Una panoràmica de Moscou

Moscou, dimarts 20.8.19

Avui ens hem llevat a les set, ens ha despertat el gall que sona per la radio si la nit anterior el deixes a un determinat dial. Hem esmorzat força be i hem sortit a les 9:15 en un autocar que ens esperava al costat del vaixell i on també hi anava un grup d’espanyols d’un vaixell que tenim al costat. Anem a fer una Excursió Panoràmica de la Ciutat i ens porten fins a la Plaça Roja on hi triguem molt en arribar-hi. La guia ens va explicant coses de la ciutat durant el trajecte. Ens parla dels diferents estils arquitectònics de la ciutat que anaven canviant segons els governants, de les dimensions dels pisos que als anys 50 eren de 62 m2 i abans de que comences la privatització eren de 81 m2. Al final del regim els que vivien en aquests apartaments se’ls van poder quedar per un preu mòdic.

Passem per davant del teatre Bolshói. La paraula bolshói vol dir gran i efectivament aquest teatre es un dels centres mes grans e importants de l’opera i el ballet. Va estar en restauració entre 2005 i 2011, i actualment conserva l’aspecte exterior de l’edifici construït per a la companyia imperial russa el 1856. L’entrada amb columnes de pedra calcària coronada per una estàtua d’Apol·lo dirigint una quadriga al galop està reproduïda en els bitllets de 100 rubles. A l’interior els responsables de l’ultima restauració van voler recuperar la lluento imperial del s. XIX que el teatre havia perdut durant l’època soviètica.

Abans d’entrar a la plaça Roja trobem la magnifica catedral de Sant Basili (1561) absolutament plena de color, construïda per Ivan IV el Terrible per celebrar la victòria sobre els tàrtars a Kazan (1552). Al inici de la seva creació es deia catedral de la Intersecció de la Verge del Fos que es el nom de la capella principal. Ningú sap perquè va acabar dient-se de Sant Basili, però per els russos es la catedral de la Intersecció. Te moltes capelles i campanars perquè el tsar va voler honrar a cada sant que coincidia la seva festivitat amb alguna victòria o fet senyalat en la lluita contra els tàrtars. La manera en que estan unides totes aquestes capelles i campanars constitueixen una explosió de color magníficament combinada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Quan entrem a la plaça Roja la trobem absolutament amagada darrera un munt de balles publicitàries que no ens deixen ni tan sols intuir com pot ser. Està hermèticament tancada per una celebració propera.

Per entendre aquesta plaça hem de dir que quan Ivan III va fer construir la muralla del Kremblin, en el punt on està avui dia la plaça Roja, es va haver de deixar un gran espai lliure per a la defensa. No es va urbanitzar i només si feia mercat. En altres indrets de la muralla s’havien cavat fosos. A finals del segle XVI on actualment hi ha el Gum es van edificar els primers comerços d’obra, al sud la catedral de Sant Basili i al nord la catedral de Kazan i la porta d’accés a la ciutat. Durant el segle XVIII la plaça estava totalment urbanitzada, però després de la derrota de Bonaparte, la plaça es va dissenyar de nou donant-li l’impremta de símbol de la resistència del poble rus. Es van fer les estàtues de Minin i Pozharski, herois de la guerra contra els polonesos al 1612, els comerços enganxats a la muralla del Kremlin no es van refer i la muralla va quedar a la vista. A l’altra banda del Kremlin, al 1953 l’estat soviètic va edificar uns grans magatzems anomenats GUM, que posteriorment Stalin va destinar a oficines del seu primer pla quinquennal i després de la mort de la seva esposa va fer servir l’edifici com el seu mausoleu. Al dissoldre’s la Unió Soviètica, el GUM va ser privatitzat i actualment te grans espais dedicats a marques de luxe i es molt car. Al 1918 la plaça va tornar a canviar d’orientació i es va convertir en el símbol de la revolució i del comunisme i com a eix principal van quedar el mausoleu de Lenin i el cementiri dels herois revolucionaris i els grans homes d’estat enterrats al peu de la muralla. La plaça Roja també es va convertir en un centre de protesta. Després de l’enfonsament de l’antiga Unió Soviètica es va reconstruir la catedral de Kazan i la porta d’accés a la ciutat. La catedral de Kazan, ortodoxa, s’havia construït el 1636 per ordre tsar Miquel I com a reconstrucció d’una anterior de fusta que s’havia cremat.

En aquesta volta caòtica i una mica asfixiant per la plaça Roja també passem per davant del Museu Estatal de Historia de Rússia (1883), un edifici elegant que tanca la plaça pel nord i te un estil representatiu de l’arquitectura russa de finals del segle XIX, estil pseudo-rus.

Un altre copa a l’autocar anem veien la ciutat. Passem per davant de la catedral del Crist Salvador que, construïda el s. XIX per l’arquitecte Konstantin Ton, es la església ortodoxa mes alta del mon. Està situada al centre de Moscou, propera al Kremlin i a la vorera del riu Moskva. Es va tardar 44 anys per la seva construcció i al 1883 es va obrir al culte. Al 1931 va ser destruïda amb explosius per construir el Palau dels Soviets, però la església va ser reconstruïda a la dècada dels noranta i consagrada l’any 2000.

Passem pel costat del pont Pushkinsky, un pont de vianants que uneix el parc Gorky amb la ribera esquerra del riu Moskva. Es diu així en honor a Aleksandr Pushkin, novel·lista i poeta. Va ser construït a l’any 2000 amb peces d’un pont ferroviari, l’Andreyevsky (Pont de Sant Andreu) (1907-1998) que va ser desmuntat. Ofereix unes boniques vistes de la catedral de Sant Salvador, el Kremlin, els gratacels de Moscou, la torre de televisió Shukhov i altres llocs de la ciutat.

Tot seguit arribem al convent monestir Novodevitxi fundat al 1524 per Basili III i també conegut com a monestir de les Noves Verges (Donzelles) per diferenciar-lo de l’antic convent de les Donzelles, nom amb el que es coneix el monestir Txúdov en el kremlin de Moscou. Es va començar com una fortalesa en una corba del riu Moskva al sud oest del kremlin de Moscou. Aquest monestir va allotjar moltes dones de les famílies reials russes que van ser obligades a prendre els hàbits. Aquí va estar la dona del Pere el Gran quan va voler lliurar-se d’ella per tornar-se a casar. De fet, les portaven al convent quan molestaven per alguna o altre raó. Com a revenja al 1922 es va convertir en museu de l’Emancipació de la Dona. Avui en dia es una altre cop convent i des de 1994 es celebren misses a la seva catedral. El 2004 va ser proclamat patrimoni de l’ humanitat per a l’ UNESCO. Les muralles daten de 1680 i tenen una funció estètica i defensiva. Caminem una mica pel llac que hi ha al costat i m’ha semblat que la guia deia que Txaikovski s’havia inspirat aquí per crear la música del Llac dels Cignes, però no se si ho he entès be.

L’ultima parada l’hem fet a la colina dels Gorrions o colina de Lenin que es una elevació de terreny als marges del riu Moskva i un dels punts mes alts de Moscou amb una alçada de 220-230 m sobre el nivell del mar. Des d’aquí es pot contemplar el Centre Internacional de Negocis i també l’Estadi Olímpic Luzhniki (abans Lenin) que va ser on es van inaugurar i clausurar els Jocs Olímpics de 1980.

El Centre Internacional de Negocis de Moscou (CINM) també anomenat Moscow City està situat al districte Presnensky al oest de Moscou, al Tercer Anell, i actualment està desenvolupant-se intensament. L’idea es crear una primera zona a Rússia i de fet en tota l’Europa de l’Est on es combinen els negocis, els habitatges i l’entreteniment. Va ser ideat pel govern de Moscou de 1992 i el projecte sencer compren 1 km2. Des de la colina podem apreciar els impressionants edificis que hi afloren. L’Evolution Tower que te forma de ADN i que em recorda a un edifici que vaig veure al Japó, la Torre 2000 que està situada al costat oposat de la majoria d’edificis del complexa CINM i connectada pel pont de vianants Bagration, l’Imperia Tower on hi ha entreteniment i negocis, la Galeria Central, el complexa Ciutat de Capitals, la Torre Neberezhnaya, la Terminal de Transport, Euràsia, Bashnya Federatsiya, Mercury City Tower, Torre del Nord entre d’altres. Un conjunt que destaca per la seva modernitat.

Recorrent la ciutat amb l’autocar en algun moment passem per alguna de las set germanes, els gratacels de Stalin, que son un conjunt de set gratacels construïts en estil barroc rus i gòtic a Moscou i que formen part d’un projecta de construcció de vuit gratacels en commemoració del VIII centenari de la ciutat (1947). El palau dels Soviets no es va arribar a construir al entrar Alemanya en guerra amb la Unió Soviètica, i només en van quedar set. Van ser construïts entre 1940-1955. L’edifici principal de la Universitat de Moscou, l’Hotel Ucrania, l’edifici de habitatges Koteinicheskaya Nabereznaya, el Ministeri d’Afers Exteriors de Rússia, l’edifici de la Plaça Kudrinskaya, l’Hotel Leningrad i l’edifici de la Plaça Roja.

De tornada també passem pel VTB Arena (Lev Yasin Stadium) del Dynamo de Moscou. Aquí les distancies son molt grans i les cues de cotxes interminables. Arribem al vaixell sobre l’1:30 per dinar i tornar a sortir a les 2:30 per fer l’excursió opcional d’anar a veure el metro. Durant la visita del metro hem recorregut sobretot la línia Koltesevaia circular marro i la línia blau marí i hem vist un munt d’estacions magnifiques, realment magnifiques. Un treball molt ben fet, molt fi. D’una qualitat extraordinària i detallista. Hem quedat bocabadats.

Hi ha 12 línies i 196 estacions de metro a Moscou, 44 d’elles reconegudes com patrimoni cultural. Hem començat per l’Estació Belorusskaya inspirada en las voltes de las viles romanes. Al centre del sostre hi ha 12 pintures que il·lustren la vida del poble de bielorussa i el terre descriu tècniques de brodat i ornaments de bielorussa. Hem seguit per Novoslobodskaya (línia marro, 1952) amb 32 vidrieres, sis d’elles descriuen professions lliberals: arquitecte, geògraf, artista, enginyer energètic, agrònom i músic i les altres quadres geomètrics i estrelles de cinc puntes. Es un projecte de l’arquitecte Dushkin i a la pared frontal de la sala central hi ha un mosaic de l’artista Pável Korin que representa una dona portant un nen que s’assembla a la dona de l’arquitecte. Prospekt Mira (línia marro, 1952) dels arquitectes Vladimir Gelfreykh i Mikhail Minkus. Els arcs son de marbre blanc i estan rematats amb uns frisos de ceràmica blanca de baix relleu amb elements florals. Komsomolskaya (línia marro) feta per l’arquitecte Schushev es la mes imponent i luxosa. Els panels de mosaics aborden temes històrics i victòries militars. Va ser dissenyada per ser un dels punts mes transitats del transport urbà i va ser el punt culminant de l’estil imperial del metro de Moscou creat en l’època de Stalin. Te motius de l’estil barroc del Moscou anterior a la Revolució. Kurskaya (línia marro-blava, 1950) dissenyada pels arquitectes G. Zakharkov i Z. Chernysheva . Te columnes construïdes en l’estil de 1950 de l’arquitectura estalinista. En el centre de l’estació hi ha un gran espai obert amb una gran volta de creuaria amb una escala que condueix el trasllat de la línia marro a la blava. Ploshad Revolutsia (1938) de l’arquitecte Dushkin Arcs amb 76 estàtues de bronsa, obrés, soldats i pagesos fets per l’escultor Manizer i hem acabat a Arbatskaya per anar al carrer Arbat que es el carrer mes popular de Moscou des de fa molt de temps. Ha passat per diferents períodes i ara es només per vianants i molt turístic tot i que si mentalment traiem alguns cartells i para-sols de propaganda hi trobem algunes façanes interessants. També hi ha bastants comerços de records que tot i que son molt per turistes no deixen de ser interessants i hi trobem al Hard Rock Cafè.

Hem tornat al vaixell i finalment m’he pogut connectar a Internet amb la wifi-free del vaixell que només funciona a la 5ª planta on hi ha el Bar Respin. Si la vols tenir des de tot arreu del vaixell l’has de pagar, però nosaltres en tenim prou amb la de la 5ª planta per consultar els WhatsApp, e-mails o alguna altre cosa puntual.

Sopem a dos quarts de vuit i la Berta no menja quasi res, el menjar es bastant bo, però massa elaborat per a la Berta. Quedem que a la Berta li portaran sense salses i a veure si així ho arreglem una mica. El dinar i el sopar els hem fet i farem durant tot el recorregut al Restaurant Pushkin a la tercera planta, al costat de les nostres habitacions. Després de sopar pugem una mica a la terrassa de la cinquena planta, ens estirem a les gandules. La Berta fa unes quantes rodes i això la fa sentir molt be. Estem cansades i no tardem en anar a l’habitació, ens fem una dutxa, llegim un dels contes que hem portat i sobre les deu la Berta s’adorm.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada