Komodo

Abans de dos quarts de sis el soroll dels ratpenats fruités que arribem de festa ens desperta. Comencem a navegar i anem fins a Komodo, al port de Loh Liang. Desembarquem i fem una caminada de unes dues hores. Ens trobem un drago bevent en un bassal d’aigua, veiem com treu una llarguíssima llengua bífida i ens quedem tots bocabadats quan comença a caminar. La passejada es molt maca, veiem cérvols, cacatues, orquídies silvestres, tamarindes, petites carbasses silvestres, un arbre que te un fruit que sembla unes castanyoles i unes palmeres que viuen trenta anys, donen fruit una vegada i després es moren. També tornem a veure una altra bola gàstrica fruit de la regurgitació de un drago.

A l’hora de embarcar, la mar s’ha exasperat una mica, cosa que sembla ser habitual en aquest port i no podem embarcar directament al nostra vaixell, ens hi hem d’acostar en petites barques. La veritat es que es mou molt, jo només pateixo per la càmera. Nosaltres embarquem bé, però sembla ser que un noi que anava sol a embarcar al seu vaixell ha caigut a l’aigua i s’ha carregat el mòbil.

A l’illa també hi ha el poble de kampung Komodo, un poble bugui musulmà amb cases palafits que esta a una mitja hora de Loh Liang. No hi anem, però el veiem des del vaixell.

Tornem a Pantai Merah a fer snorkel al mateix lloc d’ahir. L’escull esta tan maco com ahir, però l’aigua esta mes tèrbola i no llueix tant. A més a mes a mi em sembla que hi ha menys peixos. Ara bé la platja esta mes rosa, molt mes rosa que ahir. Veig un tauró i no m’ho acabo de creure, no es gaire gros, però m’he quedat paralitzada.

De tornada al vaixell dinem tan bé com ahir i després de dinar continuem cap a Bidadari, una petita illa molt propera a Labuanbajo i tornem a fer snorkel davant de la platja de l’Angel. Fem un busseig magnífic, veiem un peix cocodril i molts peixets de diferents colors. Hi ha un moment en que em sento totalment rodejada de peixos. Es un comiat extraordinari de la vida submarina d’aquest parc.

Arribem a port, li diem adéu al capità, al cuiner i als dos jovenets que ens han passejat aquest dies. Deixem el vaixell i tornem a l’hotel en taxi.

Descansem una estona i a les set sortim a sopar a Labuanbajo, avui anem al Restaurant Lounge en taxi des de l’hotel. La decoració del local es maca, el menjar regular i el pitjor de tot es la música que esta molt forta, no ens deixa parlar i ens destrossa el timpà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.