Uglich

Uglich, dijous, 22 d’agost de 2019.

Ens hem llevat a les set i hem anat a esmorzar mentre passàvem l’ultima reclosa del canal de Moscou i entraven al Volga, el riu mes llarg d’Europa (3530 Km). Després hem anat a una reunió informativa de tot el viatge al Bar Respin, 5 planta, popa. Ha estat molt interessant per tenir una visió global del que veurem. Tot seguit classe de rus on ens han ensenyat l’alfabet rus actual de 33 lletres, 10 vocals, 21 consonants i 2 signes especials, però antigament eren 133 lletres. Cap al migdia hem passat pel campanar de Kaliasin, de la que va ser la catedral de sant Nicola, edificada al 1800, inundada durant la construcció de l’embassament d’Uglich al 1940. Abans de la construcció de l’embasament només es podia navegar uns 10-12 dies a l’any per aquesta part del riu perquè hi havia molts ràpids. Hem fet un simulacre d’emergència que es podria dir que s’ha limitat a posar-nos l’armilla salvavides i sortir a la porta de la nostre habitació on han comprovat que estava ben posada i s’han adonat que la Berta havia de tenir una armilla mes petita i ens han en portat tot seguit. Certament es un vaixell petit, crec que no hi hauria problema en sortir i a mes a mes tota l’estona veiem la vorera del riu. Passem la reclosa de Uglich que va ser construïda al 1941 i amb ella el nostre vaixell puja 12 metres. Dinem i a dos quarts de cinc arribem a Uglich.

Uglich es la ciutat mes antiga de Rússia i forma part de l’Anell d’Or que inclou un conjunt de ciutats situades al voltant de la capital russa. Es troba a la província de Yaroslavl i la primera menció escrita de la ciutat es al 937. Abans de que Rússia fos una nació ja eren assentaments poderosos de la Rússia medieval i la regió es va passar a denominar Moscòvia. l’Anell d’Or està format per Yaroslavl, kostroma, Vladimir, Suzdal, Uglich, Rostiv-Veliky, …

Tenim una guia local que ens espera a la sortida del vaixell i la Marina ens fa la traducció, passem per un corredor de paradetes de records i arribem al Kremlin de la ciutat, però la muralla ja fa anys que no hi es perquè Catalina la Gran la va fer treure. A més a més era de fusta i tampoc hagués arribat fins els nostres dies. Així dons veiem el lloc on hauria estat la muralla, el kremlin. Tenia deu metres d’alçada i 4 metres d’amplada. Durant el regnat d’Ivan el Terrible aquesta ciutat va passar al seu germà Iuri i es aleshores que es va construir aquesta fortalesa.

Veiem la catedral de la Transfiguració (s. XVIII) per dins i per fora amb el seu remarcable campanar i no se exactament a on sentim un petit concert molt agradable e interessant.

Seguim amb l’església de la Sang Vessada (1690) que està ubicada en el lloc on el 1591 hi va mori el tsarévitx (hereu), Dimitri Ivanovitx, fill d’Ivan el Terrible i amb ell es van acabar 700 anys de la dinastia Rurika (862-1598), primera dinastia de tsars russos. Després de molts embolics va començar la dinastia Romànov (1613-1721), els quals van promoure la canonització del tsarévitx i van fer d’Uglitch un lloc de pelegrinatge amb l’edificació de l’Església de la Sang Vessada. Alguns diuen que el tsarévitx estava jugant amb un ganivet quan va tenir una crisi epilèptica i amb els moviments bruscos de la crisi es va tallar el coll ell mateix, però altres pensen que va ser Boris Godonov qui el va assassinar. Godonov era el gendre del tsar Feodor, fill gran d’Ivan el Terrible, i Primer Ministre del país. Ha Rússia hi ha tres esglésies amb aquest nom. Les altres estan a St. Petersburg en el lloc on va morir Alexandre II víctima d’un atendat amb bomba i a Ekaterinburg on van matar a l’últim tsar, Nicola II, i a la seva família. Dins d’aquesta església hi ha la campana que es va fer servir per cridar a la insurrecció per l’assassinat de tsarévitx al 1591. Aquesta campana de 300 kg va ser desterrada durant molts anys a Sibèria desprès de ser assotada públicament i de treure-li el batall per ordre de Godonov. Finalment, no se quan, la campana va tornar a Uglitch.

Ens hem fet fotos davant del Palau de maó vermell dels Prínceps Feudals (1481) i després de veure tota aquesta àrea hem estat comprant a diverses parades de records de les que havien vist a la nostre arribada situades en un parc a la sortida del vaixell.

A recepció del vaixell ens donen quatre bons gratuïts per tisanes i tres per un còctel d’oxigen que podrem fer servir en diferents bars del vaixell en el temps que ens indiquin cada dia en els diaris de bord.

El vaixell salpa i anem a sopar. Desprès hi ha un concurs de vall i a la televisió de l’habitació projecten la primera part del Doctor Zhivago en castellà, però jo m’adormo i evidentment la Berta també.

Comments

  1. Anònim

    Fina!
    Enhorabona per la teva persistència.
    Des de q vam anar al Japo, sempre q faig un viatge important escric un diari. Potser menys descriptiu i més personal de sensacions tot i q sempre hi cau alguna dada historico-artistica-cultural-etnica…
    El dia 20 dono una conferencia al CNB. Si et ve de gust escoltar-la, estas convidada
    August

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada