Molde

Molde, divendres 9 de juny de 2017

A Molde hi ha un camí verd i un vermell per indicar dues rutes turístiques de la ciutat. Tot baixant del vaixell seguim el camí verd fins al Museu Romsdal que esta dedicat a la cultura popular de la península de Romsdal i es va inaugurar recentment. Te una arquitectura moderna per albergar coses velles i els hi dona llum i una nova vida. Hi ha wifi gratuït i ens posem al dia amb família i coneguts. No gaire lluny entrem a la part del museu a l’aire lliure amb algunes de les cases del vell Molde. Aquesta ciutat va tenir molta importància en el període alemany, al segle XVI i XVII i a finals del segle XIX va esdevenir una atracció turística, tenia boniques cases amb jardins, parcs i avingudes. Els fiords i el panorama atreia molts turistes, però l’incendi de la ciutat de 1916 i després les bombes de 1940 van destruir la imatge pintoresca del cas antic. En aquest espai hi ha un petit poble amb cases que van ser rescatades i que ens permeten fer un viatge al passat i d’alguna manera tornar a l’antic Molde. Tenim la sort de veure una exhibició de dansa i musica local antiga a càrrec d’uns nens que resulta ser un espectacle magnífic. També tastem pa fet amb mètodes artesans antics i juguem amb uns pals units a un cèrcol de fusta amb una corda. Intentem posar el pal dintre el cèrcol, no es fàcil, però algun encertem. Una estona idíl·lica que s’acaba de adobar amb un llac ple d’ànecs que encara ens ajuda mes a retrocedir en el temps. Tornant al centre de la ciutat i al port pel camí vermell, ens trobem amb el Cementiri Mes Baix que te una preciosa capella i entrem a la Catedral (1957), un excel·lent exemple de l’arquitectura eclesiàstica post II Guerra Mundial, un temps on preval el funcionalisme. Anem baixant fins arribar a un mercat ambulant on hi ha productes de menjar i artesania. Compro mitja dotzena de guants de pura llana noruega fets a ma, jo me’n quedaré dos per a mi. També entrem en algunes botiguetes i alguna cosa mes cau.

Des del vaixell tenim una panoràmica de Molde molt maca i veiem l’Hotel Rica Seilet de l’arquitecte Kjell Kosberg que inaugurat al 2002 te la forma de una vela i es l’edifici mes alt de Molde. Esta en front del mar i la seva torre s’ha convertit en una atracció local.

Dinem al vaixell, la Berta fa migdiada i al Guppy Club s’acomiada de les amistats que ha fet aquests dies i rep un diploma en tota regla. Jo començo a preparar el desembarcament, les maletes han de quedar fetes i deixades a la porta de la cabina abans de les dotze de la nit. La Berta i jo demà marxarem abans, després de dinar amb l’IB2959. La resta del grup tornarà en un avió mes tard. A la nit repeteixen l’espectacle d’Abba “Thank you for the music”, que veiem a batzegades. Hi ha una mica de caos perquè no tenim tot el material per etiquetar be les maletes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada