Diumenge 25 d’agost de 2024

Avui he acabat esgotada. Mes que cap altra dia en aquest viatge. Hem desembarcat a Reykjavík a les vuit del matí i la Berta i jo hem anat a buscar l’edifici de la Grey Line Bus Terminal que m’havia dit la Maria que estava a la terminal de vaixells i l’hem trobat, però no era un lloc de cara al public. De totes maneres m´han dit que ells trucaven a la central i que jo anés a la sortida del vaixell i allà ens recollirien per portar-nos a la Terminal on podríem comprar un bitllet per anar a fer el Cercle Daurat. Així ho hem fet i ens han recollit en un minibús que ens ha portat a la Terminal i allà hem pogut comprar els tiquets. El meu uns 82 euros mes deu mes del «pick up» mes o menys i la Berta gratis perquè te menys d’11 anys.

Quan he baixat del vaixell me’n he adonat de que no tenia internet tot i que a Islàndia n’hauria de tenir i no en tinc pel que va passar a Groenlàndia. A la Terminal de busos he pogut contactar amb la Lidia i el Fernando per wifi i m’han pogut enviar les targes d’embarcament de l’avio de tornada que m’havien tret ells. Després durant tot el dia he tingut wifi a l’autocar.

Primer hem anat a Pingvellir on ens han donat un mapa al Wellcome Centre, però hem tingut poc temps per explorar-ho. El Parc Nacional de Pingvellir va ser declarat Patrimoni Mundial de la Unesco per la seva historia i les característiques geològiques al 2004. Es veuen fissures provocades pel moviment de les plaques tectòniques de Nord-Americà i Euràsia. Les plaques tectòniques estan sota un riu de lava i la terra s’està movent contínuament. Islàndia està assentada sobre la unió d’aquestes plaques tectòniques que travessen Pingvellir i s’estan separant 2,5 cm/any i això obre fissures i canyons.

Des de la plataforma d’observació a prop de l’aparcament es pot veure tot el parc inclòs el Llac Pingvallavatn que es el llac natural mes gran d’Islàndia i crec que d’Europa. Hem caminat per l’Esquerda Almannagja entre continents. Les parets estan formades per les plaques tectòniques de Nord-Americà a l’Oest i d’Euràsia a l’Est.

En aquest lloc també hi va haver el Primer Parlament d’Islàndia l’any 930. El poble de Pingvallabaer te cinc cases que es fan servir d’oficines del parc i de residencia d’estiu del Primer Ministre. Hem vist l’Església Pingvallakirkja per fora.

A l’Edat Mitjana va començar l’emigració noruega fugint de l’autoritarisme del seu rei. Van navegar cap a l’oest i van trobar Islàndia. Ingolfur Arnarson va ser el primer colon de l’illa. Aleshores els escandinaus van començar a emigrar-hi i es va crear un govern descentralitzat, però perquè el sistema funciones la població es reunia un cop l’any i constituïa una assemblea nacional o Alpingi a Pingvellir que es va instituir el 930 i en aquest lloc es van reunir durant molts anys. Gent de tot arreu venia un cop l’any i acampava a l’esplanada, es construïa una caseta amb roques, herba i tela. Al mig de l’esplanada es posava la Roca de la Llei (Lögberg) des d’on qualsevol podia fer un discurs sobre el que cregues convenient. Aquí es comunicaven, intercanviaven, resolien conflictes i concertaven casaments. A Lögberg, on es reunia el parlament, hi veiem una bandera d’Islàndia. Des d’aquesta Roca de la Llei el President es dirigia als congregats. Cap a l’any 1000 el recitador de la llei, escollit pels cabdills, que ostentava el comandament en aquestes assemblees, va decantar-se per la Religió Cristiana i van deixar de ser pagans amb algunes excepcions. L’assemblea anual es va celebrar a Pingvellir fins 1798 quan es va traslladar a Reykjavík. Al 1930 Pingvellir es va convertir en el Primer Parc Nacional d’Islàndia.

Existeixen «Les Sagues de Pingvellir» escrites al s XIII que expliquen els esdeveniments que van del s IX al XIII i relaten lluites i conflictes de la colonització. Sembla ser que son una mica exagerades, però els islandesos les acceptem i diuen que fan l’historia mes amena.

Nosaltres haguéssim volgut veure mes coses de les que posa el tríptic que ens han donat a l’entrada, però ho dono per bo i em sento impressionada d’estar en un lloc tan icònic.

Tot seguit continuem en autocar fins al Geysir, Vall Geotèrmic Geysir a la Vall d’Haukadalur amb guèisers, fumaroles i gorgs de fang. Geysir va donar nom a tots el guèisers del mon. Actualment el Geyser original ja no existeix. Nosaltres hem pujat a un Mirador una mica empinat que ens ha donat una visió de tot l’entorn molt bona, L’atracció principal es el Guèiser Strokkur que no hem pogut fotografiar la primera vegada que ha fet ejecció quan hem arribat perquè ens ha agafat desprevingudes, però després l’hem atrapat amb les nostres càmeres per emportar-nos-el a Barcelona. Fa una erupció cada 5-10 minuts. En aquesta parada hem aprofitat per dinar.

Per acabar hem anat a veure la Cascada Daurada Gullfoss que te dos salts i es molt maca. A mes a mes hem tingut l’Arc de Sant Martí que l’emmarcava i encara li donava mes esplendor. L’aigua prove del segon graciar mes gran d’Islàndia, el Graciar Langjökull.

Després d’aquesta parada ja hem tornat cap a Reykjavík en mig d’un paisatge canviant que ens ha ajudat a veure com és aquesta terra. L’excursió ha començat a les deu i a les sis ens ha deixat a l’Harpa, Auditori i Centre Cultural, on es fan bons espectacles. Te unes façanes canviants que resplendeixen a la vora del mar.

Hem pujat a buscar el carrer Laugavegur que està ple de bars i tendes de «souvenirs» i ens hi hem passejat, però ens hem desviat per veure l’Església Protestant Hallgrimskirkja que va ser fins fa poc l’edifici mes alt de Reykjavík. Construïda al 1945 i consagrada al 1986. Es obra de l’arquitecte Guojón Samuelssón que es va inspira en el flux de lava per a la seva construcció.

L’estàtua de Leif Erikson, fill d’Erik el Vermell, que hi ha enfront de l’església va ser feta per Alexander Stireing Calder i es un regal d’Estats Units al poble islandès al 1930 en la celebració del mil·lenni d’Alpingi, el parlament mes antic d’Europa.

Hem tornat al vaixell caminant. Hagués estat bé passar per Laugardafur, vall d’aigües termals, banyar-se o només veure la piscina geotermal o visitar els jardins botànics, però baixem fins al costat del mar i anem per Salbrout fins al moll de creuers. Estic massa cansada per pensar i el camí de tornada al vaixell es fa llarg, tot i que la Berta col·labora no queixant-se gaire, només una mica.

Arribem esgotades, hem sopat i hem anat a la cabina. Abans des de l’habitació de la Maria, José i Júlia hem vist erupcionar al Volcà Sundhnúksgigar actiu des de fa dos dies i ha estat increïble la quantitat de lava que es veia. Aquesta erupció reforça el patró d’activitat volcànica constant de laPenínsula de Reykjanes.

Ens hem posat al llit amb les cortines obertes per estar pendents de les aurores perquè ens han dit que aquesta nit hi havia possibilitats de veure-les i n’hi ha hagut, però nosaltres no hem sentit l’avís del capità i la Maria i el José tampoc. De totes maneres, segons ens han explicat ha costat molt de veure-les a simple vista. S’han de fotografiar amb el mòbil i millor si es un Iphone. Els afortunats que les han vist ens han passat fotos. L’Arantxa, la mare de la Martina i la Romina, me’n ha passat un parell de molt bones.