La Casa Rosa

Diumenge, 22 de maig de 2016

Dia tranquil, al matí mentre el Dámaso i la seva mare han preparat el foc per fer carn a la brasa i patates al caliu, el Juan Luís ens ha fet de guia turístic a l’Adelina, la Berta, la Noèlia i a mi. Ens ha portat al que va ser l’hotel mes petit del mon durant molts anys, l’Hotel Punta Grande. Hem estat allà una estona, sentint la força del mar que rugia clamant la seva força. Després hem fet corre el cotxe lentament per la vora del mar, quasi com si caminéssim, passant per unes piscines anomenades “Las cascades del Mar” que a aquestes alçades de l’any encara estan tancades i hem arribat a La Frontera, a un Mercadet dels diumenges, es petit però he comprat varius llibres de segona mà i artesania per regalar. Seguim explorant El Golfo i anem fins a la Charca Azul, però no baixem fins a baix i no la podem veure en tot el seu esplendor. Per acabar anem fins a “l’Hotel Balneario Pozo de la Salud” que es l’hotel mes occidental d’Espanya, construït l’any 1991 sota les runes de l’antic balneari e inaugurat al 1996. Esta situat al costat del “Pozo de la Salud” en el poble de Sabinosa entre mar i muntanya, el mar segueix rugint amb molta intensitat i es fa sentir. Aquí es fan tractaments mineromedicinals declarats d’utilitat publica des de 1949. “El Pozo de la Salud” es una font de costa amb aigües mineromedicinals amb propietats que es coneixen des de el segle XVIII on van adonar-se que el bestiar que es criava amb aquestes aigües patia menys malalties i al segle XIX ja va començar-se a fer servir en les persones i va adquirir fama internacional. També es va comercialitzar l’aigua i es va vendre a les farmàcies fins la segona mitat del segle XX. A començaments del s XIX inicia els banys el Sr. Joan Brujida, després apareix la “Pensión-Casa de Baños” d’uns propietaris gallecs anomenats Pérez i continua amb la saga dels Casañas fins a la meitat del segle XX que trobem les “Casas de Baños” construïdes pel Coronel Jose Rodrigo Villabriga i Brito per acabar amb Doña Rosa Pérez que va continuar aplicant els banys. La Rosa era una mena de curandera que preparava els banys i el menjar. No es va casar però va conviure amb varius homes. El negoci es va enfonsar quan van posar el balneari. Nosaltres encara podem veure la seva casa en runes que amaga un rètol enorme que diu “Casa Rosa”.

Un cop a casa el jardí llueix mes que mai, el fum surt de la barbacoa, fa un sol esplèndid i la Lluïsa omple tots els caps amb barrets de palla perquè no agafem una insolació, el mar allà a sota esta en calma i mengem, mengem molt i per acabar-ho de rematar la consagra de la Lluïsa, la Cèlica, porta un pastis de formatge i un flam de cafè fet per ella.

A la tarda donem una volta pel poble i entrem a l’església de San Pedro on estan preparant un mosaic amb terres de colors per corpus que es dijous que ve.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada