Osaka

Osaka, diumenge 28 de gener de 2018

Avui ens llevem tard, sobre les 11 anem a esmorzar i a dos quarts de dotze, deixo a la Berta a l’Squok fins a les 12 que tanquen. Hem dinat al Botticelli i després s’ha quedat una altra estona a l’Squok. Sortim del vaixell a dos quarts de quatre, agafem mapes de la ciutat a l’Oficina de Turisme on també fem un moment d’internet gratuït i anem directes al metro on hem comprat un “one day ticket”. Ens acompanyant la Carmen i el Paco de Figueres i fem un grupet de vuit.

Osaka al igual que Tokio també esta a l’illa de Hansho. Es la tercera ciutat més gran del país, després de Tokio i Yokohama. No te gaires atraccions turístiques, però es interessant per passejar-s’hi. Per començar anem d’Osakako C11 a Tanimachi 4 Chrome C18 per anar al Osaka Castle (Tenshukaku). Pujem pels jardins que l’envolten que estan plens de gent, suposem que perquè es diumenge i han sortit a passejar. Hi entrem per la Porta dels Cirarers (Sakura mon). No fa tan de fred com ahir a Tokio i el passeig es agradable. Del castell original construït al 1575 pel general Hideyoshi Toyotomi, líder en el procés de reunificació del Japó, només queda la base, la resta es una reconstrucció aconseguida des de l’exterior, però hem llegit que es decebedor en el seu interior per la seva excessiva modernitat. Nosaltres no hi entrem.

El castell queda bastant enlairat i de baixada ens trobem el Temple Hokokujinja, sintoista on abans d’entrar-hi hi ha una gran estàtua del Hideyoshi Toyotomi. En aquest temple es venera a Hideyoshi Toyotomi i al seu germà Hidenaga Toyotami que va ser el seu braç dret. Aquí es veneren personatges reals, però en altres santuaris es veneren deus de la mitologia japonesa o personatges llegendaris.

Seguim baixant i tornem al metro per agafar la T23 fins a la T26 i anar al Temple Shitennoji. A la sortida del metro els carrers estan foscos i hi ha poca gent, anem preguntant als pocs vianants que trobem i primer arribem a un lloc que creiem que es un cementiri i que esta molt, molt fosc i tancat amb pany i clau, però que gràcies a la magnifica càmera de fotos de la Lidia aconseguim tenir una visió del lloc. Continuem una mica mes i ens trobem en un reco que esta ple d’estàtues jizo. Es espectacular i el fet de que estem absolutament sols en aquest reco de mon ho fa màgic. I així, sense saber com, entrem per la part de darrera al Temple Shitenno, un dels mes antics del Japó que tampoc te cap dels seus edificis originals. La construcció més antiga es el tori que data de 1294. Tot esta fosquíssim, però podem tenir una idea del temple i les diverses estructures. El seu origen es remunta a l’any 593 quan el príncep Shotoku el va fer construir per honrar als Shitenno, quatre reis celestials. Va ser el primer temple budista administrat oficialment pel Japó. El conjunt te tres edificis, el kodo, el kondo i la pagoda i uns magnífics jardins, el Jodo-Gokuraku. El Josep Mª fins hi tot troba l’escultura de Shinran (1173-1263) un reformador budista japonès i fundador de la secta Jodo Shinshu o budisme de la terra pura. Sortim pel davant, pel tori i volem veure la torre Tsütenkaku, però no hi ha manera, es fa tard i també volem anar a Namba i al Dotombori. Tornem a preguntar per uns carrers bastant desolats i entre uns i altres aconseguim agafar el metro a M23 fins a la M20 a Namba i anem a Dotombori, el barri del bon menjar i el primer que veiem es el Temple Hozen que se’ns apareix com per art de màgia enmig de carrers estrets i que avui esta especialment ple, hi ha monjos que canten i aquest cop l’estàtua budista plena de molsa m’ha semblat mes gran que l’altra vegada que vaig venir. El número de devots que s’aturen a resar i a refrescar la imatge deu anar en augment perquè la molsa esta esplendorosa. Els carrers estan pleníssims de gent, es l’hora de sortir i de sopar. L’oferta gastronòmica es incommensurable, brutal i el reclam dels locals sobredimensionat, suposo que l’escalada ha estat progressiva en el temps i els cartells han anat creixent a mida que creixia el de la competència. Ens anem movent atontats pels estímuls fins al Pont Ebisu on hi ha cartells de neó enormes amb propaganda de marques conegudes o no. El canal que passa per sota te una de les aigües mes contaminades del mon i tirar-s’hi es una de les bestieses mes grans amb perill de mort i tot i així aficionats al futbol o al beisbol s’hi han tirat abduïts per la eufòria que els hi ha provocat la victòria del seu equip en alguna que altre ocasió. Be, ja s’ho faran. Caminem per un carrer amb el sostre cobert, abarrotat de botigues i de gent que flueix com una riuada compacta, ben alliçonada que camina com condueix, per l’esquerra. Se’ns fa tard i pugem a Shinsaibahi M19 fins a M18 i fem canvi a C16 per anar a C11 on havíem pujat, però com que jo vaig amb el cotxet he baixat per l’ascensor i he anat a parar a on havíem pujat per anar al centre de la ciutat i ells han sortit per un altra lloc. He esperat molta estona, però no han aparegut. He pensat que havien anat cap al vaixell per un altra lloc i s’acostava l’hora límit d’arribada. Quan començava a marxar per buscar un lloc amb cobertura, m’ha sonat el telèfon i era el Fernando que em preguntava on era. He respirat fondo i ens hem trobat a l’entrada del vaixell on Informació i Turisme encara estava obert i he pogut posar els WhatsApp al dia. A bord poc abans de les 21:30, justets, justets, perquè la sortida es a les 22 hores.

Un cop al vaixell hem sopar i hem preparat una mica l’excursió de demà.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada