Mandrogui

Mandrogui, dilluns, 26 d’agost de 2019.

Naveguem pel riu Svir, que uneix el llac Onega amb el Làdoga, els dos llacs mes grans d’Europa, i passa a traves dels frondosos boscos de Carèlia. Sempre ha estat una zona de producció de llenya i a les voreres hi ha dipòsits de fustes, serradores i pobles de llenyataires. En el Svir es poden pescar truites i salmons i es congela de desembre a abril. Arribem a Mandrogui una hora abans de l’hora prevista i baixem per aprofitar el dia. Aquesta aldea va ser totalment destruïda durant la II Guerra Mundial i reconstruïda al 1996 per iniciativa d’un empresari privat amb l’idea de que es convertís amb un museu que representes les tradicions russes. La majoria d’edificis son de fusta treballada i hi ha molts artesanats de diverses especialitats que hi treballant i fan peces de bona qualitat. Acompanyem al Josep Mª al Museu del Vodka on ell fa una profunda visita amb tast inclòs. L’artesania que venen es molt maca, però també molt cara. Fem una volta circular per l’illa, passem per una granja amb cavalls i per un embarcador antic que porta a una ruta dels contes de fades de Pushkin i un mini-zoo. Nosaltres no passem a l’altra banda perquè ens fa mandra, però hagués estat molt be fer-ho. També passem per davant de la casa de Putin. Es veu que el President rus, Vladimir Putin, va visitar la ciutat i els habitants de l’aldea li van regalar una casa després d’aquesta primera visita. Ell hi passa alguns dies de descans a l’any.

A la mateixa illa fen un shashlik, es a dir una barbacoa tradicional russa. Dinem boixetes de pollastre i de porc marinades i cuinades a la graella. Sembla ser que també hi ha unes crestes típiques russes anomenades piroski, però jo no les veig. Després de dinar ens mirem una mica mes l’artesania, però segueix essent molt cara. Nosaltres només comprem uns adhesius i a la botiga del vaixell unes boles allargades que formen una orquestra amb vestits tradicionals russos per penjar a l’arbre de Nadal.

Finalment donem les propines per las tripulació i per la Marina la Berta li prepara un sobre especial i li fa un dibuix.

El vaixell salpa a dos quarts de tres i anem a la planta 5 a fer una taula rodona sobre la Rússia Actual i resulta ser força interessant. Actualment Rússia te 147 milions d’habitants. El sou rural es de 200-250 euros al mes. A la zona del mar Negre i mar Caspi de uns 300-350 euros al mes, a Moscou 800 euros al mes, però en els rics es hi pugen mes el salari que als pobres. Descobreixo d’on venen els nou rics russos i en expliquen que venent bàsicament d’haver comprat participacions (Bouchers) d’empreses i industries que van generar aquestes particions quan es va dissoldre el regim comunista i es van repartir entre als treballadors. Es van passar moments dolents i la gent creia o els hi van fer creure que aquestes participacions no valien res i les van mal vendre. Els que les van comprar es van convertir en els nous rics de Rússia i els varem veure exhibin i malgastan aquestes riqueses per tot el mon. Per altre banda, els salaris dels professors son molt baixos, 400, 500, 700 euros al mes, en els hospitals públics o privats els infermers cobren uns 150 euros al mes i els metges entre 350 i 400 euros al mes. La majoria de professions menys qualificades tenen el mateix sou que les qualificades. El salari mínim es de 150 euros al mes. La majoria de gent ha de fer pluriocupació perquè tot i que els lloguers i les compres d’habitatges no son tan cares, el dia a dia si que ho es. El preu d’un pis oscil·la entre 25.000 i 30.000 euros.

Després hem assajat les cançons russes i tot seguit hem anat a veure un documental sobre els “Romanov, El esplendor i el ocaso de la dinastia” a la televisió de l’habitació. Canal 11. Una mica mes tard fem l’assaig general dels balls russos a la cinquena planta. El senyor noruec amb el que vaig assajar l’altre dia s’ha buscat una altre parella perquè jo he arribat tard i aleshores jo he assajat amb la Berta que ha estat encantada. Allà mateix veiem el passe de la pel·lícula que ha fet del viatge el fotògraf i acordionista del vaixell. Està força be i la comprem.

A la nit Sopar del Capità que resulta estar boníssim i també ens donen una copa de cava. Seguim amb el Concert de fi de navegació on tots els passatgers som els protagonistes. Els grups es fan per països i cantem cançons en rus i en els diferents països que hi ha al vaixell, francès, noruec, italià i espanyol i nosaltres participem en totes les activitats. També fem el ball. Ens ho passem força be.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada