Bergen, dissabte 10 de juny de 2017.

Bergen es la segona ciutat del país, es concentra al voltant del seu petit port y es molt agradable. La ciutat va ser creada al segle XI i escollida residencia real fins el segle XIII. Entre el s XIV i el XVIII va cridar l’atenció de la lliga hanseàtica de Lübeck i el barri de Byggen (el moll) es va transformar en un gueto germànic reservat a aquests rics comerciants que estaven per sobre de les lleis locals. Durant quatre segles va haver-hi hegemonia alemanya. Després el foc i altres calamitats van destruir i devastar la ciutat en diverses ocasions. Actualment conta amb el petroli i el turisme.

Només desembarcar ens trobem amb el castell de Bergenhus que va ser la residencia del rei i el centre administratiu quan Bergen era la capital de Noruega. Una mica mes endavant ens trobem el barri de Bryggen on actualment queden poques cases clàssiques i ara hi ha basicament reconstruccions molt ben fetes.  Es un plaer entrar pels petits carrerons entre aquestes magnifiques cases de fusta i avui en dia s’aprofiten els magatzems i els habitatges dels antics comerciants de la Hansa per instal·lar-hi botigues de llana o altres objectes avantguardistes. També hi ha un museu Hanseàtic, però no arribem a entrar-hi. No gaire lluny el Mercat de Peix esta encara mes animat que habitualment perquè avui es celebra el Torgdagen (Dia del Mercat) i molta gent va vestida d’època. Han arribat fins a port multitud d’embarcacions antigues amb els seus tripulants també vestits amb robes tradicionals. Hi ha un ambient bulliciós que ho envolta tot i a més a més espectacles en un escenari a un canto del port amb musica i cançons folk. La festa data de 1977 quan es volia eliminar la plaça i el mercat del peix per millorar la congestió del trànsit, però hi van haver reivindicacions i avui en dia la festa es celebra un cop a l’any amb premi a la millor embarcació restaurada i a la millor vestimenta. També entrem a la Korskirken, una església del s. XVII, però les parts mes antigues daten de mitjans del s. XII. A dintre hi ha gent vestida d’època i es preparen pel alguna cosa relacionada amb el Torgdagen.

El Fernando, la Lidia, el Josep Mª i l’Àngels pugen al Floibanen, el funicular que els porta fins al cim del turó Floyfjellet per tenir vistes de la ciutat i la Berta i jo ens quedem pel centre gaudint de l’espectacle de la festa. Ells tenen mes temps perquè el seu avió surt mes tard. Sobre les dotze del migdia nosaltres dues comencem el camí de tornada al vaixell perquè hi vull arribar sobre la una per tenir temps de dinar, recollir l’equipatge de mà que hem deixat aquest matí a la consigna i estar apunt perquè a les dues ens venen a buscar per dur-nos a l’aeroport.

La resta de la família també visita l’Església de St. John tot i que no hi poden entrar perquè hi ha un casament o alguna cosa així i es la segona vegada que se li resisteix a la Lidia i no pot veure l’interior. Passegen pel Jardí de Noruega on hi ha una glorieta amb musics oferint un concert. Veuen el Teatre Nacional (Nationaltheatret), la estàtua del violinista Ole Bull (1810-1880), anomenat moltes vegades como a primera celebritat internacional de Noruega, menjant entrapa de salmó i també gaudeixen de la festa.

L’aeroport esta lluny de la ciutat i quan hi arribem ens trobem un aeroport molt nou, hi ha recons que encara no s’han desembalat, literalment no li han tret el plàstic. La Berta i jo no tenim carta d’embarcament, però després de passar una mica de nervis la aconseguim. Reconec una de les meves maletes i la puc identificar, però l’altra no. El sistema de control de seguretat es molt sofisticat i he de passar les coses varies vegades perquè es quedin tranquils. Després de moltes elucubracions el seients de l’avió no son numerats i la Berta i jo aconseguim anar en primera. El trajecte se li fa una mica pesat a la nena, però arribem be a Barcelona i les dues maletes també. El Xavi ens ve a buscar i cap a casa.