Kochi

 


Kochi, dilluns 29 de gener de 2018

Avui sortim a les nou cap al centre de la ciutat de Kochi amb un shutle gratuït des del port que ens porta a Informació i Turisme de la ciutat. Ens han donat una polsera a unes tauletes que ens informaven de les ofertes turístiques de la ciutat. Hem tingut wifi gratuït al port i al Centre d’Informació. Un cop al lloc hem anat cap al castell passant per l’Hirome Market, Obiyamachi shopping Arcade, que de fet es una mena d’envelat que cobreix varius carrers plens de botigues que ens porten fins al castell. En una d’aquestes botiguetes la Carmen li ha comprat un petit osset a la Berta que el porta encantada. Pel camí ens trobem un petit pont vermell anomenat Harimaya-bashi que sembla ser que servia de lloc de trobada secret de un monjo budista i una jove sirventa en el segle XIX.

El Castell de Kochi es troba el mig de magnífics jardins, va ser construït al 1603 per el senyor feudal Yamanouchi Kazutoyo (Yamauchi Katsutoyo) i reconstruït després d’un incendi al 1748. Els Yamanouchi van dominar la regió circumdant coneguda durant el període Edo com Tosa i per això també s’anomena Castell de Tosa. Accedim per la porta Ote-mon y el recinte esta rodejat per un fossar amb aigua al igual que el Castell d’Osaka. Ens guarden el cotxet a la portaria de l’entrada perquè puguem pujar les pendents i escales que ens porten fins a la torre. Pel camí veiem l’estàtua de Taisuke Itagaki, un llibertador del període Meiji originari de Kochi i que va contribuir a la modernització del Japó. També trobem l’estàtua de Chiyo, l’esposa de Katsutoyo amb un cavall. Aquesta dona va ajudar a prosperar al seu marit que estava sempre lluitant a la guerra. Una de les anècdotes mes conegudes es que ella va oferir-li al seu marit la seva dot per comprar un cavall i això va impressionar molt a Oda Nabunaga, el general mes poderós del Japó en aquella època i després d’això Katsutoyo va tenir molt èxit. L’entrada al castell ens costa 420 yens, es original, un dels dotze castells japonesos que han sobreviscut als incendis, guerres i altres catàstrofes de l’era feudal. Pugem fins a dalt de tot i tenim una molt bona vista de la ciutat. Hi ha alguns objectes interessants exposats i algunes miniatures que reconstrueixen la vida a l’època feudal.

Tornant cap el vaixell en una botigueta petita i plena de coses em compro un parell de quimonos amb els seus cinturons i la Carmen també se’n compra un amb un cinturo brodat. La botiguera es una senyora gran molt petita, atenta i entranyable. Em sento com una geisha renovant el vestuari, passem un moment molt japonés.

Kochi esta separada de la resta del Japó per muntanyes i per l’oceà Pacífic i ha conservat característiques originals com el dialecte tosa-ben i els seus habitants tenen fama de ser obstinats. Tornem al vaixell amb el mateix shutle no sense abans passar pel mercat i veure moltes maneres de preparar sushi i altres menjars. Tenim una tranquil·la tarda de navegació.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada