Temples, castells i geishes

Avui deixarem Kanasawa, l’estància a estat breu, però intensa. Ens llevem a dos quarts de set, ens prenem un cafè mentre contemplem els Alps japonesos que bordegen la ciutat des de la finestra de l’habitació. Agafem un autobús per anar a l’estació on aprofitem per apreciar la seva arquitectura. Te un tori vermell post modern impactant i una enorme cúpula de vidres anomenada “Motenashi Dohmu” (Cúpula de Benvinguda). Els voltants de l’estació s’estan remodelant per l’arribada del Shinkansen Hokuriku a Kanazawa prevista pel 2014.

Agafem el tren de les 8:05 cap a Kyoto on hi arribem a les 10:10, l’hora prevista com sempre. Ens passem per l’oficina del Japan Rail per veure com ho farem per anar a Nara i a Koyasan quan sortim de Kyoto i ens informen bastant bé. També passem per l’oficina de turisme que ens donen mapes i hi comprem el passi d’autobús per un dia 500 yens cada un. Anem a l’Hotel Keihan Kyoto al costat de l’estació. No podem fer el check-in fins a l’una, però hi deixem les coses i anem a fer turisme.

Comencem pel Temple To-ji construït al 794 per ordre de l’Emperador Kammu un parell d’anys després d’haver transferit la capital de Nara a Kyoto i seguin el model de Changan (Xian), la aleshores capital de Xina. Al 818 l’Emperador Saga va entregar el temple a Kukai, el fundador de l’escola budista Shingon (enterrat a Koyasan), i li va donar el nom de Kyo-o-gokokuji que vol dir el temple que guarda la capital i la terra en la virtut de Ninno-gokoku-kyo, el principal sutra de la secta de Shingon. Gran part dels edificis van ser destruïts per incendis i batalles durant el segle XV i la major part dels que queden son del segle XVII.

Donem una volta pel jardí i veiem algun cirerer florit. Hi Trobem la famosa Pagoda de Cinc pisos del període Edo, que amb 55 metres es la mes alta del país. La primera pagoda que hi va haver va ser construïda per Kobo-daishi (Kukai) l’any 826 i les successives reconstruccions es van cremar en cinc ocasions. La pagoda actual va ser construïda pel tercer xogum Tokugawa, Iemitsu, al 1644. Dintre hi ha las imatges de quatre Budes amb el seus seguidors, els vuit grans Bosatsu.

El Kondo (Sala Principal) data del 796, es va cremar al 1486 i va ser reconstruït per Toyotomi Hideyori al 1603. Es l’edifici mes gran del Toji i amb ell l’antic estil indi Tenjiku es va introduir dintre del tradicional estil arquitectònic japonès. Hi ha les estàtues de la trinitat Yakushi: Yakushi-nyorai, Buda de la medicina originari de Xina i els seus dos ajudants, Nikko (Sol) i Gakko (Lluna) Bosatsu.

L’edifici del Kodo (Sala de Lectura o dels Sermons) es va comença a construir el 825 per Kukai i es va completar al 835. Va patir tifons i terratrèmols i es va cremar al 1486. Reconstruït per Toyotomi Kitanomandokoro durant el període Keicho (1596-1615),  manté la seva elegància original. La sala conté 21 imatges budistes ordenades d’acord al Mandala Mikkyo (Budisme Esotèric).

Agafem un autobús i anem fins al Temple Nishi Hongan-ji construït el 1591 per Toyotomi Hideyoshi que el va convertir en la seu de l’escola budista Jodo Shin-shu (Terra Pura Veritable) fundada per Shinran Shonin (1173-1262) que havia acumulat molt poder. Tokugawa Ieyasu va considera aquest poder com una amenaça i va intentar debilitar-lo donant suport a la fracció dissident d’aquesta escola que va funda la Haigashi Hongan-ji al 1602. Actualment el Nishi (Oest) Hongan-ji es el temple principal i centre coordinador de mes de 10.500 temples i 12 milions de seguidor en tot el mon. Els edificis actuals son del segle XVII i son considerats uns dels exemples mes macos de l’arquitectura budista japonesa. Hi ha la Sala del Fundador (Goeido), la Sala Daisho-in, una impressionant porta xinesa (Karamon) i  dos escenaris de teatre Noh entre altres edificacions.

El teatre Noh (No) es un drama líric  japonès que es remunta al segle XIV i va tenir el seu màxim esplendor al segle XVII. El Noh ve de les danses rituals dels temples i de les danses populars, dels escrits budistes i de la poesia, de la mitologia i les llegendes populars japoneses i xineses. Es un drama aristocràtic que segueix tenint el seu públic a l’actualitat. Es representa en un quadrilàter elevat i rodejat per dos costats de públic. En un costat hi ha un balco amb un cor de deu cantants i el fondo una estrada per quatre musics. Hi ha dos actors principals ricament vestits i porten mascares. La dansa constitueix el nucli principal de l’obra. Consta de cinc peses entre les que s’intercalen quatre farses (Kyogen) representades amb actors vestits amb roba corrent, sense mascares i amb llenguatge viu i actualitzat. La temàtica dels drames Noh es solemne i tràgica i al·ludeixen a algun tipus de redempció fen servir el simbolisme d’una llegenda o algun fet històric. El llenguatge es molt elaborat i abunden els arcaismes. Dura unes quatre o cinc hores. Aquest estil va influir amb altres formes dramàtiques posteriors, com el kabuki i el buto.

1) Higashi-Ōte-mon (Great Eastern Gate, today main entrance) 2) Guard house 3) Kara-mon 4) Honourable Carriage Approach (main entry to the Ninomaru Palace) 5) Ninomaru Palace 6) Kuroshoin 7) Shiroshoin 8) Ninomaru Garden 9) Pond 10) Kitchen 11) Meals preparation room 12) Storage buildings 13) Resting room 14) Toilets 15) Minami-mon (Southern Gate) 16) Cherry-trees grove 17) Plum-trees grove 18) Nishi-mon (Western Gate) 19) Honmaru 20) Bridge 21) Honmaru Garden 22) Donjon 23) Waraku-an 24) Koun-tei 25) Kita-Ōte-mon (Great Northern Gate) 26) Green Garden 27) Gallery

Anem caminant fins als dissidents, el Temple Higashi Hongan-ji, escola fundada el 1602 que va ser cremat i reconstruït el 1895. Te proporcions monumentals, però es menys impressionant des de el punt de vista artístic que el seu rival. Ambdós temples estan situats estratègicament molt a prop l’un de l’altre, com si es vigilessin.Sortint d’aquest últim temple agafem l’autobús 101 per anar al Castell Nijo-jo. Construït el 1603 com a residencia oficial de Tokugawa Ieyasu a Kyoto, era molt ostentós per demostrar el prestigi d’Ieyasu i assenyalà la pèrdua de poder de l’emperador. Per protegir-se de la traïció,  Ieyasu havia instal·lat un terra de “rossinyol”, que es un terra que xiula quan hi camines i que impedeix que els intrusos puguin moure’s sense fer soroll i també tenia sales ocultes des de on vigilava la seva guàrdia personal.

Nosaltres entrem per la Gran Porta del Est, Higashi-Ote-mon (veure 1 del mapa), passem per la caserna de la guàrdia (2) i ens arribem fins al Karamon (3), la gran porta xinesa que dona l’entrada al Palau de Ninomaru que te cinc edificis i son tots originals del segle XVII. Trobem grans sales plenes de maniquins que representen moments històrics del palau i podem caminar per sobre el terra tremolos de rossinyol i sentir cantar l’ocellet. Es molt divertit i revelador, i a més a més trepitjant aquest terra s’entenen moltes coses. S’entén que tenien por a la mort i a la traïció, que buscaven solucions i també que tot i sentir temor feien cantar un rossinyol i no pas un soroll estrident i alarmant.

A la sortida passegem pel jardí del palau que va ser dissenyat per Kobori Enshu. Després passem al jardí del Palau Honmaru que data de mitjanats del segle XIX i només s’obre per visites especials a la tardor. Aquest palau va ser traslladat des del recinte del Palau Imperial, quan el castell va passar a dependre de la família imperial al 1893, per convertir-se en la residencia del príncep Katsura. Abans de sortir del recinte del castell encara veiem un altre edifici, el Koun-tei, una bonica casa de te en mig dels jardins. Tornem a l’hotel amb el 101 per descansar una mica.

A les vuit passades agafem un autobús a l’estació que ens porta fins a Pontocho, que junt amb Gion, son els centres de diversió nocturna tradicional, diguem diversió tipus geishes. Esta a l’últim carrer perpendicular esquerra del carrer Shijo-dori abans d’arribar al riu Kamagawa. Es un carreró  estret  amb una llarga filera de cases baixes de fusta amb fanalets vermells, plena de bars i restaurants. Molts dels restaurants tenen terrasses que donen al riu on les geishes entretenen al ricatxos a l’estiu, però ara encara fa massa fred per veure aquest espectacle. Normalment només es pot accedir a les geishes i a aquests restaurants si algú et presenta, a més a més els preus son astronòmics. Nosaltres sopen a un dels restaurants de fanalets que te una carta al carrer que podem consultar abans d’entrar. El sopar es d’alta cuina japonesa es boníssim i al lloc molt agradable. Després de sopar, acabem de fer el carrer, ja, ja, … i tornem a l’hotel amb bus.

 Durant tot el dia d’avui hem vist moltes dones vestides amb quimonos, mes que no pas a la resta de ciutats on hem estat. Sembla ser que a la tardor i a l’època del cirerer florit es quan mes vesteixen aquesta roba.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada