Dilluns, 28 d’abril de 2025

He dormit malament, però ens hem llevat amb temps. A dos quarts de vuit estàvem al port i he trucat a la Lidia per dir-li que a dos quarts nou desembarcaríem. Hem agafat tot el que teníem a la cabina i hem anat a esmorzar al Michelangelo on ens hem trobat amb la família de Múrcia i amb la de Brasil. Ens hem acomiadat i l’Antonio ha baixat del vaixell amb nosaltres, hem recollit les maletes grans i tot seguit ja ha arribat la Lidia i hem portat a l’Antonio fins a Paral·lel/Borrell on ha tingut el cotxe aparcat en un pàrquing aquest dies i ell ha anat a buscar a la seva família després de recollir el cotxe.

La Lidia i jo hem portat a la Berta fins a la seva escola on l’hem deixada a un quart de deu. De fet la setmana passada ja va perdre quatre dies d’escola i no es qüestió de perdren mes. A mi la Lidia m’ha deixat a casa amb les maletes i he començat a desfer-les i a fer rentadores.

Sobre les dotze he sortit a comprar alguna cosa, però primer he anat al banc i sobre dos quarts d’1, s’han apagat tots els caixers i, tot i que no ho sabíem en aquell moment, havia començat una apagada general d’electricitat que duraria moltes hores i causaria un gran destorb. Moltes botigues no podíem vendre perquè no els hi funcionava la caixa enregistradora, ni tan sols la podien obrir. Només he pogut comprar un sac de patates que he pagat amb l’import exacte. Sort que la Marí m’ha donat un plat de llenties per dinar i l’Alícia m’havia deixat una dotzena d’ous a la nevera.

He anat a buscar a la Berta a un quart de quatre amb cotxe i he mirat les llistes de l’Institut on hem demanat plaça perquè la Berta faci Secundaria i ha entrat.

A la tarda, tot i l’apagada general, hem anat a buscar un regal per a l’Olatz que a la Berta li ha tocat com regal d’amiga invisible. Li hem comprat un bloc gran de dibuix, uns «pos-sits» i una bossa de xuixes. A mes a mes durant el viatge també li vam comprar un imant que es una bicicleta. Només es podia pagar al comptat.

A la nit hem sopat una truita de patates. L’he fet amb el frontal i a l’hora de sopar ho hem fet a la cuina a la llum d’unes espelmes. El moment s’ha impregnat de màgia i encant. Ha estat bonic.

La llum ha tornat sobre dos quarts d’onze a casa nostra, quan ja érem al llit. Jo patia una mica per la nevera, tot i que tenia poques coses, però la veritat es que ha tingut el seu punt això d’estar sense llum.