La terra del jade i de l’or

Deixem Greymouth i anem 40 kms cap el sud fins a Hokitika encara dintre de la West Coast. Coneguda com la terra del jade i de l’or, al 1866 es va convertir en un bulliciós centre comercial i el seu port fluvial va tenir molta activitat en aquella època. Actualment la localitat es famosa per les fabriques de jade i al poble hi ha moltes botigues on venen la pedra verda, el jade nefrita, una esmaragda dura i opaca que es forma a les línees de falla alpina sota condicions d’intens calor i pressió. Les grans boles de pedra es desprenen de les muntanyes erosionades i descendeixen pels rius de la West Coast. La pedra verda te un significat espiritual entre els maoris  i molt abans de la colonització europea, les tribus enviaven missions per buscar aquesta pedra que després canviaven per menjar. Era el material mes dur que coneixen els maoris i l’utilitzaven per fer utensilis, armes i objectes personals. Al 1997, la propietat de la producció de pedra verda de la West Coast va ser tornada a la tribu Ngai Tahu de l’Illa Sud com a part dels drets d’assentament del Tractat de Waitangi.

A dos quarts d’onze seguim ruta i continuem 28 kms al sud fins a a Ross Goldfields, un antic poble miner que te un museu local dedicat a la mineria, un antic banc, una antiga presó i el Bakker Cottage entre altres edificacions. Hi ha una sèrie de camins que porten a antics jaciments miners i es aquí on es va trobar el tros d’or mes gran del país al 1909. Quan hi arribem ens trobem un grup d’orientals garbellant la terra d’un desviament del riu buscant or i pedres precioses.

Continuem una mica mes fins al llac Ianthe on parem només per fer-li unes fotos i arribem a Franz Josep Glacier Township on tenim l’hotel per aquesta nit, es el Glacier Gateway Motels. Aquest poble es troba a 148 kms de Hokitika i mes que un poble podríem dir que es tracta d’un resort prefabricat pels turistes. Hi ha allotjaments, petits restaurants, un supermercat, unes tendes de records i alguna que altre cosa mes relacionada amb el turisme. Ah, si, també hi ha una brigada de bombers voluntaris i dues esglésies, la Our Lady of the Alps Catholic Church i la St. James Anglican Church. El nostre motel esta a l’altre costat del riu Waiho i per anar-hi hem de travessar el Bailey Bridge.

Dinem a l’hotel i anem a l‘agencia Franz Josef Glacier Guides on tenim reservada una caminada en grampons pel glacial Franz Josef. Allà ens donen botes, mitjons, els grampons i una jaqueta “waterproof”. Un cop equipats ens porten en un autocar fins al inici del Franz Josef Glacier Walk. Estem al  Westland Tai Poutini National Park que va des de part alta dels Alps Meridionals a l’Est on fa frontera amb el Mont Cook (Aoraki) National Park fins al mar de Tasmània a l’Oest. Fem una petita caminada per l’últim tros del glacial fins que arribem a prop del gel on ens posem els grampons. Per a mi es la primera vegada i em sorprèn que no son difícils de posar ni de portar, es més, em dona molta seguritat caminar amb ells perquè no rellisco.

Un glacial es un gran tros de gel que es forma sobre la terra i es mou lentament muntanya avall a una velocitat mitja de un metre i mig per dia. Els glacials s’alimenten de les acumulacions de neu als valls de gran alçada i finalitza en el lloc en que el gel es font. El glacial Franz Josef te 11 kms de llarg i el Fox 13 kms, i son únics pel fet de descendir de regions de neus perpetues a zones de bosc tropical properes a la costa. El primer paheka (home blanc) que va veure aquest glacial va ser el capità Cook al 1769, però no va ser fins 1862 que no li van donar l’actual nom en honor a l’Emperador d’Àustria. Però abans que això hi ha una llegenda maori sobre la creació del Franz Josef que es coneix com Ka Koimata o Hinehukatere. Hinehukatare anava a fer escalada a la muntanya i Tawe, el seu amor, la va persuadir per anar amb ella. Quasi al cim Tawe va patir una caiguda que li va provocar la mort i les llàgrimes de la noia van ser tan intenses que van anar baixant des de dalt de la muntanya i es van congelar formant el glacial.

Caminem una bona estona pel glacial, el guia ens fa passar per un lloc estret i entrem en uns forats de gel. També entren en alguna cova de gel i pugem i baixem escales que han anat esculpint els guies amb el pics que fan servir per facilitar-nos el camí.

De tornada al poble podríem haver anat a banyar-nos al Glacier Hot pools perquè ens ho han regalat a l’agencia Franz Josef Glacier Guide, però no ho aprofitem perquè no tenim temps d’anar a buscar els vestits de bany a l’hotel.

Anem a sopar al Restaurant-Pizzeria Blue Ice Café, que penso que es la millor opció de la nit. Un lloc molt agradable on ens serveix un metre molt elegant amb ploma. Tornem a l’hotel caminant sota el cel estrellat.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada