Rinca

El primer que fem aquest matí es anar a buscar l’equip necessari per bussejar a un parell de tendes. Un cop ho tenim tot ens acostem al port i agafem el vaixell Duo Sato per anar a navegar pel Parc Nacional de Komodo. Aquest parc es Patrimoni Mundial i comprèn Rinca, Komodo i algunes illes veïnes. Hi estarem un parell de dies per visitar aquestes illes on es troba el llegendari drago de Komodo (ora), el llangardaix mes gran del mon que pot arribar als tres metres de llarg i a pesar mes de 100 Kg. Per arribar al vaixell passem a través del mercat de Labuanbajo que esta ple de parades de peix fresc. Tot i que es una illa bàsicament catòlica hi veig moltes dones musulmanes. El nostre vaixell es de fusta i a bord hi trobem al càpita i a dos tripulants que s’encarregaran de cuidar-nos aquests dies, també ve l’Adrià.

El drago de Komodo es un varà amb una esperança de vida de uns 30 anys. Com tots els varans es carnívor i menja bàsicament cérvols, cabres, porcs senglars i búfals de l’Índia. Ara bé, te un metabolisme molt lent que fa que necessiti poques peces a l’any i aprofiti quasi tot l’animal. De fet se l’empassa sencer i després fa un regurgitació de les coses que no pot assimilar. Treu una bola blanca amb pels, ungles, calc i tot el que no ha pogut aprofitar anomenada pilota gàstrica. Quan ataquen a un animal mes gran que ells mateixos sovint el mosseguen i han d’esperar que les seves bactèries infectin a l’animal, normalment poden passar dues setmanes abans que l’animal atacat mori. Els dragons adults també es mengen a les seves cries i aquestes acostumant a passar els seus cinc primers anys de vida pujats als arbres, no acostumant a viure al terra fins que no tenen com a mínim un metro de longitud. El seu cos està cobert de petites escames que no es superposen, unes tenen pues i altres estan aixecades i son òssies. Tenen un sentit del olfacte molt desenvolupat a l’hora de caçar les seves preses.

Naveguem un parell d’hores per arribar a Rinca. Atraquem al port de Koh Kima i anem al campament Loh Buaya. Fem un passeig per veure dragons amb dos ràngers que porten uns grans pals per frenar al dragons si intenten atacar-nos. Un dels guardes va davant i l’altra darrera del grup per mantenir a ratlla a aquests llangardaixos. Només arribar ja veiem uns quans varans als peus dels palafits que hi ha al campament, diuen que no els hi donen menjar, però es una mica sospitós que estiguin allà. Esta prohibit donar-los de menjar perquè s’han de mantenir en estat salvatge. Durant el passeig veiem els nius on deixen els ous, les femelles posen uns ous grans, d’uns 90 mil·límetres, en posen entre 15 i 30 de cop i els protegeixen només tres mesos dels depredadors, tot i que el període d’incubació es de nou mesos. Aquest dragons s’aparellen entre maig i agost i el setembre posant els ous, ara ja els han posat. La femella acostuma a ser bastant esquerpa a l’hora de la fecundació i sovint el mascle l’ha d’immobilitzar per introduir-li un dels seus hemipenis a la cloaca. Son monògams, cosa que es entranya en els lacertilis. Les femelles aïllades poden reproduir-se per partenogènesi, però aleshores només son viables els ous mascles i se suposa que els fills podrien aparellar-se amb la mare. Es podria parlar d’un complex d’Èdip natural pro supervivència ?.

Caminem seguin una senda, veiem macacos, gallines de Guinea que son diferents de les africanes, búfals d’aigua i molts ocells. Els dragons que trobem pel camí estan molt mimetitzats amb l’entorn i si no fos perquè els guardes ens avisen possiblement ens passarien desapercebuts. Un dels guardes ens explica que aquí hi ha mes dragons que a Komodo, però que els de Komodo son mes grans.

En el llit d’un riu que ara esta sec, veiem un dragó que fa uns dies va tenir un enfrontament amb un búfal d’aigua. El dragó li va mossegar una pota al búfal i el búfal li va fer una cornada a l’ull esquerra al drago. El drago s’està recuperant i possiblement sobreviurà, però el búfal quasi segur que morirà per l’ infecció de la mossegada. Mentre estem observant al dragó apareix un búfal que distret s’hi va acostant, nosaltres els mirem en silenci, tensos, comencem a mastegar la tragèdia que s’acosta. Ens quedem muts, ambivalents, patint i a l’hora volem veure l’espectacle, però el búfal se’n adona de la presencia del dragó i canvia de rumb discretament, amb elegància, com si no hagués vist res. Quasi tots creiem que el dragó també ha fet un petit gest i que se’n ha adonat de la presencia del búfal, però els deus els han protegit.

El passeig ens fa agafar gana i devorem els magnífics plats que ens han preparat al vaixell. Després de dinar naveguem fins a Komodo i ancorem a Pantai Merah (Pink beach, platja rosa), que es rosa pels petits trossos de corall que es molent i tenyeixen la sorra quan arriben a terra. Si mires la sorra de prop veus els petits trossos de corrals vermell, es sorra vermella. Esta en front de Pulao Punya (Illa Punya). Bussegem entre els coralls i estan plens de peixos de colors de moltes mides, jo diria que son mes grossos que els que hi havia a Bira. Entre capbussada i capbussada ens acostem a Pantai Merah per veure la sorra vermella i caminar-hi una mica. Bussegem fins a les cinc i després anem a fondejar a una badia propera, en front d’uns manglars que estan plens de ratpenats. Se’ns acosten barques per vendre artesania mentre esperem l’hora de sopar, fem un aperitiu i sopem força bé. Quan es fa fosc els ratpenats surten a sopar en manada, i possiblement no tornaran fins demà al matí. Aquest ratpenats son vegetarians, mengen bàsicament fruita. Podem estar tranquils, no busqueran la nostra sang.

Després de sopar organitzem una petita festa i ballem a la coberta amb la música i uns altaveus que porta el Michel. A l’hora d’anar a dormir, alguns dormen en camarot i la resta a la coberta superior del vaixell on hi ha una bona serenata durant la nit i també molt de vent, però els que dormen en camarot passant calor.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada