Wind Wellington, la capital

 

Deixem Whakapapa i comencem ruta cap a Wellington. Fem una primera parada a Raukawa falls, on veiem les cascades des de la carretera, i continuem cap a Whanganui on parem al Yellow House a prendre tes, cafès i pastes segons els gustos. En els jardins pròxim hi veiem un mainat de la India, un ocell molt carismàtic. Una mica mes endavant deixem la regió de Manawatu-Wanganui i entrem a la de Wellington.

Arribem a Wellington, la capital del país sobre la una del migdia i anem a l’Hotel Harbour City Motor Inn. La capital es va traslladar des de Auckland a Wellington, un lloc proper a l’estret de Cook al 1865,  perquè es va considerar que hi havia perill de que l’Illa Sud s’independitzés, sobretot perquè si hi havia descobert or. Sortint de l’hotel agafem el famós carrer Cuba avall, cap al mar. Plou com es habitual a Wellington, coneguda coma a Wind Wellington perquè contínuament hi ha uns forts vents i pluges per la seva situació a la confluència del estret de Cook i la Badia de Port Nicholson.  Dinem al Wellington Sea Market, peix i patates fregides. L’Aurora marxa a buscar-se una pizza a una botiga que hi ha a l’altra banda del carrer fugint de tanta  “fritanga”.

Comencem la nostra volta per la ciutat anant al Kelburn Cable Car que va des de Lambton Quay, el principal carrer comercial, a Kelburn, una colina des de on hi ha una vista espectacular de la ciutat. Un cop a dalt, a Kelburn, entrem al Museun Cable Car i comencem la visita del Botanic Garden. Decidim seguir les floretes del camí rosa, el Downhill path to the city. Pel camí ens trobem el Treehouse, el Main Garden, la Begonia House i el Lady Norwood Rose Garden, entre altres recons meravellosos del parc. Sortim per el Bolton Street Memorial Parc on estan enterrats els primers fundador de la ciutat i arribem al Parlament. L’edifici original del Parlament va ser destruït al 1907 per un incendi i l’actual data de 1912. Al costat veiem el Beehire que es diu així per la seva similitud a un rusc d’abelles i conte les oficines ministerials. Arribem fins al Waterfront i anem quasi corrent fins al New Zealand Te Papa Tongarewa, que es troba al modern edifici actual des de 1998. El museu esta dedicat a l’historia natural i general del país, i hi ha un important apartat dedicat als maoris. En una habitació es simula un terratrèmol, entres a una sala d’estar i a la televisió anuncien que hi ha un terratrèmol i aleshores l’habitació es comença a moure com si estesis en un terratrèmol real, ben trobat.  L’edifici es modern, molt maco i ampli amb vistes al mar.  Durant la visita perdo la gorra, però quan m’acosto a preguntar al personal del museu la tenen ells, son molt atens.

Després del museu pul·lulem una mica per la ciutat, sobretot pel carrer Cuba i acabem sopant a un Malasyan Restaurant. El menjar esta força bé, però no tenen alcohol i el Finn que te ganes de prendre una cervesa se’n compra una en un supermercat proper i paga el dret a obrir l’ampolla al restaurant.

 

 

Comments

  1. Josep Ramon

    Et felicito. T’ho has corrat molt bé. Enhorabona i a continuar amb aquest projecte …

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada