La senyora del llac i el senyor de l’aire.

Ens llevem a dos quarts de set com quasi cada dia i anem fins a Queenstown (Otago) que es va funda durant la febre de l’or a la dècada de 1860. Actualment es una ciutat molt turística i es podria dir que es la capital de l’aventura a Nova Zelanda. Hi ha tota mena d’activitats a l’aire lliure. Nosaltres comencem per Queenstown Gardens, situat a una península de morrena glacial prop del centre de la ciutat, on hi fem una estupenda passejada. Com que a Nova Zelanda estem a la tardo els arbres agafen una amplia gama de colors vermells molt agradables a la vista. Sortint del parc ens acostem al Maintown Piar a veure la TSS Earnslaw, la senyora del llac, una magnifica relíquia flotant de l’època minera quan els vaixells de pales i altres embarcacions recorrien el llac Wakatipu. Va ser botat el 1912 i continua funcionant amb els motors originals, el seu interior esta decorat amb fusta i coure. Al moll hi ha una estàtua de William Gilbert Rees (1827-92) explorador i primer colonitzador europeu de la zona.  El Juan Luís i l’Esteban es van a tirar en parapent des de dalt a l’Skyline Gondola i l’Aurora i l’Ascen també hi pugen per veure les vistes panoràmiques que ofereix el Bob’s Peak. L’Angel i jo anem de compres perquè la ciutat esta plena de botigues de material d’esport i de tota mena. N’hi ha per tots els gustos.

Després de dinar deixem la ciutat, agafem carretera cap a Te Anau i parem a Kingston. La carretera bordeja el llac Wakatepu i tenim unes boniques vistes. Kingston es un petit assentament que va ser utilitzat com a terminal dels viatgers que es dirigien al llac Wakatipu des del sud. Actualment el seu interès esta en el Kingston Flyer, un tren de vapor restaurat que fa un viatge de uns 75 minuts i el personal porta uniformes d’època. Nosaltres no fem el trajecte, però podem veure com es mou el tren i entrar a l’estació. Em fa gràcia pensar que si la Earnslaw  es la senyora del llac, el Kingston Flyer podria ser el senyor de l’aire. Després entrem a la regió de Southland i anem a Te Anao on ens instal·lem al Fiordland Hotel. Comprem menjar al supermercat i sopem al motel. Un cop sopats l’Angel ens continua fent les seves lliçons d’estrelles.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada