San Francisco-Barcelona

M’he aixecat d’hora perquè estic una mica nerviosa per la tornada. He tancat la maleta i he anat a donar una volta. He quedat amb l’Ami, la companya japonesa de la classe del Pedro per acomiadar-me. A les onze m’ha vingut a recollir el trànsfert que vaig deixar encarregat ahir per anar a l’aeroport. Vaig molt d’hora, però es que em preocupa el pes de la meva maleta i no se si hauré de fer maniobres per compensar-lo amb l’equipatge de mà. He pesat la maleta al hall de l’hotel abans de sortir i pesa massa tot i que he deixat moltes coses a l’habitació per la cambrera. Quan he arribat a l’aeroport encara he tret alguna cosa mes. A l’hora d’embarcar la maleta tenia el pes just i no m’han fet pagar sobrecarrega. Vaig a Amsterdam, tinc un vol amb Delta, però es un vol compartit amb KLM i l’avió es de KLM.

Quan l’avio s’ha enlairat m’ha ofert una visió meravellosa. Ha estat fantàstic veure des de l’aire la “downtown” amb el Golden Gate Bridge i la badia. Que bonic i jo sense la maquina de fer fotos a la mà. Es una imatge que hauré de guardar a la retina, que no podré ensenyar. El sol il·luminava la ciutat amb una llum daurada i tots el edificis de l’àrea financera sobresortien, estirant el coll per sortir a la foto que jo no podia fer. La Piràmide Transamericana emergia amb mes força que cap altra i aconseguia atraurà la meva mirada i la de tots els que compartíem aquest espectacle des de les finestres silencioses de l’avió, mudes d’admiració, absortes en el plaer de la bellesa del moment. Quin gust veure la ciutat des de dalt, recordar els passos que li he donat un i un altre dia. Contemplar els recons on he estat des del cel. Es la visió del mapa que he sostingut sobre les mans tots aquest dies, però en relleu. M’he sentit com una geganta amb un joguet a les mans. M’ha agradat molt.

M’he assentat entre dues dones que semblen interessants, quan ha passat la hostessa per oferir-nos un aperitiu, ens ha posat uns fruits secs i totes tres li hem demanat vi. Hem mantingut el silenci mentre menjàvem les ametlles i assaboríem el vi, a mi em brillaven els ulls que transmetien una alegria sostinguda. Les sensacions agradables de tots aquests dies es movien per dintre meu fen-me un massatge interior que em feia sentir molt bé.

Herb Caen, columnista de San Francisco al Chronicale va dir, “Si algun dia aconsegueixo arribar al cel, miraré al meu voltant i diré: no esta malament, però no es San Francisco.”

He arribat a Amsterdam “on time” quan encara no eren les deu del dia 31. A l’una he agafat l’avió fins a Barcelona on hi he arribat sobre les quatre. m’han vingut a buscar i m’han portat a casa. Aquest viatge s’ha acabat i em sento plena i satisfeta, ara sedimentaré la experiència i després començaré a buscar un altre destí, però ara vull gaudir d’aquesta sensació, d’aquesta corrent que em passa pel cos i que em fa sentir viva.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada