Takayama

Ens llevem d’hora, esmorzem una mica a l’hotel i amb dos passes ens plantem a l’estació per agafar el tren que ens portarà a Takayama. Agafem el tren que surt a les 7:43, es un Wild View Hida. Hida es el nom de la regió muntanyosa que te com a nucli la ciutat de Takayama. El mateix nom de Takayama vol dir muntanya alta. Takayama es el costat occidental dels Alps japonesos, dintre de la prefectura de Gifu-ken. Triguem dues hores i quart en arribar a Takayama. Anem al Ryokan Hadakaso a deixar les maletes, però no podem passar a l’habitació fins mes tard.

A la ciutat hi ha ruïnes històriques del període Jomon, de fa uns 8000 anys, però no estan molt estudiades. En el segle VIII els reformadors Taica van decidir que calia pagar impostos i com que Hida es a les muntanyes i tenia poc arròs, gra i tèxtils, que es el que feien servir per pagar el deute, van acordar que els aldeans anirien a la capital a treballar durant uns 250-300 dies a l’any i van tenir un paper important en la construcció de Kyoto i Nara.  Quan els artesans tornaven a Hida feien servir les serves habilitats per construir els temples locals (Temples de Hida). En el període Muromachi (1333-1573) Takayama Geki va construir un castell a Tenjinyama. El 1585 Kanamori Nagachika va conquistar Hida i el període Kanamori va continuar 107 anys a través de sis governants. Després Hida va passar al control directa del shogunat de Tokugawa, Era Edo (1603-1867), testimoni d’un gran auge de la cultura japonesa i que encara avui es evident a Takayama. El castell de Takayama va ser destruït al 1695.  En la Restauració Meiji (1868-1912), l’època il·lustrada, van haver-hi molts canvis, a l’any Showa 11 (1936) l’àrea es va convertir en la ciutat de Takayama, després la ciutat es va fusionar amb altres pobles i aldees i a l’any Heisei 17 (2005) amb mes pobles i aldees, convertint-se en una ciutat amb un àrea tant gran com Tokyo.

Comencem el nostre recorregut per la ciutat amb el Pont Kaji-bashi, sobre el riu Miyagawa, amb dues estàtues, una amb els braços molt llargs i l’altre amb les cames molt llargues, son uns Ashinagatenaga motllurats en bronzo per l’escultor Yoruko Taniguchi durant el període Edo, son esperitis de l’aigua que protegeixen el pont i la ciutat. Ashinagatenaga (cames llargues, braços llargs) son un parell de yokais (criatures o esperits de la mitologia japonesa). Un Ashinaga-jin te les cames molt llargues, mentre un Tenaga-jin te els braços extremadament llargs. Aquest parell de criatures son comunament descrits com a gent de dos ciutats, la ciutat dels cames llargues i la dels braços llargs i ambdós treballen en equip per pescar. Els braços llargs (tenaga) es posen sobre l’esquena dels cames llargues (ashinaga) i aquests entren a l’aigua des de on  els tenaga agafen els peixos amb les mans.

Ens arribem al Miyagawa Morning Market que es bastant fluixet, tot i així veiem alguns elements dietètics exclusius de la zona, l’artesania es pobre. Deixem el riu per entrar pels carrers típics de la ciutat i ens topen amb la kusakabe Mingei-kan (Kusakabe Heritage House) i entrem a visitar-la. La família Kusakabe ja eren comerciants d’èxit en el regim del període del clan Tokugawa, però la construcció actual data de 1879. L’expert  líder dels fustes, Jisuke Kawashiri, va reconstruir la casa dintre l’arquitectura del període Edo, amb fusta de xiprer japonès (Hinoki). La construcció era vivenda i magatzem comercial. Per passejar-nos per tots els recons de la casa ens hem de descalçar i posar-nos  unes sabatilles. Fa un fred que pela, sort que en una de les habitacions ens donen un te i pastes que ens escalfa i reconforta. També veiem el museu que ens mostra els objectes que tenia a la casa en el segle XIX.

 Continuem camí i ens trobem amb el Santuari Sakurayama Hachimangu i el costat la Sala d’Exhibicions de Carrosses del Festival (Festival Floats Exhibition Hall) (Takayama Matsuri Yatai Kaikan) on hi ha una selecció de yatais (carrosses) que van rotant, n’hi ha 4 exposades de les 23 que es fan servir en el Mitsuri (Festival). També son famosos els karakuri, marionetes que realitzen acrobàcies increïbles portades per vuit titellaires que mouen 36 cordes. Dels dos Festivals de Carrosses que hi ha, el Sanno Matsuri es celebra el 14 i 15 d’abril on una dotzena de yatais decorades amb talles, ninots, cortines i persianes de molts colors desfilen per la ciutat i per la nit se’n engalanen amb llanternes i s’acompanyen amb musica sagrada. El Hachiman Matsuri es celebra el 9 i 10 d’octubre al Sakurayama Hachiman-gu de caràcter sintoista. La seva deïtat guardiana, Hachimangu es el centre de la celebració  i es dona gracies per les collites. El festival de Takayama va començar  fa uns 350 anys com a una cerimònia del poble. Takayama era el centre de producció de fusta del Japó i la ciutat va créixer com a centre de distribució i va atraure a elaboradors de sake, marxants de roba, treballadors de la llana i altres homes d’ofici. Amb el suport dels rics marxants i l’orgull de la bona qualitat  dels artesanats, les carrosses van ser cada cop mes magnificents i es va desenvolupar un esperit de competició entre els diferents districtes de la ciutat. La majoria de les yatai son del segle XVII i estan decorades de forma rica en un estil similar a l’art de Kyoto a l’era Momoyama amb elements de període inicial Edo combinat amb les habilitats dels artesans locals que els hi dona el caràcter de la regió Hida-Takayama.

Amb la mateixa entrada podem anar al Sakurayama Nikko-kan que conte la maqueta dels famosos santuaris de Nikko. Es un Nikko en miniatura i reconeixem el que vam veure l’altre dia quan hi van anar.

Dinem en un restaurantet local, anem de compres i acabem al Takayama Jinja (Palau Històric del Govern) construït originàriament al 1615 com a centre administratiu del clan Kanamori i que va ser una branca de l’oficina de l’Edo Bakufo (govern) des de 1692 a 1868. L’edifici principal data de 1816 i va ser la seu de l’oficina del govern local fins 1969. Es un dels pocs edificis oficials que es conserven del període Edo. A mes a mes de les oficines del govern amb boniques sales, agradables i elegants, aquesta construcció palatina, te graners d’arròs, un jardí i una sala de tortures amb imatges esfereïdores. També l’hem de visitar descalços. Sortim sobre les cinc, quan estan tancant. Donem voltes per les ciutat sentint l’ambient dels antics carrers, possiblement molt diferent de les èpoques mes turístiques, però indubtablement mes propera a l’activitat històrica real d’aquesta ciutat en un dia d’hivern.

A dos quarts de set anem al ryokan i ens trobem amb la desagradable sorpresa de que no tenen el nostre sopar inclòs, casa que nosaltres si tenim especificat en la nostra reserva. Protestem, però ens quedem sense sopar. Fem un oncen el mateix ryokan, aquí n’hi ha un per homes i un altre per dones. També es plàcid, però avui estic sola. Contestem uns quans mail i a dormir per terra amb el tatami. L’habitació es molt agradable, tenim una petita taula amb una cadira sense potes i un altre taula a una galeria contigua. El wc esta al final d’un petit passadís que forma part de la mateixa habitació i hi fa molt mes fred, tot i que el seient es calent i evidentment te tots el comandaments habituals.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada