Dijous, 15 d’Agost de 2024
Ens hem tornat a llevar a dos quarts de set i ja estàvem a Corb. A la Berta li ha costat molt sortir del llit. Hem esmorzat i només sortir del vaixell hem agafat el tren allà mateix abans de les nou. Hem arribat a l’estació de Cork a un quart de deu i hem caminat cap al centre fins a un Punt d’Informació Turística on ens han donat un mapa i una mica d’informació. Fa un dia gris i fred. Ens hem hagut de posar jaquetes i plou una mica.
Cork ve derivat de corcach, marisma, és la segona ciutat de la Republicà d’Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l’illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del comtat de Cork i la ciutat més gran de la província de Munster.
Hem passat per davant de St. Patrick’s Catholic Church. Construïda entre 1832 i 1836 per l’arquitecte George Richard Pain que la va dissenyar un edifici d’estil grec, pòrtic corinti amb frontó i a sobre un templet cruciforme que sosté una rotonda envoltada de figures i coronada per una creu. L’església va ser construïda en estil clàssic amb pedra calcària i va tenir la categoria d’església parroquial el 1948.
Continuem amb la Trinity Presbyterian Church que va ser dissenyada per Colin Tarring, un conegut arquitecte de molts edificis d’esglésies protestants no conformistes. Des de 1861 s’utilitza com a culte presbiterià. Tan els protestants com els presbiterians creuen en l’autoritat de la Bíblia i la salvació a traves de la fe en Jesucrist, però els presbiterians sovint posen mes èmfasi en la importància dels sagraments.
A moltes mitjaneres de la ciutat hi trobem murals força ben pintats i el riu Lee està molt present al centre i te molts ponts que el creuen. Just abans d’entrar al nucli urbà es divideix en dos cabals que separen la ciutat en tres parts i la part central correspon al centre històric.
Ens topem amb l’estàtua «The Echo Boy» (1991) de Barry Moloney. Una estàtua de bonze de mida natural a Saint Patrick street que commemora els 100 anys del diari «The Evening Echo».
Passem per l’Església Catòlica de Sant Agustí (Saint Agustine’s Church). El Priorat estava dedicat a la Santíssima Trinitat, però es va registrar en mapes antics com Sant Austin al 1545 i Sant Agustí al 1610. Al 1630 va ser assaltat, però els frares van ser advertits, van fugir i hi va haver un tancament curt. Els frares van tornar-hi fins al 1644 que tots els sacerdots i frares van ser expulsats de la ciutat. Posteriorment la primera pedra es va col·locar el 1780. El bisbe per ordre de la Santa Seu va beneir la nova església el 1781 i va restituir el Priorat i la comunitat a la jurisdicció de la diòcesi. L’església es va ampliar al 1872 i el Priorat es va construir a Washington St, aleshores Great George St. L’estructura actual de l’església es va construir al 1942 i es va ampliar al 1972. El Priorat es va reconstruir al 1982.
El Palau de Justicia (Cork Courthouse) de Washington street es d’estil neoclàssic dissenyat i construït pels arquitectes George Richard Pain i James Pain i posteriorment reconstruït per Henry Hill. Serveix com a Oficina del Tribunal de Cork en assumptes civils i familiars i el Palau de Justícia del carrer Anglesea s’encarrega de judicis penals. Els documents inicials d’aquest edifici es van perdre en els incendis de 1891 del mateix Palau de Justícia i el de 1920 de l’Ajuntament de Cork.
La Courthouse Chamberts està enfront, es un edifici de quatre plantes d’estil venecià construït l’any 1874. Actualment es fa servir com sales de jutjats, oficines administratives i comercials.
L’University College Cork (UCC) va ser fundada al 1845 com una de les tres Queen’s Colleges (Belfast, Cork i Galway), les tres universitats de la Reina Victòria creades per donar una alternativa aconfessional al Trinity College de Dublin, protestant anglicana.
Nosaltres entrem per la porta principal i no gaire lluny trobem El Glucksman, la Lewis Glucksman Gallery (2004). El museu obre mes tard i només podem observar la seva arquitectura exterior i el que ens deixen veure les amplies vidrieres. El museu rep el nom del seu benefactor, el financer de Wall Street i president de Lehman Brothers. Es un Museu d’Art dissenyat per l’estudi irlandès O’Donnell, Tuomey Artchitects i Arup Counsulting Engineers a la University College Cork. Te tres plantes per les exposicions amb un programa d’exposicions temporals.
El campus de l’UCC te bonics jardins, edificis interessants com la plaça quadrangular rodejada d’edificis del s. XIX, Main Quadrangle i el claustre, Stone Corridor on hi ha la major col·lecció de Pedres de Ofham a Irlanda. S’exposen 28 pedres de les 380 registrades a tota Irlanda. Estan gravades amb inscripcions rúniques que daten dels segles IV-VI. Es creu que senyalaven monuments funeraris o límits de propietat. Els caràcters ogham constitueixen l’escriptura celta mes antiga coneguda. Aquest corredor de pedra proporciona una passarel·la coberta cap a l’oest des del passadís de l’Aula Màxima. Nosaltres ens hem comprat un clauer cada una a la Book Shop i hem tornat cap el centre.
Hem parat a Saint Fin Barre’s Cathedral dissenyada per William Bui rges en estil neogòtic i consagrada al 1870, però aquest lloc sempre ha estat un lloc de culte cristià des del s. VII. L’exterior de la catedral es molt maco, l’interior només l’hem vist de resquitllada, però també es molt maco. S’ha de pagar per veure-ho. També hi trobem un Laberint fet amb herba, un lloc de pregaria i contemplació a l’època medieval i un cartell ens invita a que parem i reflexionem, ens anima a la meditació.
Després ens hem arribat fins a l’Elisabeth Fort, ens ha costat trobar-ho, però val la pena. A mes a més l’entrada es gratuïta i el personal molt amable. Hem pogut trepar pels seus murs i hem saludat les estàtues que li donen molt ambient, fins i tot hi ha caps tallats penjats d’un pal, aterridor. Data del s. XVII i ha passat per diferents estats. Es va construir originàriament com a fortificació defensiva en terrenys alts fora de les muralles de la ciutat, però la ciutat va créixer al voltant del fort i va assumir altres funcions com caserna militar, presó i comissaria de policia. Des de 2014 forma part del patrimoni turístic de la ciutat i es accessible al public. L’estructura bàsica de la fortalesa actual te la seva base en reconstruccions que daten de 1624. L’any 1690 durant la Guerra Williamita a Irlanda, Cork era un bastió jacobita i va aguantar, però finalment la ciutat va capitular. En las dècades posteriors al setge, el fort va deixar de funcionar com estructura defensiva de la ciutat i l’any 1719 va ser utilitzat com a caserna. El 1817 es va utilitzar com a presó fins a 1837. A finals del s. XIX el fort es va convertir en una estació de l’artilleria de la ciutat. Durant la Guerra d’Independència d’Irlanda (1919-21) va ser utilitzada com a base pels «Black and Tans», però els britànics el van abandonar després del Tractat Angloirlandes. Durant la Guerra Civil posterior va ser cremat per les forces anti-tractat l’agost de 1922. Va allotjar un refugi antiaeri durant la II Guerra Mundial (1939-45). Els edificis interiors reconstruïts dels anys vint van continuar utilitzant-se com a comissaria dels Garda fins al 2013 i aleshores va quedar sota la gestió de l’Ajuntament. Hi ha un petit museu que explica l’historia. Te lavabos prefabricats.
Una mica mes endavant entrem al Nano Nagle Place del s. XVIII. Nano Nagle va ser una monja que educava a les nenes d’amagat, quan no estava permès fer-ho i va tenir una missió pedagògica molt interessat. Fem una visita fugaç al convent, però no ens quedem a la visita guiada.
Passem per davant de la Holy Trinity Church de camí a la Red Abbey, unes ruïnes medievals del Monestir Agustí de Cork. Veiem la Torre de l’Abadia Roja, construïda amb gres vermellós de 20 metres d’alçada amb arquitectura gòtica. Els frares agustins s’hi van establir al s. XIV i s’hi van quedar fins la rebel·lió irlandesa de 1641. La torre es el mes visible i podem admirar l’arquitectura exterior. El 1977 es van fer excavacions arqueològiques i es va trobar ceràmica, ossos humans i munició de plom.
Hem tornat mes cap al centre i hem fet cap a l’English Market que funciona des de 1788 en temps del rei Jacob I. Te molt de color i els productes es veuen molt artesanals. Es diu així perquè el va construir la Protestant English Corporation que controlava la ciutat en aquell temps. Quan nosaltres hi hem anat estava molt ple i hem fet una volta ràpida.
Hem tirat amunt i hem tornat a passar el riu Lee per anar al Barri de Shandon. Veiem la St Mary’s Dominican Church, aquesta església te un pòrtic de columnes jòniques i un enorme frontó. Data de 1839, es de l’arquitecte Kearns Deane i es va renovar completament al 1991. Pugem turó amunt pels vells carrers amb petites cases adossades on hi van viure generacions d’obres en males condicions i que avui son residencies amb bones condicions molt sol·licitades. Actualment el barri te moltes activitats culturals. Aquesta zona ja va ser un assentament al 1170 i el Castell de Shandon (1183) va ser seu administrativa de tota la província de Munster. Va ser destruït durant el setge de Cork el 1690, però alguns edificis històrics romanen com a testimoni de la importància cultural d’aquesta àrea. El comerç de la mantega també va revitalitza la zona. Nosaltres no tenim temps d’anar-hi, però hi ha el Museu de la Mantega en aquesta zona.
Pugem fins a St Anne’s Church Shandon (1722-1726). La Torre data de 1750 i el rellotge, fet per John Mangan al 1847, es coneix com el «Mentider de les quatre cares» (The Tour-faced Liar) ja que fins la seva reparació al 1986 cada cara mostrava una hora diferent. L’agulla està rematada en forma de salmó com a símbol cristià i també de culta a la pesca del riu Lee. Des de l’interior es pot pujar a les «Shandon Bells & Tower» on es poden veure les campanes i el mecanisme del rellotge, però quan hi hem arribat hi havia cua i el número de persones que hi poden pujar cada cop es molt reduït. Nosaltres no hi hem pujat, però sembla ser que es molt interessant i que hi ha unes vistes magnifiques de la ciutat.
Entrem a la Cathedral of St Mary and Anne també coneguda com la North Cathedral, es de culte catòlic i va estar beneïda al 1808. Es un edifici d’estil neogòtic i el seu interior va ser reconstruït al 1828 després d’un incendi al 1820. La torre que hi ha sobre la porta data de 1869 i va ser feta per John Benson. El santuari es modern, data de 1996 i va ser dissenyat per l’arquitecte Richard Hurley. Aquest edifici te registres que es remunten a 1748 i es útil per els irlandesos que busquen les seves arrels.
Ens han quedat per veure coses interessants com el Blarney Castle, el Butter Museum, el Crawford Art Gallery entre d’altres llocs d’interès, però el temps no ha donat per mes. De tornada cap el tren hem comprat un clauer ratolí irlandès per a la Berta. Hem arribat justes per agafar el tren que sortia a les tres.
Quan hem arribat a Cobh hem anat a fer-nos una foto al Monument a Annie Moore i els seus dos germans (1993). Annie va ser la primera immigrant que va passar pel Centre de Recepció d’Immigrants de L’illa d’Ellis a Nova York l’1 de gener de 1892 on també hi ha una estàtua de l’Annie. Les dues estatures estan esculpides per Jeanne Rynhart. La Berta i jo ens hi havíem fet fotos el 2 de juliol de 2018 quan també vam parar en aquest port i ens vam dedicar a visitar Cobh. Aquesta ciutat te un dels ports naturals mes grans del país i ha passat per moments de molt moviment.
Quan hem pujat al vaixell hem anat a menjar alguna cosa i després la Berta ha volgut anar una estona a la piscina on jo he aprofitat per escriure el diari mig vigilant-la. Després ha anat una estona al Discovery sea i ha fet un mocador i un barret de Cowboy. A l’hora de salpar hem tingut una magnifica vista de Cobh i hem gaudit de la posta de sol des del balco de la nostra cabina. Hem sopat a la planta 15 i hem anat a veure l’espectacle al Teatre, una estupenda violinista russa casada amb un americà, l’Inna Toltova. Anem a dormir super cansades.
