Sulfur City

Segueix plovent i abans de començar ruta anem a la Paku Hill que esta proper a l’hotel. Es una pujada curta, però tenim una bona vista. Pugem amb paraigües i pel camí veiem cartells que ens adverteixen de que han posat vari per els possums que s’han convertit en una plaga. Una mica mes endavant parem a Whangamata, encara a la regió de Waikato, es una platja molt maca amb surfistes. Fa mala mar i suposo que per això n’hi ha pocs surfistes.

La següent parada ja es dintre de Bay of Plenty (Badia de l’abundància), en un lloc on venen fruites i on podem veure plantes de kiwis. Hi comprem fruita i continuem fins a Tauranga que te un port natural de on surten moltes exportacions. Entre 1820 i 1830 va ser escenari de varies guerres entre les seves pròpies tribus. Nosaltres pugen el Mount Maunganui, el camí es diu Mauao Track. L’excursió no es molt llarga però la vista des de dalt es molt maca. A la baixada ens quedem en una de les terrasses que hi ha a les cases que donen al mar i dinem un plat de “fish and chips”. Hi ha qui s’atreveix a banyar-se al mar. Després de dinar continuem ruta i parem a Kiwifruit Country, a la zona de Te Puke, en una botiga que te un enorme kiwi on s’hi pot entrar.

Quan arribem a Rotorua, també a la regió de Bay of Plenty, anem al Motel Devonwood Manor, deixem les coses i tirem cap a l’Ohinemutu Maori Village,  un barri maori de Roturoa. Es la casa del poble Ngati Whakaue, esta situat al costat del llac Roturoa, entre fumaroles naturals que deixen anar olor a sofre.  El primer que veiem es el Muruika Military Cemetery on hi ha els soldats maoris que van servir al 28th Maori Battalion a la II Guerra Mundial, van lluitar a Grècia, Creta, Africà del Nord i Itàlia de 1940 a 1945. Al costat hi ha l’església anglicana St Faith’s Maori Church (1914) i els maraes  Te Papa-A-ouru i Tunohopu. Els maraes també es diuen wharenui o whare rumanga o whare whakairo o meeting house. Son les cases on es reuneix la gent del poble en assemblea.

Ohinemutu es el lloc on va morir Hine te-Kakara (la filla de Ihenga). Després de la seva mort va ser llançada a una piscina bullint. Ihenga, net de Tamatekapua va posar una  pedra memorial al lloc i li va dir OHINEMUTU.

Tot i que es mantenen fortament els valor tradicionals, Ohinemutu esta completament obert al públic, excepte en els moments en que hi ha funcions especials com el hui (assemblea especial) o un tangi (funeral). Durant el passeig veiem un pukero que es un au que es troba per aquestes illes.

Agafem la directa i anem al Rotorua Museum que es molt interessant, barreja l’art i l’historia maori amb els objectes propis del balneari que allotjava aquest bonic edifici. Ens passen  una pel·lícula en castellà sobra l’erupció del volca del Mt Atrajera i se’ns mouen els seients com si fóssim al mig d’una erupció, molt edificant. Rotorua esta construïda totalment en el crater d’un volcà i la línia de l’horitzó que es pot veure a tot el voltant es la vorera del volcà. La ciutat te moltes fumaroles i un fort olor a sofre, per això li diuen Sulfur city.

Al museu es pot pujar fins a sota el sostre, a dalt a la terrassa i baixar fins al soterrani on veiem les antigues maquines que movien al balneari i banyeres de fang amb algun maniquí que reflexa la realitat històrica que van veure aquestes parets quant es dedicaven a curar malalts. Ens ho deixen veure tot, però no podem fotografiar la part del museu dedicada a l’art maori. Quan sortim del balneari hi ha un cel vermell impressionant, una posta de sol imponent.

L’hotel te una piscina d’aigua calenta i després de sopar surto a donar-me un bany que em fa sentir molt bé. L’aigua està estupenda, molt bona.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada