Nob Hill

Aquest matí  he pujat fins a Nob Hill. Un cop allà he anat a veure la Grace Cathedral que es una església episcopaliana neogòtica inspirada parcialment en la Catedral de Notre Dame de Paris. Durant el terratrèmol de 1906 la mansió del magnat ferroviari Charles Crocker va ser destruïda i la seva família va donar el terreny a l’església episcopaliana que hi va construir aquesta catedral . La primera pedra es va posar el 1910, però no es va acabar fins el 1964. Te dos portes de bronze daurat procedents del motllo de Lorenzo Ghiberti que es van fer servir per a les portes del Paradís del Baptisteri de Florència.

Després he caminat fins al Cable Car Museum, que tot i que es petitó es força interessant i allà mateix hi ha treballadors del cable car que fan anar els cables dels tramvies que estan funcionant avui en dia pel carrer. Diu la llegenda que un cavall que va caure mentre intentava pujar una carga pels carrers empinats de San Francisco va inspirar a Andrew Smith Hallidie, un escocès que havia arribat a Califòrnia l’any 1852, a inventar al tramvia. Els cables ja s’havien fet servir per transportar materials a mines, però ell va ser el primer en desenvolupar l’idea per transportar  persones. Cada tramvia es arrossegat per un cable que esta sota terra i que mai es para de moure. L’encarregat del tramvia utilitza una palanca per enganxar i desenganxar el tramvia a aquest  cable a través d’una escletxa que hi ha a la calçada. Quan es vol parar es desenganxa i quan vol continuar s’hi enganxa. Els danys causats per el terratrèmol de 1906 i l’augment de transit motoritzat va fer que els tramvies quedessin antiquats, però la pressió dels habitants de San Francisco va portar a que el govern federal els hi donés el títol de Monument d’interès Històric Nacional al 1964.

 

Després he pujat per Filbert St., un dels carrers amb mes pendent de la ciutat, fins a la Coit Tower a Telegraph Hill. La Coit Tower (1929-33) es un monument a Lillie Hitchcock Coit, una coneguda dona de San Francisco gran admiradora de cos de bombers i de la vila, que va donar 125.000 dòlars a la ciutat per embellir-la. Miro els murals d’estil realista social que hi ha a la planta baixa i que van ser pintats al 1930 com a part d’un projecta per donar feina a artistes durant l’època de la Depressió. La torre de 55 metres d’alçada es una columna de formigó que te una petita galeria d’observació a la part alta que s’hi arriba per ascensor, jo no hi pujo, en tinc prou amb la vista que hi ha des de la base. Al costat de la torre hi ha una estàtua de Cristóbal Colon. Torno caminant fins a l’escola, parant a Chinatown per a dinar.

Al break de la tarda he anat fins al Welcome Centre de Market St que tinc a prop de l’escola per aclarir-me una mica mes per la ciutat i les rodalies i m’han dit que a Union Sq hi ha un lloc que venen entrades mes econòmiques per els teatres, el Tix Bay Area. Després de classe he anat a sopar a casa de l’Eva, una catalana que ja porta uns quans anys vivint aquí. He comprat una caixeta de dolços per portar-li i ella m’ha fet un sopar molt bo. Ha preparat una pizza de pera, brie i pernil. De primer tenim amanida i de postra maduixes amb xocolata que també ha fet ella. Ha estat una vetllada molt maca, molt agradable. Ella viu entre Mission i Castro a la 19 St., i m’ha dit que agafes el Muni “J”per anar-hi, però mirant el plànol m’ha semblat que era a la vora i he anat caminant, com a conseqüència he arribat mitja hora mes tard de l’hora que havíem quedat, a dos quarts de vuit. He tornat a casa amb el “J” i en un pis pas he estat al Vantaggio.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada