La Restinga


Dissabte, 21 de maig de 2016

De bon matí el Dámaso i la seva mare han anat a comprar carn i altres coses per demà fer una barbacoa al jardí. Sortim a les deu passades i agafem direcció cap a La Restinga, situada en el extrem sud de l’illa. La Noelia també ve amb nosaltres. Per el camí parem al mirador de Las Playas. La vall de Las Playas es va formar de una manera similar a la vall de El Golfo, es a dir, per un lliscament de terres, però no s’observen manifestacions volcàniques per sota d’aquesta vall. Es tracta d’un escarpat semicircular d’uns 5 km entra la Punta de Miguel i la Punta de La Bonanaza. Estem una estona contemplant el paisatge des del mirador i continuem viatge per parar en un lloc que al Dámaso li agrada molt per anar a fer un dinar de campanya, la Hoya del Morcillo on hi ha una sèrie de serveis amb parc infantil, banys i lloc per fer foc i poder menjar en mig d’un pinar dens i agradable. Estirem les cames i respirem fons per seguir camí a través d’un paisatge volcànic fins arribar  a La Restinga i allà parem per dinar en el seu  petit port mirant el mar i després fem una petita volteta pel poble. En aquestes costes es va formar una volca marí el 2011 i fins i tot van haver d’evacuar La Restinga quan va eclosionar. De tornada parem al Centro Vulcanológico que esta al mig d’un paisatge lunar creat pels rius de lava petrificada corrent cap al mar. El Centre te dos edificis i estan situats en una antiga fabrica de taso (empedrat). Anem d’un edifici a l’altre, veiem un petit tub volcànic i unes sales amb audiovisuals, però el mes impressionant es el paisatge que ho envolta tot. La Berta també gaudeix de la caminada irregular d’aquest espectacular terreny. Al poble de El Pinar veiem el Centro de Interpretación Geológica on ens passen un vídeo molt interessant i l’exposició de diferents objectes. Prenem un cafè al bar del costat que es diu “El Mentidero” i en el camí de tornada entrem a Isora per veure el Centro de Interpretación de la Reserva de la Biosfera on hi ha sobretot l’estudi dels molins de vent i les reserves d’aigua per obtenir energia. A tots aquests llocs ens segellem el passaport que van comprar ahir. Fem una altra parada entre les muntanyes per veure el Dipòsit superior de la Central Hidroeòlica a Gorona del Viento. Finalment arribem a Valverde i passem per la Sala d’Exposicions d’Instruments Musicals dels germans Naja que fa uns anys que son Luthiers.

Quan arribem a casa la Luisa ens ha fet bacallà, la Berta menja en una miqueta i cau adormida, nosaltres sopem tranquil·lament i xarrem una bona estona.


 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada