al paisatge. Pel camí veiem una altre cerimònia funerària on hi ha un parell de búfals morts que estan traient-li la pell, de fet ja estan quasi sense pell, i els familiar contemplen el ritual des de les terrasses. Una mica mes i arribem a Batutumonga a la muntanya Sesean (Gunung Sesean). Dinem al Restaurant Mentirotiku Batutumonca en una terrassa amb una bonica vista.

Després de dinar comencem un trekking  a través del camps del arroses fins a Tikala. Veiem moltes plantes de cafè. N’hi ha de dos tipus, el robusta de fulla gran i gra petit que es dona de forma abundant i es més econòmic i el tipus aràbiga que es mes car perquè n’hi ha menys. Veiem com algunes palmes tenen un sistema de recol·lecció del líquid que segrega per després elaborar-ne el balok. Pel camí l’Amos ens prepara el bètel que hem comprat al mercat, a mi em produeix un relaxament alegre, una mica de sensació de eufòria, em sento be, contenta. Anem passant per petits pobles, veiem molts tongkones fins i tot un que esta en construcció. Viem gent molent arròs de manera molt artesanal, picant les plantes amb un pal, sembla fàcil quan ho mires, però he intentat fer-ho i te la seva técnica. Hi ha molts nens. Aquí i allà van apareixen tombes incrustades a les pedres que s’integren al paisatge. Hi ha grans pedres plenes de nínxols que sovint pertanyen a la mateixa família. Veiem un home com treballa un arrosser tirant com si fos un búfal i es que sovint els pagesos prefereixen fer la feina dels búfals perquè aquest son molts valuosos. Habitualment en els camps d’arròs hi ha una mena de viver que fan servir de reserva quan arriba l’època seca per mantenir vius els peixos. Veiem algunes esglésies protestants que tenen un gall a dalt del campanar con a signa de distinció de les catòliques que hi tenen la creu.

Durant el dia anem parlant amb l’Amos i a la nit, després de sopar al Restaurant Rimiko, l’agafem per banda i l’aclivellem a preguntes mentre algú toca la guitarra i canta algunes cançons. En traiem algunes coses en clar. Ens explica que creuen en la reencarnació i que el fet de matar molts animals als funerals els hi serveix de pont per anar al mes enllà. Es van reencarnen fins que arriben al nirvana,  després un cop hi han arribat ja esta, meta aconseguida. Diu que al funeral i van tota mena de familiars, fins i tot els veïns dels familiars perquè aquests son molt importants tenint en comte que son els que tenen mes a la vora quan els hi passa alguna cosa. En el terreny sexual comenta que tenen relacions prematrimonials, però que si la noia es queda embarassada o es casen o avorta, però si avorta i se’n entera la comunitat la repudien.