Le Havre

Le Havre, dilluns 29 de maig de 2017.

Avui atraquem a Le Havre. Només sortir comprem un bitllet d’autobús per tot el dia. Costa 4 euros i ens porta del port al centre de la ciutat. Allà entrem a Le Volcan, que es un teatre, una sala d’espectacles, un punt d’acollida on hi ha un centre d’informació de la ciutat, una botiga, una llibreria, una cafeteria i la possibilitat d’entrar a internet amb wifi gratis, cosa que aprofitem per posar al dia el WhatsApp. Va ser construït al 1982 per l’arquitecta brasiler Oscar Niemeyer. Es va dir La Maison de la Culture quan el van inaugurar, però al 1990 el van rebatejar com a Le Volcan. Un cop actualitzats anem caminant fins a la Catedral Notre Dame de Gràce o Catedral de El Havre, escollida catedral al 1974 es d’estil gòtic i renaixentista, construïda entre els s. XVI i XVII amb una façana barroca. Es l’edifici mes antic del centre de Le Havre i es un dels pocs edificis que van escapar de la destrucció quasi total de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Esta classificada con a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El centre de la ciutat reconstruït després de la Segona Guerra Mundial en uns treballs dirigits per l’arquitecte Auguste Perret també esta considerat per l’UNESCO con a Patrimoni de la Humanitat. Així dons passegem pels carrers i no acabem d’arribar al MuMa (Museu d’Art Modern André Malraux) on hi ha sobretot pintors modernistes i segur que seria la nostra delícia, però no podríem dedicar-li tot el temps que necessitaríem per veure’l. Passejant, passejant arribem a l’Església de Saint Joseph que m’agrada especialment per aquesta llarga cúpula oberta des de l’interior serpentejada per una ret vermella fins a una alçada impressionant. La llum entra per la cúpula i per múltiples vitralls i transmet una pau i una esperança que contrasta amb el fred del terra de formigó. Construïda en memòria de les víctimes del bombardejos de la Segona Guerra Mundial es considerada l’obre major d’Auguste Perret. Va ser acabada al 1957 i simbolitza la reconstrucció de la ciutat. No tenim esma per anar a la Maison de l’Armateur ni als Jardins Suspendus tot i que son coses interessants i tornem al vaixell amb la mateix línia d’autobús en que hem arribat al centre.

Dinem a la coberta 11 i a les cinc porto a la Berta al Guppy Club al qual ja forma part de les seves rutines i li agrada molt. Anem una estona al Bar Fragata de la cinquena i avui provo el daiquiri (rom i suc de llimona) que m’agrada molt mes que el Bloody Mary que em vaig prendre ahir i que no em vaig poder acabar.

Al vespre anem a veure l’espectacle “El viaje de la Vida” i porto a sopar a la Berta a la coberta 11, després la torno a portar al Goopy Club mentre nosaltres sopem al Boreas. Ella esta encantada i jo puc sopar tranquil·la. Al cap i a la fi estem de vacances i ens a saltem les normes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada