Labuanbajo

Esmorzem i anem a donar una volta per Ubud per fer temps abans que ens vingui a buscar un autocar per portar-nos a Denpasar. Els carrers encara estan adormits i la majoria de botigues tancades, però ja hi comença ha haver gent preparant les ofrenes. Hi ha poc tràfic i l’aire es net.

Anem directes a l’aeroport de Dempasar per agafar un avió que ens portarà a Lubuanbajo. Dinem a l’aeroport abans de sortir per no haver-nos de preocupar d’això quan arribem a l’illa. Volem amb la companyia Merpati i agafem un avió petitó de turbohèlixs. No vaig a l’esquerra de l’avio, que es el costat adequat per veure el volcà Rinjani quan passem per sobre de Lombok, però ni els suposadament afortunats amb seient al costat esquerra de l’avió el poden veure perquè hi ha boira.

El petit aeroport de Labuanbajo no te ni cinta per recollir les maletes, posen un tros de banc i les comencen a repartir. Això si, com en tota Indonèsia, si no els hi ensenyes el resguard no te la donen o no et deixen sortir de l’aeroport. Es dons potser mes segur que els sofisticat aeroports europeus. Fora ens espera l’Adrian amb un parell de furgonetes per portar-nos a l’hotel. L’Adrian es un home prim de pell morena i cabells arrissats que ens apadrinarà mentre estem a l’illa. Ens allotgem a l’Hotel Puri Sari a les afores de la ciutat i només arribar ens anem a fer un bany a la piscina i fem un cop d’ull a la platja que no ens acaba de seduir.

Flores pertany a un grup d’illes anomenat Nusa Tenggara i dins aquest grup hi trobem per una banda Lombok i Sumbawa que son islàmiques, després l’illa de Flores que es catòlica, i a l’altra banda hi ha Timor i l’arxipèlag d’Alor i Solor que son de majoria protestant.

Un cop acomodats tornem a agafem les furgonetes que ens proporciona l’Adrian i anem a Lubuanbajo, al “Bar Paradise” situat en una petita colina des de on tenim la bonica vista de un mar esquitxat de petites illes i de vaixells. Quasi tots ens prenem una Bintang mentre el sol va canviant de color i baixa per amagar-se darrera d’una d’aquestes illes i deixar-nos a les fosques. Baixem la petita muntanyeta on érem i ens trobem amb alguns pescadors que ens mostren els peixos que han pescat i amb els “xiringuitos” de la platja que ofereixen pinxos variats. Entrem en un gran supermercat per comprar “xuxes” per emportar-nos al vaixell demà quan ens embarquem per anar a Komodo i a Rinca. Amb aquest peregrinatge anem descobrim aquest poble pintoresc de pescadors, una mica desconxat, però simpàtic. Continuem caminant fins al Restaurant Mediterráneo, un local que porta un italià, decorat amb gracia i ben servit per un personal molt amable. S’hi esta bé. Tornem a l’hotel amb les mateixes furgonetes en les que hem vingut.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada