Kagoshima

Kagoshima, dimarts 30 de gener de 2018.

Kagoshima esta situada a l’illa de Kyushu i esta agermanada amb Nàpols. Es una antiga ciutat de samurais que durant 700 anys va ser el baluard del clan Shimazu i també va ser el primer punt de contacta del Japó amb el cristianisme amb la figura de Francisco Javier que va arribar a l’illa al 1549. La seva badia esta a l’ombra del volcà Sakurajima que el 1914 després de varies erupcions de tones de lava van sepultar alguns pobles i van unir l’illa Sakurajima a terra pel sud-est. El volcà no ha deixat de treure fum i cendres des de 1955, però tot i la seva inestabilitat deixa que se li acostin. Te tres pics, però només un es actiu i esta prohibit pujar a la muntanya.

Avui després d’esmorzar la Berta ha anat a fer una classe de dansa al Cabaret Vienna amb el personal de l’Squock i tots hem anat a veure-la. Hem sortit a les 11:30 del vaixell i hem anat directes a Informació i Turisme on hem tingut la primera desil·lusió del dia, es complicat anar a Sakurojima. Hem d’anar a buscar un tramvia que esta a uns 30 minuts caminant des del vaixell i costa 160 iens fins al Ferry que porta al volcà o agafar un taxi que costa uns 3.000 iens per quatre i a sobre no en trobem cap. Optem per caminar fins al tramvia i agafem la línia 1 a Wakida que ens porta a Suizokukan-quai en un trajecte llarguíssim i no gaire lluny de la parada agafem el Ferry que en 15 minuts per 160 iens ens porta als peus del volcà Sakurojima.

A Sakurojima comprem un bitllet d’autobús per tot el dia que costa 500 iens per recorre la zona i pots pujar i baixar tants cops com vulguis de l’autobús, però hi ha tanta cua per agafar-lo que li diem a la senyora de la guixeta que ens torni els diners i no te cap problema en fer-ho. Així les coses anem caminant fins al Centre de Visitants on hi ha molta informació sobre el volcà i un petit museu. Quasi al costat hi ha el “Yogan Nagiso Park Footbath”, un ashiyu per fer bany de peus on el Paco i jo vivim l’experiència i realment l’aigua esta molt calenta, però ens deixa uns peus magnífics. La Lidia, el Fernando, l’Àngels i el Josep Mª se’n van a dinar i la Carmen, el Paco, la Berta i jo agafem el Yogan Nagisa Trail on podem veure cendres i lava petrificada que arriba al mar i la vegetació que s’ha desenvolupat al voltant. Son tres quilometres d’un camí magnífic del que gaudim a cada pas. Arribem fins al Karasujima Observatory on hi havia una ciutat que va ser enterrada pel volcà. El lloc ens dona unes boniques vistes del volcà. El temps no para i tornem a recollir a la resta del grup. Abans d’anar al Ferry passem pel Tsukiyomi Shrine, un santuari sintoista que va ser enterrat per la lava, però reconstruït al 1940. Hi ha molts Ferrys i tornem fàcilment a la península, però a l’hora d’agafar el tramvia ens equivoquem i agafem el nº2, només hi ha dues línies i ho fem malament, però a mes a més no recordem el nom de la parada on hem de baixar. També s’ha fet de nit i no som capaços de reconèixer el lloc on hem pujat, això es una catàstrofe. Sort que ens trobem a la Majo i la seva família i ella esta mes informada, sap a la parada que ha pujat i esta connectada a internet. Baixem a l’ultima parada del tramvia nº2 i normalment es paga quan baixes, però nosaltres no volem pagar perquè hem de fer transbordo i agafar l’altra tren, el nº1 en aquesta mateixa parada. Parlem una estona amb el conductor i al final paguem, però ell ens dona uns papers que ens serviran per l’altra tramvia, tota una odissea. L’altra tramvia triga una estona i també va molt ple, però ens entatxonem com podem i allà hi trobem altres passatgers del vaixell, cosa que ens tranquil·litza i finalment podem arribar sans i estalvis. Realment pensava que no ho aconseguiríem. Ha estat una lliçó a no oblidar mai la parada a on hem de tornar. Uf, molt estressant. No se com ho haguéssim fet si no arribem a trobat a la parella de Vigo.

Hem sopat al Botticelli i després la Berta a l’Squok i els adults a veure una pel·lícula de l’Opera, Rigoletto de Giuseppe Verdi, al Cabaret Vienna, que tot i que es molt bona no podem resistir i anem a dormir.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.