Darrera les muralles de Southampton

Londres/Southampton, dissabte 30 de juny de 2018

A la documentació de viatge que em va enviar l’agencia em deia que a partir de dos quarts de vuit hi hauria personal del Prinsses a les arribades per fer al trànsfert al vaixell i a les set he anat cap a les arribades i no he trigat a trobar-me un senyor que portava el cartell del Prinsses, li he ensenyat els meus papers, ens ha buscat a la llista i ens ha trobat. Hem esperat una mica a que arribessin alguns passatgers mes i ens han portat fins al vaixell a Southampton amb un mini bus. Hem anat molt còmodes, però el trajecte es llarg, mes de dues hores, la carretera estreta i moltes cues de cotxes. Sembla ser que en aquesta carretera hi ha molts accidents. Un cop a la terminal del port ja no ens hem hagut de preocupar de les maletes grans i hem fet els papers d’entrada que han estat molt fluïts. Hem tingut l’habitació i l’equipatge bastant ràpidament i hem anat a dinar. Com que hem vist que anàvem molt be de temps hem sortit a donar una volta per la part antiga de Southampton que no quedava lluny del vaixell.

Quan sortim del port el primer que trobem son les antigues muralles que han estat restaurades i conformen un perímetre de uns 2,5 kms. Hi havia set portes que permetien l’entrada i la porta Bergate encara es manté en peu. Al 1338 la ciutat va ser saquejada pels francesos i a rel d’aquest atac es van construir aquestes muralles. No tenien recursos suficients per construir una muralla completa i els ciutadans van arribar a una solució de compromís consistent en unir els murs exteriors de les cases comercials ja existents per formar part de l’estructura defensiva. Nosaltres el primer que trobem es la Torre de la Casa de Deu (God’s House Tower) que formava part del sistema defensiu. Va ser construïda al 1417 amb el propòsit de contenir peses d’artilleria. Avui en dia es el Museu d’Arqueologia. No gaire lluny d’aquí em crida l’atenció un edifici amb un cartell que diu “Play House Gentlemen’s Club”, però en una guia d’Anaya l’he vist etiquetat com a Harbour Office and Clock Tower (Oficina del Port i Torre del Rellotge), penso que potser abans era la Oficina del Port i ara es un Club, però no ho se segur.

Una mica mes enllà veiem la Wool’s House (Casa de la Llana) que es un exemple de l’arquitectura comercial del s. XIV i te un bonic sostre de castany d’Espanya. Actualment hi ha el Museu Marítim i te un apartat dedicat al Titànic. Nosaltres hi passem pel costat, ens endinsem pels carrers i pugem per les muralles en un trajecte una mica perillós per la Berta que ella viu amb intensitat i no vol marxar, però aconsegueixo arrencar-la i des d’allà veiem el Duke Wellington Pub (1490) que es un exemple de posada històrica anglesa amb decoració de l’època que crida l’atenció i com si sabéssim per on anàvem girant un carrer ens hem trobat amb la Tudor House del s. XV que va ser residencia d’un ciutadà important de l’època i enfront la St Michael’s Church del s. XI que va sobreviure als bombardejos alemanys de la II Guerra Mundial perquè es veu que la seva punta els hi era útil per orientar-se i tenien prohibit bombardejar-la. Seguint un cercle providencial ens trobem amb la Medieval Merchant’s House de 1290 que va pertanyé a un comerciant que es va fer ric negociant amb Bordeus, de fet la casa te una bota de vi que penja de la façana.

Ha estat una visita ràpida, però estimulant. Mai hagués pensat que amb tan poc temps haguéssim pogut veure tant, però de totes maneres ens han quedat moltes coses per veure.

De Southampton va sortir el Myflower al 1623 portant el primers colons anglesos a americà, el Titànic al 1912, mes de tres milions de soldats cap a Normandia al 1944 i aquesta tarda hi sortirem nosaltres dues.

Un cop en marxa hem anat a conèixer el Camp Discovery que es l’àrea del vaixell per petits i joves, a la Berta li toca la zona The Tree House per l’edat i ja s’hi ha quedat una estona mentre jo col·locava una mica les coses a la cabina. Amb la informació del vaixell descobrim que el capità es diu Nick Nash i la seva cara inspira confiança.

Anem a dormir d’hora perquè estem molt cansades, sobretot jo. A la tele ens passen un reportatge de la pròxima parada, St Peter Port i de fet de tota l’illa de Guernsey i realment em dona molta informació, però al final m’adormo.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada