Sant Petersburg

Sant Petersburg, dimarts 27 d’agost de 2019.

Avui hem arribat a St. Petersburg a dos quarts de 8 i hem sortit del vaixell a les 8 per a fer l’Excursió Panoràmica de la ciutat i ens la fa la Margarita, una noia jove molt agradable.

Ha començat parlant de l’època en que aquest territori formava part de la Ruta dels Bàrics als Grecs i ens ha parlat molta estona del fundador d’aquesta ciutat, Pere I el Gran que va viatjar d’incògnita per Europa per conèixer els diferents països i aprendre d’ells. Era molt alt, 2,04 metres, i molt polifacètic, va aprendre 35 oficis al llarg de la seva vida. Es va casar i va tenir un fill, però era un matrimoni de conveniència i quan va tornar del seu viatge a Europa es va separar. Aleshores va conèixer a una dona Lituana, Catalina, que servia a casa d’un amic i conseller. Es va voler casar amb ella i per poder-ho fer va haver de posar a la seva esposa en un convent. Amb la Catalina va tenir vuit fills, però només dues nenes van sobreviure l’Anna i la Isabel. Ell estava molt de la Isabel i la va fer la seva heretera tot i que era la petita i era capritxosa i malgastadora. Hi ha que dir que Pere I era molt auster i estalviador. A la Isabel la van voler casar amb el Lluis XVI de França, però aquest la va considerar bastarda i no la va acceptar. Ella, rossa i amb ulls blaus, es va enamorar d’un cantant del cor religiós i es van casar d’incògnita. No va tenir fills i va fer venir al seu nebot, Pere III, fill de la seva germana Anna que havia nascut i estava a Alemanya i el va casar amb una princesa alemanya que acabaria sent Catalina II la Gran. Aquesta va acabar fent abdicar al seu marit i governant ella ajudada pel Conte d’ Orlov. Pere III era mes alemany que rus i no va caure be. Catalina també era alemanya, però va aprendré ràpidament el rus i va caure be als russos. Era un matrimoni de conveniència. Pere III es va enamorar d’una altre dona i volia envia a la Catalina al convent, però va ser ella la que el va aconseguir derrocar, cosa que li va ser fàcil tan perquè el seu marit era poc estimat com perqué ella tenia com amant al Conte d’ Orlov. Pere III va morir poc temps després del seu enderrocament.

La posició del riu Neva va estar en constant disputa entre russos i suecs i Pere el Gran va acabar amb aquest problema fundant San Petersburg a la desembocadura del riu. La ciutat es va fundar al 1703 i esta solcada de rius, canals i mes de cent illes a la part del delta del riu Neva. Es va passar quasi 150 anys sense ponts per creuar el riu. Al hivern creuaven per sobre del gel i a l’estiu amb barques. Actualment hi ha 13 ponts, quasi tots allevadissos. Des de la seva fundació ha estat el port més important de Rússia i això ha afavorit el seu desenvolupament a tots nivells. Durant la II Guerra Mundial es va destruir gran part de la ciutat, però es va reconstruir i actualment no es permet construir al centre de la ciutat edificis que no tinguin una funció pública. Això fa que al seu voltant creixin les ciutats dormitori. A l’hora de fundar la ciutat Pere el Gran va convidar a enginyers i arquitectes europeus i es per això que Sant Petersburg es mes europea i menys russa. També cal dir que la ciutat te nits blanques al juny i començament de juliol i dies negres a l’ hivern, al desembre quasi no apareix el sol. Sant Petersburg després de la I Guerra Mundial es va passar a dir Petrògrad i després de la Revolució, quan ja havia mort Lenin, Leningrad. No va recuperar el seu nom fins a 1991. Va ser la capital de Rússia de 1712 a 1918.

La primera parada la fem a la Catedral de Smolny. El barri de Smolny esta situat al nord-est de ciutat. En temps de Pere el Gran era una zona industrial on es cremava el quitrà que es feia servir per impermeabilitzar els vaixells i smolny vol dir quitrà. Mes tard la seva filla Isabel va voler-hi aixecar un convent. La tsarina era una persona complicada, tenia una vida privada complicada, por a les conspiracions i desitjava abdicar i prendre els hàbits. El conjunt data del s. XVIII i va ser fet per l’arquitecte Bartolomeu Rastrelli, el preferit de la tsarina. Estaven en plena època barroca i va barrejar les influencies italianes i les orientals. Hi ha la catedral al centre i al voltant les dependències conventuals que mai van funcionar com a tals perquè la tsarina no ho va arribar a veure acabat, va morir abans i Catalina la Gran va decidir fundar allà una Universitat femenina que va ser molt seriosa i complerta. Després de la revolució es va tornar al culta a convens i esglésies en general i també a aquesta catedral. El conjunt es de color blanc i blau pastel amb un campanar amb diferents bulbs. El 1762 Catalina II va parar la construcció i no es va acabar fins al 1830. L’interior es molt simple i predomina el blanc.

Parem a l’Església de Sant Salvador sobre la Sang Vessada, però només la podem veure per fora. Això si, es impressionant. Es va construir en part a imatge de la catedral de Sant Basili de Moscou entre 1883 i 1907. Te estil neomoscovita, anomenat també, renovació russa o neorenacentista. A la part superior cinc grans bulbs de diferents tomanys i alçades. Es troba en el lloc on va morir Alexandre II víctima d’un atendat amb bomba del grup terrorista Voluntat del poble al 1881. Després de les guerres napoleòniques els revolucionaris van voler acabar amb els tsars i aquest tsar va tenir set atemptats previs. En el vuitè vam fer explotar una bomba quan passava amb el seu carruatge, però no li va passar res perquè estava blindat després de haver tingut tants atemptats previs. Tot i així quan va baixar, il·lès, del carruatge per preguntar-li al culpable perquè ho havia fet, li van tirar un altre bomba i aleshores va morir. Tot i això hi ha que dir que no va ser mal governant i que el poble l’estimava i per això tenim aquest monument. El seu fill Alexandre III va tenir un parèntesi revolucionari que es va trencar al 1894 amb Nicolas II.

Seguim amb l’Església de Nostre Senyora de kazan (1801-11) dissenyada per Andréi Voronijin i inspirada amb la Basílica de Sant Pere de Roma. En aquest temple hi ha molta devoció i podem sentir-la. La imatge de la verge es molt maca i hi ha molta cua per poder-s’hi acostar i besar-la. Jo he comprat dues petits icones perquè m’ha agradat molt. Sortint d’aquesta església hem anat caminant fins a la Universitat d’Economia i Finances, coneguda col·loquialment com FINEC per veure uns magnífics lleons alats.

Veiem la Casa Singer o Casa del llibre, un edifici emblemàtic de la ciutat d’estil Art Nouveau. Poc després de la Revolució d’Octubre de 1917 l’edifici va ser nacionalitzat i assignat a diverses editorials estatals. Ha passat per diverses restauracions i actualment està ocupat per diversos negocis, entre ells la casa del Llibre (Dom Knigi) i el Cafè Singer.

Agafem un altre cop el petit autocar i passem per davant de l’Edifici de la KGB que en temps es deia que des de el seu soterrani es podia veure Siberià. Anem fins al Moll de les Esfinxs que es troba en el tram del riu Neva del Moll de la Universitat de Sant Petersburg, davant de l’Acadèmia d’Arts de Sant Petersburg. Les esfinxs son originaries de l’antic Egipte i van ser instal·lades al moll entre 1832 i 1834. Andrei Muraviov va fer una peregrinació a Terra Santa al 1830 i a Alexandria va veure aquestes esfinxs en venta. Va escriure a l’ambaixador rus, aquest a Nicolas I a Sant Petersburg i aquest la va dirigir a l’Acadèmia Imperial de les Arts. Els tràmits van ser llargs i quan les volien comprar ja s’havien venut a França, però a causa de la Revolució Francesa van acabar a Sant Petersburg al 1832. Aquestes esfinx tenen uns 3500 anys d’antiguitat. Estan fetes de sienita i originàriament estaven en un temple de Tebes dedicat al faraó Amenofis III. Les esfinxs representen a aquest faraó i la forma de la seva corona indica que governava en el Alt i Baix Egipte.

Anem a veure les Columnes Rostrals, que son un monument a la gloria marítima russa, construïdes a 1810 a l’illa Vasilievsky, una de les illes mes grans de Sant Petersburg situada a la desembocadura del riu Neva. S’utilitzaven per guiar als vaixells que arribaven a port. Tenen origen a l’antiga Grècia i seguin la tradició romana estan decorades amb esperons de vaixells, símbols de diferents victòries navals. Les figures esculpides sobre els pedestals representen quatre grans rius russos: el Neva, el Volga, el Vóljov i el Dniéper. Son un punt de referència de la ciutat. A la part alta de les columnes hi ha llumeneres i s’encenen fogates a les festes commemoratives. No gaire lluny d’aquestes columnes hi ha uns til·les i la Margarita ens explica que les matrioixkes es fan d’aquests arbres i també molts instruments musicals.

En algun moment del matí ens porta a una botiga de regals on a part de poder anar al lavabo alguna cosa comprem. Dinem un pícnic a la plaça que hi ha davant de la Catedral de Sant Isaac. Es una catedral ortodoxa russa del s. XIX (1818-58). Es podria dir que es la mes sumptuosa i grandiosa de la ciutat i es d’arquitectura neoclàssica. Va ser dissenyada per l’arquitecte Auguste Montferrand i te una de les cúpules mes grans del mon.

Després de dinar anem al Museu Estatal de l’Hermitage que consta de cinc edificis comunicats a Dvortsovaya nab, paral·lels al riu. Son el Palau d’Hivern, el Petit Hermitage, el Vell i el Nou (Gran) Hermitage i el Teatre Estatal de l’Hermitage que només s’obre en ocasions especials, bàsicament concerts. La Margarita ens ha passejat per moltes sales i ens ha continuat explicant les obres i l’historia que les acompanya. La tsarina Isabel va encarregar la construcció del Palau d’Hivern al 1754 a Bartolomeu Rastrilli i al 1837 la tsarina Catalina la Gran i els seus descendents el van restaurar. El Petit Ermitatge es va construir com a refugi de Catalina la Gran i per acollir la col·lecció d’art iniciada per Pere el Gran i que ella va ampliar a consciencia. Sortint a mà esquerra es troba l’edifici de l’Hermitage Nou, creat per acollir part de l’enorme col·lecció de museu. L’entrada principal està decorada amb escultures d’Atlants de granit. Segons la mitologia de l’antiga Grècia, els Atlants son titans cridats per Zeus per donar sopor a la volta celeste

A la sortida ens acomiadem de la Margarita que es sens dubte la millor guia que hem tingut en aquest viatge i li hem donat una bona propina.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada