L’Espectacular West Coast

Ens llevem a dos quarts de set i esmorzem de forma contundent com ahir, la senyora riallera ens te ben alimentats. Agafem camí cap a Greymounth, parem primer al Countdown per comprar dinar i una mica mes endavant a Murchison, encara a Tasman, a fer un segon esmorzar, com si passéssim gana . A Murchinson hi va haver un important terratrèmol a l’any 1929. Dono una volta per el poble i em trobo la estàtua de un soldat en memòria dels soldats del poble que van morir a la Gran Guerra de 1914.

Tornem a la ruta i prenem una carretera de corbes que ens porta a Cape Foulwind on el Txomin ens deixa a l’entrada d’un camí per que fem una caminada per la vora del mar i ens recull mes endavant. Es un paisatge espectacular, veien un far, alguna que altre foca (kekeno en maori) i wekas o woodhen (Gallirallus sylvestris), que son unes aus de color marron, del tomany d’un pollastre que no poden volar. Viuen als prats, a baixa muntanya i els marges dels boscos sempre que hi hagi sotabosc o matolls. Son omnívores que s’alimenten principalment de invertebrats i fruita, però també mengen llavors i petits vertebrats com rates, ocells i llangardaixos. La subespècie de l’Illa Sud on ens trobem te el color més fos i la reputació de ser un animal curiós com la kea, cosa que podem comprovar. Si fos necessari pot córrer ràpidament i es una bona nedadora. Las histories de wekas que roben articles brillants i bosses de sucre son part del folklore de Nova Zelanda.

Dinem una mica més endavant, a Tui Dellaca Reserve on en un altre moment de l’any podríem veure pingüins i prenem un cafè en un bar de platja mirant el mar que esta esplèndid.

Seguim carretera bordejant el mar amb unes vistes espectaculars, arribem al Paparoa National Park  fundat al 1987 i parem a Punakaiki Pancake Rocks & Blowholes on hi ha unes estupendes formacions con pastissos de roca fets per el mar. Hi ha un lloc on la estrepitosa aigua del mar que xoca contra les coves de les roques, s’enfila i surt per una xemeneia natural al ritme de les onades i ens fa esperar quiets la nova embranzida del mar que fa esclatar l’aigua i si ens descuidem ens ruixa.

Amb bon gust de boca i encara fent alguna parada més per la costa arribem a Greymouth on passarem la nit a l’Hotel King’s Gate. Comprem un pollastre a l’ast i sopem a l’habitació de l’hotel. De primer ens fem una sopa de sobre que acompanyem amb vi blanc i el pollastre ens el mengem amb vi negre. Realment son bons aquests vins neozelandesos.

Però abans de sopar anem a donar una volta per Greymounth, que es el principal centre de transport i comunicacions de la West Coast.  Va ser un assentament maori anomenat Mawhera i l’establiment europeu va arribar a 1860. Al inici el poble es va dir Blaketown i al 1866 va rebre el seu nom actual. Primer l’industria es va centrar en l’extracció d’or, carbó i fusta i en els últims anys si ha afegit la pesca i el turisme. Per protegir-se de les inundacions del riu han construït un mur, The Great Wall of Greymounth (La Gran Muralla de Greymounth), que tenim a prop de l’hotel i ens hi acostem a donar-hi un cop d’ull. El poble esta molt tranquil a aquestes hores de la tarda, o potser ho es tot el dia, no ho se. Passem per davant del Left Bank Art Gallery que exposa una important col·lecció de pedra verda amb dissenys tradicionals i contemporanis i veiem una bonica posta de sol quan tornem cap a l’hotel.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada