Yogyakarta

Aquest llarg viatge se’ns ha emportat un dia i sense adonar-nos ens trobem a dia quatre. Hem dormit be a l’hotel, ens hem llevat una mica abans de les quatre i al voltant de les cinc ja estàvem fent l’embarcament per anar a Yogyakarta amb la Companyia Garuda Indonesia que com que ha sortit amb una mica de retràs, ens han compensat amb aigua i alguna cosa per menjar.

Java es l’illa mes poblada del mon, te una densitat poblacional de 940 persones per quilòmetre quadrat. Com que te molt de transit i condueixen per l’esquerra s’ha d’anar amb molta cura, sobretot hi ha moltes motos que tot i tenir la mateixa anatomia que les nostres, multipliquen la seva capacitat de forma exponencial. Poden dur el mateix que portaria una furgoneta a Barcelona o bé quatre persones ben còmodes. I es que hi ha poc transport públic i s’han d’espavilar. Sovint s’endeuten de per vida per comprar-se una moto.

Tot i que Yakarta es la capital d’Indonèsia i de Java, nosaltres hi passem de llarg i anem directes a Yogyakarta, Yogya per abreviar, que es la capital cultural de l’illa.

Yogyakarta va rebre l’ estatus de regió especial en reconeixement del seu paper crucial en donar suport als republicans indonesis durant la Guerra d’independència, i es que Yagyakarta sempre ha estat un símbol de resistència al domini colonial. Com a conseqüència  de tenir aquest estatus esta governada per Sri Sultan Hamengkubueono X que va heretar el càrrec del seu pare Hamengkubueono IX al 1998 sense eleccions, en contra de les recomanacions del govern central. El sultanat va ser fundat al 1755 pel príncep Mangkubumi que va formar el kraton de Yogyakarta, va agafar el títol de sultà, el nom de Hamengkuwono i va crear un estat javanès molt potent.

A més a més aquesta ciutat va ser la capital d’Indonèsia entre 1945 i 1949 durant la Revolució Nacional Indonèsia. Ara es un centre d’art i cultura javanesa en relació al ballet, música, teatre, poesia, marionetes, batiks i també es un centre d’educació superior.

M’he hagut d’assessorar per posar-me al dia amb això dels batiks i he trobat que un bàtik és una tela de cotó lleuger, sobre el qual hi ha uns dissenys estampats de més d’un color. La tècnica consisteix a encerar amb cera d’abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. Quan hi ha dibuixos, aquests s’executen mitjançant un “txanting” o punxó especial. Després es fa fondre la cera i es recull en un recipient. L’operació es va repetint així successivament amb cada color per separat. Els colors tradicionals a Java son l’indi, el marró fosc i el blanc.

Altres països famosos pels seus bàtiks a l’actualitat són la Xina, l’Índia, Sri Lanka, Madagascar i a l’Àfrica tropical cal mencionar Burkina Faso, Costa d’Ivori i Togo, on la tècnica del bàtik ha estat adaptada als dissenys i colors tradicionals africans.

Quan hem arribat a Yogya ens esperava un autocar gran amb tota una tripulació formada per una guia local, un conductor i un ajudant que ens han portat de l’aeroport fins a l’Hotel Eclipse que es força maco i te una piscina integrada en un pati acollidor. Ens acomodem i mitja hora mes tard ens retrobem a recepció.

Anem caminant fins al Kraton que es el gran palau on viu el sultà. Es va construir el 1755-56, amb ampliacions posteriors i es van fer alguns tocs europeus a la dècada de 1920. Nosaltres el visitem en una visita guiada en angles. Aquest es un dels millors exemples de l’arquitectura palatina javanesa. Hi ha habitacions plenes de regals al sultà. A l’interior el servei va vestit amb roba tradicional javanesa i semblem molt cerimoniosos. En uns dels patis veiem un grup d’instruments de gamelan, però arribem quan fa poc que s’ha acabat un concert.

El Gamelan és un conjunt instrumental indonesi tradicional, especialment a Bali i a Java. El seu nom prové de la paraula gamel que significa colpejar, és a dir que és una orquestra formada per instruments que es colpegen, anàloga a la percussió occidental. Els instruments utilitzats són metal·lòfon, xilòfon, tambors i gons. Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 músics que han de saber tocar tots els instruments. El gamelan és una part important de la cultura a Indonèsia i acompanya al teatre o la dansa i és present a les grans celebracions. Molts pobles tenen un pavelló a l’aire lliure expressament per a l’orquestra de gamelan.

Els voltants del Kraton estan densament poblats i plens de casetes que havien format part del domini del sultà i que s’han rehabilitat en els últims anys. De fet, nosaltres anem a dinar a un restaurant proper al palau que possiblement havia estat la casa d’algun fill del sultà i que ara deu estar llogada per dedicar-se a la restauració. Dinem un bufet lliure força bo mentre escoltem musica tradicional en directa i veiem una bonica dansa que ens fa una noia molt maca.

Després de dinar caminem per aquesta àrea que envolta el Kraton fins al Castell d’aigua Tasmansari construït al 1758 com a jardí d’esbarjo per un arquitecte portuguès que sembla ser que va ser fet executar pel sultà per així mantenir en secret les amagades habitacions de plaer d’aquest lloc.  Es diu que al sultà l’agradava observar com es banyàvem les seves dones des de la torre i coquetejar amb elles. Es un lloc encantador que havia quedat molt malmès entre la guerra javanesa de Diponegoro i el terratrèmol de 1865. Va ser utilitzat per allotjar descendents del sultà, empleats i finalment va estar abandonat durant anys, però al 2004 es va començar a reconstruir i actualment esta parcialment restaurat.

Continuem caminant per carrers simpàtics i entremaliats, on es fàcil perdre’s, fins arribar al Pasar Ngasem, el mercat de les aus. Aquest lloc esta ple d’aus i d’altres animals. Hi ha peixos, gossos, ratpenats que la gent es menja pel tractament de l’asma, llangardaixos, mussols, macacos i es especialment fort el lloc on hi ha els cucs, les mosques, les larves i altres coses llefiscoses que es venen per donar de menjar als ocells. Son especialment maques les gàbies, algunes molt elaborades.

Tornem a l’hotel caminant i alguns ens banyem a la piscina. Estem una mica cansats, tenim  jet lag i tot just ens estem aclimatant.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada