Creta, dimecres, 26 de juliol de 2023
Avui ha estat un dia intens. Hem sortit del vaixell a les vuit després d’esmorzar al Michelangelo amb la Yolanda, el Victor i la Noa. Hem hagut de sortir del port amb un autobús perquè no s’hi pot anar caminant. Baixem a Heràklio o Iràklio, però el nostre pla es anar primer a Cnossos i per això hem hagut d’agafar el bus número 2, que ens ha costat 1,5 euros cada viatge. Hem agafat l’entrada combinada de Cnossos i Museu Arqueològic d’Heràklio de 20 euros, els nens no paguen.
El que mes m’ha agradat de Cnossos ha estat el Saló del Tro, però tot el conjunt està molt bé. El Palau de Cnossos es el mes gran de la civilització minoica que es va desenvolupar a l’edat de bronze. Aquesta cultura va començar sobre el 3.000 a. C. i va tenir el seu esplendor al voltant del 1.900 a. C. La ciutat va patir terratrèmols i tsunamis, però el palau es va reconstruir i es va fer servir fins el 1.400 a. C. en que va ser abandonat definitivament. Tot i així la ciutat va continuar i va passar l’època romana i bizantina, però va acabar destruïda pels àrabs al s. IX.
L’arqueòleg Sir Arthur Evans va sospitar d’aquesta antiga civilització per una serie d’indicis en pedres i amulets que utilitzaven els natius, així com antics relats. Va començar a excavar a Cnossos entre 1900 i 1905 i va trobar aquestes extenses ruïnes, la possible seu del laberint del rei Minos, i va ser Evans qui va començar a utilitzar el terme «minoic» en relació al llegendari rei Minos.
Per tota Creta s’han trobat assentaments i cementiris minoics, però els quatre palaus principals son Cnosos, Festo, Malià i Zakro. Aquests palaus tenien algun tipus de control sobre els habitants i sobretot un important paper en la recol·lecció i emmagatzemament de excedents d’oli, vi, cereals, metalls preciosos i en la ceràmica. Al voltant dels palaus hi havia petites ciutats, aldees i granges en un territori controlat pels palaus. Aquest palaus segurament actuaven com a centres administratius, mercantils, religiosos i possiblement polítics. Sembla ser que eren independents fins al voltant de 1700 a. C que Cnosos va agafar el control. De totes maneres no hi ha evidencies arqueològiques o literàries que confirmin aquestes teories. Diverses rutes connectaven els diferents assentaments i l’absència de fortificacions fa pensar que vivien de forma relativament pacifica, però també s’han trobat armes, espades, dagues, puntes de fletxa, armadures, cascos, … que ens fa pensar que no sempre hi havia pau. Els palaus estaven ben equipats amb amplis patis, sostres sostinguts per pilars de fusta, escales, criptes religioses, patis de llum, sistemes de drenatge, magatzems i fins i tot teatres per celebrar espectacles. La complexitat d’aquests palaus que podien arribar a tenir quatre pisos d’alçada i una extensió de varies hectàrees juntament amb la practica del salt del toro i la veneració per aquest animal podria haver donat la llegenda de Teseu i el Minotaure que s’inclou a la mitologia grega. Hi ha multitud de representacions de banyes sagrades i dobles destrals (labrys), tan en pedra com en els frescos.
Es conserven algunes representacions de cerimonieres religioses, de rituals, de ofrenes alimentaries, processons, festes, esports com el salt del toro, però no se sap gaire sobre la religió minoica. També trobem figures femenines de la deessa mare-terra, la deessa de la serp i masculines subjectant animals. Els toros destaquen i les seves banyes apareixen en molts elements, els murs, joies, frescos i ceràmiques.
La cultura minoica i la seva potencia comercial van acompanyats de la presencia de l’escriptura. La mes antiga es la jeroglífica cretenc (2000-1700 a C) i després la Lineal A i cap de les dues s’ha pogut desxifrar encara. S’han trobat tauletes possiblement en fins administratius amb aquesta escriptura.
Es troba ceràmica molt variada, al inici feta a ma, però posteriorment van incorporar el torn terrisser. De la mateixa manera els dissenys també van anar progressant i evolucionant en el temps fent-se mes complexos. S’han trobat escultures que ens mostren com vestien i algunes reflecteixen moviment i postures dinàmiques.
Hi ha magnifiques pintures al fresc que ens mostren activitats comunitàries com el salt del toro minoic i va ser una de les primeres cultures en pintar paisatges naturals sense la figura humana, reflectint la naturalesa. Els animals els representaven en el seu habitat natural, monos, ocells, delfins, peixos, etc.
Cnosos va estar la ciutat mes gran de la cultura minoica i segons la mitologia grega es el lloc on es troba el laberint i el Minotaure. Les restes del palau que es poden veure avui dia son de la construcció que es va fer després del terratrèmol de 1700 a. C. Podem veure foses cilíndriques per emmagatzemar gra, la sala de la recepció on hi havia el corredor de la processo en forma de U que tenia pintures al fresc excepcionals i acabava en un pati interior. Hi havia banyeres amb aigua corrent que es feien servir com a llocs de purificació. A l’entrada sur hi ha els propileus amb unes banyes dobles sobre un mur, símbol de la religió minoica. La sala de Tro te frescos de grifons i es una sala d’audiències on el rei mediava en diversos assumptes. També hi ha la Sala de les destrals dobles i habitacions de la reina. Fora el Palau trobem el teatre.
Per motius de les altres temperatures el recinte arqueològic de Cnossos tanca de 12 a 17 hores. Nosaltres sortim a les dotze i agafem l’autobús de tornada a Heràklion, aquest cop el número 20, el 2 es transforma en 20 per tornar al centre i ens deixa al Museu Arqueològic d’Heràklio. Nosaltres hem perdut dos autobusos 20 esperant el 2, però finalment hem compres aquest canvi.
El Museu Arqueològic es va fundar als inicis del segle XX, però va estar reformat al 2014. Es troba en un edifici neoclàssic de dos pisos i es principalment conegut per les seves obres d’art minoic. Es realment magnific i ens delectem amb les seves obres que estan molt ben exposades. Després de veure’l dinem al bar del museu i ens trobem amb una família que també està al vaixell, l’Eva, el Henri i el seu fill Alejandro que no han pogut entrar a Cnossos perquè hi han arribat a les 12 del migdia quan tancaven.
Després de dinar hem anat cap al centre històric de la ciutat. Heràklio està construïda sobre l’antiga ciutat Port de Cnossos. Comença a tenir importància després de l’ocupació dels sarracens al 824 que van fortificar la població i la van denominar Khandax. Fins al 961 va ser un niu de pirateria i mercat d’esclaus moment en que el bizantí Nikiforos va reconquistar Creta i la ciutat passa a dir-se Kastro. En el 1206 va caure en mans dels venecians i la van anomenar Candia. Actualment es la major ciutat de Creta i la capital de l’illa.
Nosaltres el primer que ens hem trobat es la Font dels Lleons (Leontarakia) de Morosini (1628) construïda per solucionar el problema de proveïment d’aigua a la ciutat. L’aigua surt de la boca dels lleons. La font tenia una estàtua de Posidó a la seva part superior, però ja no hi es.
No gaire lluny d’aquesta plaça hi ha l’Església de Sant Marc (Hagios Markos), antiga església catòlic-romana (1239), construïda pels venecians i dedicada a Sant Marc, patró de Venècia. Sota l’ocupació otomana es va transformar en mesquita i al 1956 va ser restaurada i retornada al seu aspecte original. Avui dia es una Galeria d’Art Municipal.
Ens acostem a la Catedral Agios Minas (1895) ortodoxa, que es una de les catedrals mes grans de Grècia. El patró de l’església es Sant Minas, protector d’Heràklio. Te forma de creu i dues torres bessones. Al costat veiem la Basílica de Santa Catalina (Agia Aikaterini) (1555) que s’ha convertit en un museu eclesiàstic d’importància. Te sis icones de l’excepcional pintor de l’escola cretenc Michail Damaskinou.
No oblidem que en aquesta illa va néixer El Grec, Doménikos Theotokópoulos i l’escriptor Nikos Kazantzakis i tenim un pensament per a ells.
Passegem per diferents carrers plens de botiguetes i comprem alguns imants, bossetes i altres records. Tornem a la Font dels Lleons i baixant cap al port ens trobem amb l’emblemàtic edifici de la Loggia Veneciana construïda al 1630 per el general Morosini, el mateix arquitecte que va fer la Font dels Lleons, com a punt de reunió de les classes dirigents de la ciutat. Actualment es la seu de l’Ajuntament.
Una mica mes avall trobem l’Església de Sant Tito (Agios Titos), patró de l’illa, es una església ortodoxa. El Santuari original de Sant Tito estava a Gortina i s’hi conservaven las seves relíquies fins al 828 que es van traslladar a Heràklio durant la dominació àrab. Després de l’expulsió dels àrabs al segle X es va construir un temple bizantí on es van posar les relíquies i es va consagrar Sant Tito, però després de la caiguda d’Heràklio sota els otomans, al 1669, les relíquies van ser traslladades a Venècia. La església es va transformar al culte islàmic i es va anomenar la Mesquita del Vizir. Aquest edifici es va destruir amb el terratrèmol de 1856. L’edifici actual data de 1869 i es va construir com a mesquita otomana pel l’arquitecte grec Athanasios Moussis, el mateix que va dissenyar la Catedral de Sant Menas. A la dècada de 1920 els musulmans cretencs van ser exiliats a Turquia, es va enderrocar el minaret i l’edifici va passar a ser una església cristiana. Des de el 1966 a l’església hi ha el reliquiari de Sant Tito en el lloc de l’antic mihrab.
Baixem fins al port pel Carrer dels Màrtirs del 25 d’agost que te aquest nom per la matança en aquest carrer de cretencs i anglesos en mans dels turcs al 1898, poc abans de ser expulsats definitivament de l’illa. Quan arribem al port ens trobem amb el Koules, l’impressionant Fortalesa Veneciana construïda al 1540 com a protecció. Els turcs la van utilitzar com a presó. No hi entrem perquè anem justos de temps, però ens arribem fins a la porta. Bordegem el Port Venecià i anem cap al nostre vaixell i en el camí veiem unes quantes Drassanes Voltades (Neoria), també construïdes pels venecians, on hi havia les galeres per a la seva protecció i reparació. Tornem al vaixell al voltant de les cinc de la tarda, hem tingut una temperatura entre 39 i 43 ºC i estem cansats i acalorats, però ens ha agradat molt.
A la nit les nenes tenen una festa amb els Herois amb Pijama. Conor, Amaya i Greg a la Discoteca Vulcano i s’ho passem molt be ballant amb ells. Al Teatre tenim International Live Concert: At Last a càrrec de Nina Vano que canta molt bé.