Tokio

Tokio, divendres 26 de gener de 2018.

Arribem a l’aeroport de Narita quan son l’1:45 a Barcelona i les 9:45 a Tokio. A la sortida de l’aeroport, després d’haver passat tots els controls i recollit l’equipatge, hi ha un noi que ens espera i ens porta a l’Hotel Conrad Tokyo amb una furgoneta còmoda. Hi ha neu en el trajecte que omple les voreres de la carretera, però encara no sentim el fred intens que ens anirà calant durant la nostra estància a Tokio.

L’àrea urbana de Tokio es considera la mes gran del mon amb aproximadament 26 milions de persones i també una de les mes cares del mon. Es troba a l’illa de Honsho i la nostra estada serà molt curta, per tant veurem el que podrem.

Un cop a l’hotel només ens donen una habitació perquè deixem l’equipatge i agafem les coses que necessitem, les altres habitacions no estan preparades. Tot seguit anem caminat fins al Mercat de Tsukiji que esta al costat de l’hotel. El mercat esta dividit en dos seccions, una interior per majoristes i a on a la matinada hi ha les sebastes de peix i una altra exterior amb negocis minoristes i molts restaurants. Nosaltres hi trobem molt ambient en uns carrers plens de botiguetes i parades a l’aire lliure. Entren en un dels múltiples restaurants, dinem sushi assentats en un taulell i quan sortim ens trobem que tot l’ambient que hi havia abans d’entrar s’ha fos i els carrers estan quasi vuits. S’ha acabat l’hora de comprar i vendre, els locals han tancat i tothom se’n ha anat. Fa un fred que pela i tornem a l’hotel a posar-nos mes roba.

Un cop ben abrigats anem fins a l’estació de Shimbashi per agafar el metro. Comprem un tiquet per tot el dia i prenem la Linia G per anar fins a Asakusa on hi ha l’ambient mes tradicional, anem al Temple de Senso-ji fundat al 628 i que es el mes antic de Tokio. En el portal Kaminarimon hi trobem una gran llanterna vermella penjant guardada pels deus del vent i del tro que tenen cara de pocs amics. Passem i ens trobem amb el Nakamise-dori, un lloc ple de botiguetes de records i al fons ens trobem el Senso-ji que ara esta tancat, però esta dedicat a Kannon, el bodhisattva budista de la misericòrdia, la seva estàtua diuen que la van troba uns pescadors al riu l’any 628. El Senjo-ji es un temple budista i al costat es troba el Santuari sintoista d’Asakusa.

Des d’aquí podem veure el Tokio Sky Tree que es va construir el 2012 i per tant jo no la vaig veure quan vaig venir el 2011, es una torre de comunicacions amb dos miradors, un a 350 m i un altra a 450 m amb el terra envidriat. Sembla ser que ofereix vistes espectaculars, però que hi ha molta cua per accedir-hi.

Tornem al metro i anem a Shibuya només per veure el carrer comercial amb els enormes neons parlants, saludar al Hachico i creuar de acera pel creuament mes concorregut del mon. La sensació d’estar allà enmig creuant en diagonal i rodejat d’anuncis vius que et parlen i et volen convèncer de que els compris es impressionant.

Ens submergim un altra cop al metro per sortir a Shimbashi i sopar en un dels restaurants típics que hi ha sota las vies de tren. Estan quasi tots plens i suposo que no escollim el millor perquè esta bastant vuit, però hi ha ambient en aquest petit local una mica soterrat. La Berta ha dormit molt durant el dia ben tapada sota la manta en el cotxet però es desperta per sopar una mica i per gaudir de la magnifica habitació que tenim a l’hotel.

L’habitació de l’hotel es molt agradable. Hi ha una enorme finestra que ens mostra els gratacels que ens envolten i a la terrassa hi ha neu. Han deixat un osset petitó en el llit obert. Hi ha unes sabatilles de tovallola especialment confortables per a mi i unes de petitetes per a la Berta, un raspall de dents per a mi i un de petitet per a la Berta i totes del cremes del mon que ens puguin fer falta. La Berta s’hi troba bé i em pregunta perquè no ens quedem una temporada a viure en aquesta habitació.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada