Un passeig per la vora del mar

Ens llevem a dos quarts de set i fem un esmorzar contundent, hi ha macedònia de fruita natural, iogurt, ous, bacon, torrades, mantega i melmelada. Avui recorrerem l’Abel Tasman National Park i farem dues etapes. Aquest parc es el mes petit de Nova Zelanda, però te bonics boscos, llargs rius i un camí de ronda encantador que bordeja la costa. A les vuit sortim i anem a Kaiteriteri, a l’Aqua Taxi Base per agafar una llanxa i com que no esta ben be a la vora del mar, porten la barca tirada per un tractor fins a la platja amb nosaltres a sobre, tot un poema. Anem fins a Sandy Bay. Hi ha marea baixa i el tractor travessa la llarga platja fins al mar, on marxa enrere deixa anar la barca a la seva voluntat i retorna al seu cau. Sentim com les onades ens belluguen a la deriva fins que el nostra patró posa en marxa el motor. Primer ens acostem a una gran roca de granit partida en dos i que s’anomena Split Apple Rock. Veiem una parella de dofins que de tant en tant salta fora de l’aigua i ens fan somriure. Fem una primera parada a Torrent & Anchorage Bay per deixar un grup que només farà una etapa. El nostra grup continua fins a Bark Bay on hem de baixar mullant-nos els peus. Agafem el camí de ronda que ens portarà de tornada a Torrent & Anchorange Bay on ens banyem en una aigua freda que ens tonifica i després dinem. Hem començat a caminar a dos quarts d’onze i parem a dinar a les dues. A les tres comencem a caminar un altre cop fins a Marahau mentre seguim  gaudim d’un espectacle de mar, aus, plantes i bolets. Arribem a un quart de set i en total hem caminat set hores i hem fet 24 km. Al final hi trobem el The Parc Café on quasi tothom es regala una cervesa com a premi per l’esforç. En front del Café hi ha una botiga d’artesania que te un jardí màgic ple de talles de fusta molt grans i molt ben fetes, el reco es diu Marahau House Back Adventures. Un lloc per recordar i de on penses que pot sortir un follet de qualsevol reco.

De tornada, ens quedem al Restaurant Gothic, al centra de Motueka i sopem molt bé. La gent va una mica mes arreglada que nosaltres, que no es demanar gaire, perquè nosaltres portem la suor i la sal de l’excursió. Es una llàstima que les cambreres no vagin vestides de gòtiques, però n’hi ha una que sembla la “Senyoreta Rotenmeyer”. La carn esta molt bona.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada