Prambanam, Sewu i Sukuh de camí a Surakarta

Avui sortim a les set després d’un bon esmorzar i anem cap a Surakarta (Solo), però comencem parant a Prambanan, a disset quilometres al nord-est de Yogyacarta per visitar el complexa de temples hindús mes gran de l’illa. Tots els temples d’aquesta zona es van construir entre els segles IX i X per la dinastia Sanjaya del Regna de Mataran. Alguns historiadors suggereixen que Prambanan marca el retorn de la dinastia hindú Sanjaya al poder central de Java després de quasi un segle de dominació de la dinastia budista Sailendra. Aquesta seria la resposta hinduista als temples de Borobudur i Sewu construïts per la dinastia budista.

Després de dos segles d’esplendor la zona es va abandonar quan els reis javanesos hindús es van traslladar a Java oriental. Terratrèmols, buscadors de tresors i reciclatge per part de la gent del poble de materials de construcció van anar minant els temples que van estar en ruïnes fins a 1937 que es van començar a reconstruir tímidament. Avui es
troba a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1991. A la nostra visita ens acompanya un guia del jaciment que ens fa les explicacions en angles i també ens hem de posar un sarong per visitar-lo.

Originàriament hi havia un total de 240 temples distribuït de la següent forma:

–      Tres temples Trimurti: tres temples principals dedicats a Xiva (Deu destructor), Vixnú (Deu protector) i Brama (Deu creador).

–      Tres temples Vahana en front dels temples Trimurti dedicats a les tres muntures de cada un dels deus. Nandi el toro que porta a Xiva, Garuda, el deu ocell similar a una àliga, que porta a Visnu i Hansa, el cigne de Brahma.

–      Dos temples Apid: dos temples situats entre les files dels Trimurti i Vahana al costat nord i sud.

–      Quatre temples Kelir: quatre petits santuaris localitzats en la direcció del quatre punts cardinals, una mica mes endins de les quatre portes principals.

–      Quatre temples Potok: quatre petits santuaris localitzats a les quatre cantonades de la zona interior.

–      Dos cents vint-i-quatre temples Pervara que rodegen en quatre files quadrades concèntriques els temples principals en número de 44, 52, 60 i 68 de dintre a fora.

Només arribar als temples principals veiem que el temple de Xiva esta inclinat com la torre de Pisa. No es pot visitar per raons de seguritat des de que l’últim terratrèmol el va deixar així. Aquest temple es el mes gran i bonic i el guia ens explica que Xiva es molt valorat per l’ importància de destruir el mal. Els dos temples lateral de Brama a l’esquerra i Vixnú a la dreta son mes petits. Com que el món ja esta acabat de fer, Brama amb els seus quatre caps ja no te tants seguidors, i tot i que Vixnú es el deu principal segons el Padma-purana aquí te un paper secundari. Te quatre braços i podem veure la seva representació en aquest temple. La base d’aquests temples esta decorada amb unes figures característiques de Prambanan, uns petits lleons en uns nínxols amb arbres del cel (kalpatures) i criatures celestials meitat home, meitat au (kinnara) a cada costat.

Aquest fantàstic conjunt de temples es molt agradable de visitar, ens queda l’espina de no haver pogut entrar al Candi Xiva, però ens deixa contents. Explorem els relleus que ens ofereixen magnifiques escenes que ens expliquen multitud d’històries i tots els temples ens fascinen.

Caminem fins al Candi Sewu, un temple budista del segle VIII situat a 800 metres al nord de Prambanan. Es el segon temple budista mes gran, després de Borobudur. Tot i que originàriament tenia al voltant de 257 temples edificats s’ha traduït com “els mil temples” originat per les llegendes populars, però el nom original d’aquest conjunt de temples es probablement Manjusrigrha.

Cada una de les entrades estava custodiada per dos estàtues Dvarapala. Els 257 edificis del complexa estaven disposats en un patró de Mandala al voltant de la sala principal central com una expressió de la visió de l’univers del budisme mahayana. El temple va ser severament castigat pel terratrèmol de Java de 2006 i hi ha moltes runes per terra.

Avui viatgem en dos furgonetes perquè hem de pujar al Gunung Lawu, una muntanya empinada, a la que no s’hi podria arribar amb un autocar gran, per veure el Candi Sukuh i explora les rodalies. Abans d’arribar-hi parem a dinar al Restaurant Jimbaran a Karangpandan (entre Solo i Tawangmangu), que ens donen força be de menjar.

El Candi Sukuh esta situat a 900 metres sobre el nivell de mar, a les faldilles de Gunung Lawu i a trenta sis quilometres de Solo. Va ser construït el segle XV al final de l’imperi Majapahit. El temple recorda l’arquitectura maia i no te res a veure amb altres temples hindús i budistes de Java. Es un temple hindú-budiste que sembla marcar la reaparició de l’animisme prehindú. Hi ha representacions de lingams, yonis, molts penes i elements de culta a la fertilitat. Tres enormes tortugues serveixen d’altars de sacrificis i a mi em fan pensar en la pel·lícula “El Cinquè Element” que comença amb unes tortugues extraterrestres que caminen sobre dues potes i ens venen a visitar a la terra. A mes a mes el fet de que aquest temple estigui tan allunyat de tot li dona una tranquil·litat estranya, hi ha una atmosfera que no puc definir, però que en qualsevol cas es potent, te força.

Sortint del temple anem muntanya avall en direcció a Twangmangu en un passeig que durarà unes dues hores i que ens permet caminar entre camps i terrasses, veien plantes de tota mena, clau encara verd que deixen assecar, estevia, soja, … El paisatge es magnífic i la gent que ens anem trobant molt amable i riallera, mirades innocents i curioses que es sorprenen de veure’ns. Les furgonetes ens recullen al final del camí i ens porten a Surakarta (Solo), a l’Hotel Solo Parangon. Pel camí veiem com un noi cau de la moto i es posa a riure. El Segi ens explica que els indonesis sovint riuen en situacions tenses, que es la seva manera de reaccionar i que els hi costa molt dir que no, que ho consideren de mala educació. Un cop situats a l’hotel anem a sopar al Restaurant O-Solo-Mio, evidentment italià, el lloc es maco, però la meva pizza no m’entusiasma.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada