Nessie, el Monstre del llac Ness

Invergordon/Inverness, diumenge 8 de juliol de 2018

Avui estem a les Highland, terres Altes d’Escòcia, una regió muntanyosa al nord d’Escòcia amb una baixa densitat de població que ha permès la conservació d’un entorn natural únic, amb llacs i cascades, muntanyes i valls verds i una boira que amaga castells misteriosos amb fantasmes.

La seva cultura te una clara influencia celta i mantenen el gaèlic escocès cam a llengua materna. Hi ha predomini d’activitat agrícola i ramadera. En aquestes terres es on es van crear la majoria de clans familiars que van dominar la vida política i econòmica de la zona fins les clerances del segle XIX quan molts van haver d’emigrar. La majoria de fortaleses i castells son vestigis del poder d’aquell temps.

Avui a la Berta li ha costat molt despertar-se i ha volgut sortir amb mi. Un amiguet i els seus pares han sortit amb nosaltres, però han agafat un taxi i han marxat a recorre el territori i la Berta volia anar amb ells i s’ha enfadat. A la sortida del vaixell hi havia una caravana que oferia excursions i ens hi hem acostat. Una sortia a les 11 i anava al Loch Ness i a Inverness i eren les 10:15. He pensat anar-hi i la Berta s’ha posat a picar de peus i a cridar como si estes posseïda pels dimonis i el senyor de l’agència m’ha dit que en aquestes condicions la nena no podia anar a la excursió. Així les coses he tornat al vaixell, l’he portada al Tree House on l’he deixada plorant i jo he anat a la excursió, amb el cor encongit, però hi he anat.

Hem sortit a les 11 del matí i en el grup només hi havia una família americana de Tennessee, pare, mare, avi, avia, fills, … molt agradable, poca gent per un autocar del 50 places i un guia per a nosaltres sols. Sobre les 11:50 hem arribat a Beauly en el priorat de Beauly on hi ha el Monestir de la Verge Beneïda i de Sant Joan Baptiste fundat al 1230 per John Byset de Aird i els monjos valliscaulian. Bàsicament hem vist l’església en ruïnes del priorat i algunes tendes. Hem continuat fins a Drumnadrochit (Loch Ness) on hem vist un Centre d’Exhibicions amb diferents audiovisuals i diferents explicacions i teories sobre el Nessie, el monstre del Llac Ness. Segons sembla Sant Columba el va veure al s. VI, però la veritable bogeria va apareixia al 1933 quan es va construir la carretera A82 que bordeja el llac. En aquella època es va aconseguir un document fotogràfic bastant borrós on es veien imatges estranyes. Des d’aleshores s’han fet servir deferents mètodes i tecnologies per detectar la presencia de Nessie, però sense èxit. Hi ha que dir que la profunditat i les tèrboles aigües del llac no ajuden. Al costat del llac esta el Urquhart Castle que una vegada va ser la fortalesa mes gran de l’Escòcia medieval amb vistes al llac Ness. Ens comenta el guia que tot el recorregut que estem fem aquest any esta excepcionalment mes sec que altres anys i realment em crida l’atenció perquè esperava que tot estes mes verd. De camí a Inverness fem una parada per veure les vaques de les Higthlands, perquè el Nessie no es l’únic animal de la regió. Aquestes vaques tenen grans banyes i un pelatge llarg i gruixut que pot ser negre, rogenc o castany. Originaria d’aquesta regió es una vaca forta i resistent gracies a que ha aprés a suportar les dures condicions d’aquestes terres. S’ha exportat per tot el mon amb èxit.

Un cop a Inverness passem per davant de la catedral de Sant Andreu (St Andrew’s Cathedral) (1866-69) i la Town House. El primer que hem fet es prendre un gotet de whisky que m’ha agradat força i certament n’hagués pres una miqueta més, però era una degustació i si no els hi compraves una ampolla no quedava be demanar-ne mes. Inverness va ser fundada el segle XII pel rei David i el riu Ness travessa la ciutat. Ens acostem al castell (1836) que inicialment va ser una construcció de fusta al s. XII. Avui dia hi ha els jutjats, però la Drum Tower es pot visitar. Diuen que Shakespeare es va inspirar en aquest castell per escriure Macbeth. En els jardins del castell hi trobem l’estàtua de Flora MacDonald (1722- 1790), una heroïna escocesa que després de la batalla de Culloden al 1746 va ajudar al pretendent jacobita, Carles Eduard Estuardo, a arribar a l’Illa Skye en barca disfressat com la seva criada irlandesa. Al costat del castell hi ha L’Inverness Museum & Art Gallery que combina un museu etnogràfic amb un de belles arts i es gratuït, però els diumenges esta tancat i no el podem veure. Dono una volta pels carrers del centre mentre comença a ploure i arribo al Victorien Market, unes galeries que daten de 1890 i que encara mantenen el glamur que sens dubte van tenir en el seu origen i compro alguns regalets, per fora també entro a una botiga de The Works que es d’una cadena que manté una relació qualitat -preu molt bona i li compro una Nessie rosa per a la Berta i uns imants per a la nevera.

A les 4 de la tarda hem sortit d’ Inverness i hem passat per l’Illa Negre i jo que soc tintinofila he pensat amb l’aventura de Tintin que parla d’aquesta illa i fins hi tot li he comentat al guia, però no tenia ni idea del que li parlava. Hem arribat a les 16:50 i quan anava cap al vaixell he pogut veure alguns murals pels carrers d’Invergordon, però no tinc temps per donar-li un cop d’ull a tota la localitat. He anat a buscar a la Berta que estava com una seda, hem anat a banyar-nos a la piscina i hem vist sortir el vaixell de port mentre al moll ens acomiadava una petita orquestra de gaiters i tambors vestits amb el kilt, la típica faldilla escocesa feta amb tartan, el teixit de quadres escocesos.

He deixat a la Berta sopada al Tree House i abans d’anar a sopar a l’Alegro he vist una mica de l’espectacle d’aquesta nit, la Rietta Austin, que cantava molt be, però he pogut estar poca estona.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada