Sayonara Tokio

Sayonara Tokio, dissabte, 27 de gener de 2018

Hem passat una bona nit tot i que sobre les tres o les quatre he tingut una trucada telefònica d’un telèfon desconegut que evidentment no he contestat. Ens estem aclimatant al canvi d’horari i tenim una mica de jet lag. Ens hem llevat a dos quarts de vuit per anar a esmorzar a dos quarts de nou. Tot estava boníssim, exquisit i amb bones vistes des d’unes finestres encara mes grans que les de les habitacions. Després el Fernando i jo hem anat a fer el check out a la recepció. A les 10 ens han vingut a buscar a l’hotel i ens han portat al port. Hem donat un cop d’ull per l’estació marítima i a dos quarts de dotze ha començat l’embarcament. Viatjarem amb Costa Cruceros i el nostra vaixell es diu Costa Neoromàntica. Ens han enviat al bar i la Berta i jo ja hem dinat una mica, els altres només han pres una cervesa. Després hem anat a l’habitació a col·locar l’equipatge. Es la 1227, al pis 12, gran i maca, plena d’armaris per col·locar be les coses, un llit enorme on la Berta i jo no ens trobarem i un gran balco que ens dona una bona vista de la ciutat.

Abans de sortir del port hem fet el simulacre de rigor i m’ha semblat el millor organitzat dels que he participat fins ara. La Berta i jo en cas de que sigui necessari hem d’anar a la planta 9 zona D. A la Berta li ha atabalat una mica la jaqueta de salvament, però hem passat la prova.

A la sortida de port hem tingut una vista privilegiada de la zona d’Odaiba amb el Rainbow Bridge en tot el seu esplendor sota un cel net i clar amb la Tokyo Tower a l’esquerra (1958) que imita a la Torre Eiffel de Paris i la que la supera amb 13 metres d’alçada (333 metres), Tokyo Sky Tree (2012) que tenim a la dreta. Magnífic. Passem davant de l’Edifici Central de la Fiji TV dissenyat pel famós arquitecte japonès Tange Kenzo, de la Polette Town que distingim per la sínia que sobresurt. A mida que ens allunyem apareix el Tokyo Gate Bridge (Dinosaur Bridge) (2012) que es un pont d’armadura a través de la badia de Tokio a Shinjuku. La seva forma pot fer pensar en dos dinosaures encarats i això li dona el sobrenom de Pont dels Dinosaures.

A l’hora de berenar ens hem trobat amb la Lidia i el Fernando al bar de l’onzena planta i m’han acompanyat a posar en marxa la targeta de crèdit en una maquina que esta a la planta nou, molt modern i útil per evitar fer cues a la recepció. També hem arreglat el lloc de sopar perquè ens havien posat separats.

Ens hem canviat de roba i he portat a la Berta a la presentació de l’Squok Club que es pels nens i certament faran moltes activitats segons ens han explicat. La Berta ja s’hi ha quedat i jo he anat a sopar al Restaurant Botticelli amb els grans. Així m’he relaxar una mica i a la Berta li he demanat un gelat i l’he anat a buscar una mica abans d’acabar de sopar perquè se’l pogués prendre amb nosaltres, cosa que li ha agradat molt.

Quan hem anat a la cambra ella ha caigut dormida quasi instantàniament i jo ara no puc aguantar els ulls. Bona nit.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada