La PCH ens mostra….

…segurament ja ho heu endevinat. La Pacific Coast Highway, ademés de donar-nos una de les vistes més espectaculars de l’Oceà Pacífic, ens ha conduït a MALIBÚ. Sí sí, les 27 milles més “playeres” i luxoses que us podeu imaginar. Una Malibú que ha servit d’escenari de moltes películes, però deixe’m els escenaries que ja en parlarem els propers dies.

Per a qui no ho sàpiga, Malibú és el següent poble que trobem desprès de Venice i Santa Mònica. Tots tres pobles no es poden veure en un dia segons la meva opinió. Així que som-hi. La primera parada del dia ha esta la “Getty Villa”, una recreació de una Villa dei Papieri similars a les que trobem per Pompeia a la Vall del Vesubi. Aquesta villa guarda en el seu interior una completa col·lecció d’obres d’art del col·leccionista i magnat del petroli, J. Paul Getty. En total, són unes 1200 peces gregues, romanes i etrusques les que que podrem gaudir en aquest museu.

No obstant, el més impactant del museu són els dos tours que s’ofereixen, el Garden i l’Architecture Tour (que per cert són gratuïts, així com l’entrada al museu, però no el parking 😉 ) En aquests tours, sen’s explica les peculiaritats de la Villa, les herbes que hi ha plantades als seus jardins, i les estructures que fan d’aquesta Villa una peça única dins els Estats Units. Haig de dir que m’ha encantat el passeig pels jardins, la guia del tour ha estat deliciosa i encantadora. Se li notava que disfrutava amb el que explicava. Encara tinc un munt d’herbes a la funda de la càmara.

Desprès de 4 hores dins de la Villa, ha tocat visitar les platges de Malibú. De les tres més destacables, al final hem escollit anar a la platja de “El Matador”, que ademés de tenir un difícil accès, ens han dit que tenia la posada de sol més romàntica que podem trobar per aquí. I no pot ser més espectacular. És una petita platja salvatge, amb força pedres, però amb un aigua absolutament crsitalina. Inclús hi trobareu unes simpàtiques gavines que fan autèntics xous al intentar buscar menjar.

El dia ja estava desapareixen, però llavors, tornant cap a l’hotel, un cartell de l’autopista m’ha donat la idea de recrear un tros d’una de les pelis més conegudes de David Lynch… “Mullholand Dr.” … però com la peli d’en Lynch no us explicaré el que passa en aquesta misteriosa carretera plena de mansions de les més importants personalitats d’aquesta ciutat de les il·lusions. Ja ho descobrireu per vosaltres mateixos el dia que us passeu per aqui.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada