Sausalito

Esmorzem a l’hotel i després la Consuelo ens porta fins al Golden Gate Bridge on veiem l’estàtua de Joseph B. Strauss, el  constructor del pont. L’idea es que el passem caminant i la Consuelo ens reculli amb el cotxe al Mirador Nord del Golden Gate que hi ha passat el pont, però resulta que no es pot passar fins a l’altre banda perquè fan obres. De totes maneres podem caminar pel pont un bon tros i ho fem fins que ens trobem una barrera que ens atura. Caminar sobre el pont em produeix una sensació estranya perquè es mou una mica i perquè els seus ferros tenen regust de passat i de pel·lícula d’intriga. Després tornem enrere fins al cotxe i anem amb la vam fins al Mirador Nord des de on contemplem l’Sky Line de la ciutat, una bonica vista. Ens acostem una estona a l’estàtua del “Lone Pilot” per fer-li una mica de companyia i anem fins a Sausalito on fem una passejada molt agradable. De tornada, deixem la vam a l’hotel i amb un “passi” de transport per a tot el dia anem amb cable car fins  al Fisherman’s Whraf on hi fem una volta i dinem al Piar 39 que esta ple de botigues i llocs per a menjar. Recolzats en uns pilars veiem con s’abracen i s’estimen els lleons de mar mentre s’amunteguen els uns sobre els altres en unes fustes del moll.

Després anem a la Lombard St per veure les corbes que van haver de fer al carrer perquè tenia massa pendent i els cotxes no el podien baixar. El lloc esta molt concorregut i no hi parent de baixar cotxes. Tornem a agafar un cable car, anem fins al Civic Center i entrem al City Hall on sembla ser que hi ha un casament. L’Asian Art Museum ja esta tancat. Després d’això encara tenim forces per anar a l’Alamo Square a veure les cases victorianes, les famoses Painted Ladies. D’allà agafem un bus per anar al centre a comprar un “pen” per a la Monica. Es graciós que quan li demanen un “pen” al dependent de una de les botigues que entrem ens dona un bolígraf. Les dues ens hem quedat mirant el dependent, després ens hem mirat l’una a l’altre i hem esclatat a riure. Coses de d’idioma. L’home que finalment ens ha venut el “pen” ens explica que el mes d’octubre es l’estiu de l’indi (The indian’s summer) i que per això fa aquest bon temps. Certament que la temperatura es molt bona, la millor des de que vam començar el viatge. La Monica també es compra unes botes molt xules, jo ja tindre temps d’anar de compres en el quinze dies que em queden d’estar a San Francisco. A l’hotel fem intercanvi de fotos amb les australianes.

A la nit anem a sopar a Castro, tots menys el Grame i la Consuelo, i veiem l’ambient gay en tot el seu esplendor. A la ciutat hi ha molts homosexuals, però a Castro quasi tothom ho es, son tots molt guapos i educats. Sopem a un restaurantet molt agradable i després anem a ballar al Lookout on hi tenim fins i tot un “gogoboy” amb tanga i botes, espectacular. Tornem a l’hotel rebentats, però caminant.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada