Yaroslavl

Yaroslavl, divendres, 23 d’agost de 2019.

Avui el gall ha cantat a les 6:15, però no he despertat a la Berta fins les 6:45. Hem esmorzat i hem sortit del vaixell a les 8. Avui visitem Yaroslavl, que es la capital de l’Anell d’Or i la mes gran.

Entre els segles VIII i X les tribus víkings finlandeses ocupaven aquest territori que s’anomenava “El reco dels ossos” perquè aquestes tribus veneraven els ossos. El 1010 el príncep de Rostov, Yaroslavl el savi, va voler negociar amb ells, però no van voler i li van enviar un os. El va lluitar i va guanyar i així es va tenir el respecte d’aquestes tribus i la seva submissió. Va construir una església i va fundar la ciutat. El 1460 Ivan el Gran va annexionar aquesta ciutat al principat a Moscou durant la campanya d’unificació de Rússia. El 1598 va a passar a ser la capital de Rússia i al 1612 es va consolidar a Yaroslavl una armada que va entrar a Moscou i expulsar els polonesos que l’havien pres. Un cop pacificat el país, el jova príncep Miquel Romanov va traslladar la capital a Moscou al 1613. L’edat d’or de la ciutat va ser entre 1613 i 1703 que es convertiria en el centre comercial mes important de l’Alt Volga. En aquella època les rutes comercials d’Orient Mitja i Europa convergien a Yaroslavl. A finals del s XVIII, Pere el Gran va orientar els seus esforços cap a la seva nova capital, Sant Petersburg i Yaroslavl va decaure profundament. De totes maneres a mitjans del segle XIX funcionaven 12 fabriques tèxtils i quasi 70 de diferents activitats, però les condicions pels treballadors eren molt dolentes. L’explotació capitalista i la falta de drets polítics i socials van portar a un aixecament contra els opressors. Van haver-hi vagues i manifestacions de descontent que van acabar amb la revolució de 1917. Els conflictes entre la guàrdia roja i l’exèrcit blanc es van produir primerament aquí.

Una nova guia ens espera quan baixem de l’autocar i tampoc parla espanyol, per tant la Marina fa la traducció. Portem els auriculars i anem rebent les explicacions de la Marina. Un autocar petitó ens porta fins al monestir de la Transfiguració de Salvador que fundat al s. XII va ser un dels convents mes rics i millor fortificats de Rússia al s. XVI. Allà hi trobem la porta Santa i la catedral de la Transfiguració. Es pot pujar al campanar, però no ho fem. Aquest monestir va ser construït no tan sols com una catedral i un monestir sinó també com una fortalesa que va servir en el setge dels polonesos.

Després l’autocar ens porta fins a un gran parc on hi ha l’Eterna Flama en un Memorial a la II Guerra Mundial i l’ Església de la Dormició de Maria. Seguin fins a un mirador on s’ajunten el Volga i el Kotorosl amb una magnifica panoràmica. Tot seguit ens acostem a la catedral de la Assumpció que pertany a l’església ortodoxa. Es va construir al 1215 pel príncep Fonstantin de Rostov i va ser consagrada al 1219, es el principal temple de la ciutat. Es neoclàssica amb cúpules amb la forma de ceba tant típiques a les esglésies russes. En el seu interior guarden uns fantàstics frescos e icones perfectament conservats des del segle XVII. L’actual edifici data de 2010. Tot sortint passem per un bulevard fins a la l’Església del Profeta Elies (s. XVII), un bon exemple de l’estil classicista on hi ha l’església d’estiu mes gran i sobretot mes alta i la d’hivern molt mes petita. Conté uns frescos espectaculars plens de colors.

Hem tingut una mica de temps lliure i hem anat al mercat local a donar una volta i també hem pogut recorre uns quants carrers de la ciutat abans de tornar al vaixell.

Un cop embarcats, hem dinat, hem descansat una mica, hem anat a una reunió informativa sobre Sant Petersburg. La Berta i jo hem fet classe de balls russos i la Berta també ha passat una estona amb la Marina que li ha comprat un llibret de jocs per a retallar.

Sobre les sis de la tarda passem per la reclosa de la ciutat de Rybinsk i a la sortida de la reclosa es pot veure l’estàtua anomenada “La mare del Volga” dedicada a aquest riu.

Sopar i cap al llit perquè la Berta està k.o. Durant la nit naveguem per l’embassament artificial de Rybinsk.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada