Dilluns 22 d’Agost de 2011
Ens llevem a les vuit per sortir a les nou. Primer anem a Palau i comprem un bitllet per anar a l’Arxipelàgic de la Maddalena el dimecres que ve, ens costa 39 euros les quatre i el cotxe. Seguim fins a Cannigione perquè avui es dia de mercat setmanal. La veritat es que es una mica fluixet, però la Sílvia C es compra un vestit i l’Adelina dos tops, tot força «mono». Sortint d’allà anem a la platja a banyar-nos i escollim una cala guapa, Liscia di Vacca que està dins d’una urbanització, però hi ha poca gent. Hi fem una mica d’esnorquel i hi trobem alguns peixos, en veig alguns de colors molt macos.
Sortim de la cala quan son quasi les tres i només podem menjar uns entrepans a prop de Porto Cervo on també hi donem una volta ràpida. Porto Cervo combina elements arquitectònics grecs, africans, espanyols i italians i acaba tenint un aspecte artificial. Està orientat cap els rics i a la tarda nit, quan tornen d’haver passat el dia en el seu vaixell en algun reco meravellós de la costa, es vesteixen per l’ocasió i es deixen veure per les places i les boutiques de Porto Cervo.
Després de dinar anem a Arzachena i fem moltes voltes per els diferents centres arqueològics i també la visita guiada de Nuraghe e Villaggio la Prisgiona que es un complexa noruga i la Tomba de Coddu Vecchju , una tomba col·lectiva dels noruga, una de les tombes de gegants mes ben conservada de l’illa.
Les tombes de gegants s’anomenen així per tradició popular per les seves notables proporcions. El Coddu Vecchiu (Coddu Ecchju) es una de les tombes de gegant mes complexes i com ja he dit, mes ben conservades de l’illa. Es el resultat de dos monuments, un dolmen de deu metres de llargada cobert de blocs de pedra disposats horitzontalment i tapats formant un tunel (2500 a. C.). Posteriorment cap al 1800 a. C. s’hi va afegir una magnifica estela de granit a la façana juntament amb un arc de pedres encastades a terra. L’estela possiblement simbolitza la porta cap al més enllà, tancada al vius. Ambdues visites guiades son molt interessants, ens expliquen moltes coses dels noruga, això si, tot en italià.
Els norugas es remunten al 3000 a. C. i arriben fins al s. VI a. C., estaven organitzats en tribus i aquestes ens clans. La seva economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La Prisgiona te una estructura complexa, anomenada «a tholos» on domina una torre central (Mastio) i al voltant es van construir unes noranta cabanes. Els nurags (nuraghe) son torres en forma de cons escapçats construïdes a partir d’enormes blocs de pedra col·locats un sobre l’altre sense fer servir cap argamassa. Aquestes edificacions es comuniquen per una escala interior amb una alçada entre 15 i 25 metres i el diàmetre pot arribar a 10 metres. Es possible que es tractes de habitatges fortificats, però hi ha autors que pensen que eren llocs religiosos, militars o residencies de mandataris. Aquestes construccions son exclusives de l’illa de Sardenya tot i que tenen alguna similitud amb els talaiots de Menorca. La paraula noruga deriva de la rel pre llatina «nur» que vol dir «munt de pedres». Es calcula que existeixen unes 7.000 construccions per tota l’illa de Sardenya.
Després de tot això tornem a Santa Teresa a sopar i a dormir.
