Stavanger

Stavanger, dilluns 5 de juny de 2017

Ens llevem d’hora perquè el vaixell arriba a les nou a Stavanger i el Fernando, la Lidia, la Berta i jo no tenim res preparat. El Josep Mª i l’Àngels han comprat un paquet de 5 excursions per aquests dies que estarem pels fiords i avui en tenen una. Hem quedat per esmorzar a les vuit i des de la barana veiem com el vaixell s’ha aturat davant de Gemle, la part vella de la ciutat, un barri de boniques cases blanques. Sortim una mica mes tard de les nou i només sortir entrem al Centre d’Informació de la ciutat que ens diuen que l’excursió en vaixell al fiord Lysefjord ja no ens a la poden vendre, que es massa tard i hem d’anar directes al vaixell. No esta gaire lluny i tenim temps d’anar-hi, comprar el passatge i marxar. L’excursió es molt maca, el fiord Lysefjord va esser tallat per l’acció dels glacials de l’Edat del Gel. Te 42 Km d’extrem a extrem i esta bordejat per parets que cauen en vertical. Es un terreny inhòspit i esta poc poblat. Veiem salts d’aigua i el magnífic Preikestolen (El Púlpit), un penya-segat amb formació rocosa plana que te una caiguda vertical de 600 m. Hauria estat millor pujar-hi, però veure-ho des de baix ha estat molt be. El vaixell ens ha costat 490 kr (uns 55 euros) per persona, la Berta gratis. A la tornada a Stavanger la Lidia i el Fernando se’n van a dinar al vaixell i la Berta i jo mengem una mica i anem a donar una volta. Stavanger es una ciutat prospera gracies al descobriment de petroli al mar del Nord que la ha fet créixer en aquests últims anys. En el segle XVIII vivia de la sardina noruega, “l’sprat”, i la seva conservació i avui es l’or negre.

Veiem la Valberg tower (1853), una antiga torre d’observació de la ciutat que tenia la funció d’avisar si hi havia algun incendi. Actualment es una torre de rellotge i un museu. Ens acostem a les pintoresques cases de color del carrer Ovre Holmegate que son fruit de l’idea d’un perruquer que fa uns anys va proposar per alegrar aquestes cases que s’havien construït sense cap gracia després de un incendi al 1860. Els carrers estan empedrats i amb el sotragueig la Berta s’adorm després d’haver pujat a totes les estàtues que s’ha anat trobant i que no son poques. Ens topem amb el Museu del Petroli que esta en un edifici de disseny molt modern. Al Port Vagen hi ha boniques cases que antigament eren magatzems de peix i sal i que s’han convertit en bars, restaurants i botiguetes molt agradables.

La Catedral (Damkirke) de San Swithun (1.150) d’inici romànic i reconstruccions parcials posteriors gòtiques i barroques, es luterana i es troba al centre de la ciutat. S’ha de pagar per entrar tot i que hi ha unes hores en que la entrada es gratuïta. Al costat hi ha el llac Breiavatnet de dimensions considerables i ple d’aus. en aquest parc hi ha la estàtua enorme d’un cocodril que es la delícia dels nens.

Torno a la caseta d’informació i em poso al dia amb el seu wifi gratuït. Per acabar la visita la Berta i jo anem a passejar pel Gemle, el vell Stavanger amb les seves casetes blanques, molt agradable. Entrem a la botiga del Museu de Conserves, però no pas al museu.

El Josep Mª i l’Àngels també han donat una volta per la ciutat i han fet una excursió a l’Abadia Medieval d’Utstein (s XII), un dels monuments mes ben preservats de Noruega a l’illa de Monteroy. La carretera passa per un dels túnel mes llarg i profunds del mon, sota el nivell del mar. Va ser la residencia del rei Harold Fairhair, del rei Magnus Lawmender i després va ser donat als monjos de St Olav que van establir i construir un monestir agustí. A mitjans del segle XVIII es va remodela en un estil senyorial danès i actualment obra les portes a cursos, congressos i concerts.
També van a Sverd i fjell (Espases de la muntanya) situat al fiord Hafrsfiord a les afores de Stavanger. El monument va esser fet per l’escultor Fritz Roed e inaugurat pel rei Olaf V de Noruega al 1983. Les espases tenen 10 metres i estan incrustades a la roca. Commemoren la Batalla de Hafrsfiord del 872 on el rei Harold Fairhair va unificar Noruega sota la corona. L’espasa gran representa a Harold i les petites als reis vençuts.

Entrem al vaixell a les cinc perquè la Berta pugui anar al Guppy Club i jo me’n vaig a prendre una pinya colada al Bar Fragata, escoltant musica i escrivint el quadern de viatge. Quan la recullo anem a prendre una pizza a la planta 12. Havíem de fer-ho a la nostra habitació amb el cava fresc que ens han anant posant a la cabina com a repetidors, usuaris habituals del vaixell, perquè de fet es el segon creuer que fem, però la Lidia i Fernando no venen i els glaçons es desfan.

Ens dutxem i anem a veure una mica d’espectacle al teatre, “Histoire d’Amour”, que per nosaltres es una repetició, porto a la Berta a sopar a la planta 11, però només menja fruita i la torno a portar al Guppy fins a les onze i jo aprofito per sopar al restaurant de la quarta amb la resta del grup. Li demano un gelat a la Berta perquè aquí es el únic lloc del vaixell que podem prendre un gelat i ella se’l menja quan tornem del Guppy.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada