Dimecres, 23 d’abril de 2025

El Regne de Marroc està ubicat al nord d’Àfrica. Es una monarquia constitucional, democràtica, parlamentaria i social. La seva constitució defineix l’islam com la religió de l’Estat i les cultures àrab i amazic (berber) com a components principals de la seva identitat. La capital es Rabat i Casablanca la ciutat amb mes importància econòmica.

El Marroc es va configurar dins del mon mediterrani en colònies d’intercanvi i poblats fenicis. En el s. IV a. C. es va fundar un regne independent de cultura berber anomenat Mauritània, que no te relació amb l’actual Mauritània, amb capital a Volubilis, en el s. I a. C. i va acabar annexionant-se a l’imperi roma en el 40 d. C. En el s. V. amb la caiguda de l’Imperi Roma va estar dominada pels vàndals, visigots i posteriorment l’Imperi Bizantí. Al s. VII amb l’arribada de l’islam molts berbers es van convertir i poc a poc va esdevenir un centre cultural i una gran potencia. Es va construir un imperi que dominava Marroc, gran part del nord est africa i territoris de la península ibèrica. Las ciutats imperials de Marroc son les quatre capitals històriques: Fez, Marrakech, Mequinez i Rabat. En el 1260 Alfons X el Sabí de Castella va saquejar la ciutat de Salé i al 1399 Tetuan va ser atacada per Enric III, el Dolient de Castella. Durant el segle XX Marroc va estar sota el protectorat de França i Espanya. En el 1956 va obtenir la independència amb Mohamend V. Mes endavant Hassan II es va proclamar rei i va crear una monarquia constitucional (1961-1999). Al 1999 va morir Hassan II i el va succeir el seu fill gran, Mohammed VI, que es l’actual rei de Marroc.

Aquest matí hem anat a esmorzar a les nou i hem sortit del vaixell a les deu. Anem caminat cap al centre. Triguem una mica a sortir del port i un cop fora, de les primeres coses que veiem es la Mesquita Ould el-Hamra (1789) per fora. Està a la Medina, molt propera a la Sinagoga Ettedgui i a l’Església de Sant Bonaventura. Les tres religions en un espai de 250 metres a la Medina Vella. La Mesquita Ould el-Hamra es va construir en una arquitectura Magrebí en època del Sultan Munhammad III bin Abdellah. Al Marroc les persones no musulmanes no poden entrar a les mesquites, la de Hassan II i alguna mes son una excepció. També passem per davant d’una petita fortalesa amb canyons i tot que actualment es un restaurant sembla que te un passat que no aconsegueixo esbrinar. Finalment hem arribat al Rick’s Cafe on hem quedat amb Ayoub per fer un Free Tour. En realitat la pel·lícula Casablanca es va rodar totalment a Los Angeles. Aquest restaurant es va inaugurar el 2004 i reprodueix el de la pel·lícula. Els nostàlgics poden sentir-se entre espies a la II Guerra Mundial. Un lloc mític.

Ayoub ens fa un tour molt autentic. A part de nosaltres nou, també hi ha una parella de Lleida.
Hem anat a la Medina Vella i per començar l’Ayoub ens ha portat a veure els barbers, una renglera de locals on els barbers treballen sense aigua corrent, però això si a preus molt competitius. El preu d’un tall on d’una afaitada pot ser inferior a un euro. Una mica mes amunt hem vist la casa d’un senyor que havia estat en un vaixell i es veu que el va desmantellar per fer-se la casa i convertir-la en un vaixell ancorat a terra. Després ens hem endinsat a les entranyes de la medina per passadissos estrets on hi treballaven molts homes fent bosses, xilabes i ves a saber que més. Ens hem aturat una estona en un lloc on feien xilabes de festa que poden arribar a costar una fortuna, però hi ha moltes hores de feina invertides i es un treball molt especialitzat on treballen els fils per cosir-les. Hem passat per la zona francesa i per l’espanyola. Hi ha una casa mig derruïda amb ocupes que es d’Espanya des de 1940, però si passen 100 anys sense que la reclami passarà a ser del Marroc. Passem per davant d’una madrassa, però només podem veure el seu interior a través d’unes finestres. Travessem diferents mercats de coses comestibles, alguns animals estan vius, com els pollastres, i altres morts, però tots molt a mà. Passem per davant de la Sinagoga Ettedgui, per la UMT Union Marocaine du Travail, per la Mesquita Ould el-Hamra (1789) i al costat d’aquesta mesquita entrem a una Sala d’Exposicions molt agradable i interessant on ens explica coses de Dar Baida, Refondation et Essor Maritime. Dar el Baida es el nom familiar àrab de Casablanca. Acabem en un mercat per turistes on podem comprar alguns records i samarretes de diferents equips esportius. La Carolina del Madrid, la Paula d’Espanya i la Berta del Barça. Tots contents.

L’Ayoub ens deixa a la Plaça de les Nacions Unides, a la porta de la Medina, Bab Marrakech. La muralla de la Medina Vella, el casc antic de Casablanca va ser construïda el 1770 pel Sultà Muhammad III ben Abdallach. Tenia varis portals arquejats per mantenir els enemics fora de la ciutat fortificada. Bab Marrakech era una de les portes principals i era la que enllaçava amb Marrakech. Es una estructura de pedra arenisca arquejada que va resistir el terratrèmol de 1775. Bab significa porta en àrab. Al seu costat es va construir un campanar, la Torre del Rellotge. Amdos donen a la Plaça de les Nacions Unides on hi ha l’Hotel Excelsior, un mite decadent i l’ostentós Hotel Regency. Aquesta plaça separa l’antiga medina dels barris moderns. A la part central hi ha una Cúpula metàl·lica considerable que assenyala el pas subterrani que travessa la plaça. Sovint hi ha lladres que treballen al descuit. L’Ayoub ens ha descobert llocs que potser nosaltres no ens haguéssim atrevit a explorar tots sols. M’ha agradat molt el recorregut per aquesta Casablanca quotidiana on la gent mira de guanyar-se la vida i sobreviure. Alguns amb prou feines i altres sobradament.

Tot seguit anem caminat fins a la Mesquita de Hassan II. Hem anat bastant ràpids , però no hem arribat al passe de les 15 hores. De totes maneres hem pogut entrar al de les 16 hores. Adults 14 euros i nens 3 euros. Es el preu per veure el museu i la visita guiada de la mesquita. Nosaltres primer veiem el museu que hi ha fora de la mesquita i després fem la visita guiada en castellà de la mesquita amb un guia molt simpàtic i agradable. A l’hora altres grups la fan en francès, alemany, italià i en no se que mes. La mesquita es gran i hi ha lloc per a tothom.

Situada a la vorera de l’Atlàntic te un minar de planta quadrada que fa 172 metres i també serveix de far. Tot el complexa fa 90.000 m2. Es la tercera mesquita mes gran del mon, després de la Meca i la Medina. L’arquitecte es el francès Michel Pinseau i va ser inaugurada el 1993. Veiem primer la sala d’oració, els homes separats de les dones, segons els nostre guia perquè seria indecorós donada la posició en línia que adopten els fidels i les postures que segueixen durant l’oració. L’edifici combina l’artesania tradicional amb tècniques modernes, per exemple el sostre es pot obrir quan la mesquita està molt plena per millorar la ventilació, Hi ha símbols d’altres religions com la flor de lotus del budisme a la sala d’ablucions, l’estrella de David a la decoració d’algunes parets i les petxines de Sant Jaume de Compostel·là a la sala de l’oració.

Tornem al vaixell caminant passant pel Boulevard de la Corniche en un passeig agradable. Hi arribem abans de les set i tenim temps de veure l’espectacle i sopar. Ara bé, estem molt cansats i tot i que hi ha una festa dels 90, jo només he pogut sentir una cançó i he anat a dormir.