Ishigaki

Ishigaki, divendres 2 de febrer de 2018

Dintre del grup de les illes Yaeyema, les mes meridionals del Japó, hi ha Ishigashi. Aquesta illa no es va veure afectada per la guerra de 1945, tampoc te bases americanes i esta considerada com una illa paradisíaca.

Hem baixat del vaixell a les nou i hem anat directes a l’estació d’autobusos. Allà hem comprat un bitllet per tot el dia i ens hem quedat esperant per agafar un bus que dona la volta a l’illa. Hem anat fins a la Badia Kabira on hi trobem una platja de sorra blanca i aigües transparents que esta rodejada de vegetació on agafem un vaixell amb fons de vidre (850 iens) per poder apreciar els coralls i peixets que hi viuen. Hi ha peixets de tots colors, grocs, blancs, negres, fins hi tot he vist al Nemo. Hi ha corals que pel meu gust estan una mica descolorits. Després ens hem quedat una estona a la platja buscant petxines i fins i tot els nens i alguns no tan nens s’han tret les sabates i s’han mullat els peus. També hi trobem un petit temple i paradetes de records que tenen regust antic, em recorden als que hi havia quan jo era petita. Aquí també hi ha un bany amb cadireta adjunta per deixar el bebè mentre la mare o el pare fan pipi. Això es una cosa que hem anat veient per tot arreu al Japó.

Després hem tornat a Ishigaki city amb el bus mentre començava a ploure. A la ciutat hem anat a Miyara Dunchi, una casa de 1819, l’única residencia d’un antic samurai que es conserva a l’illa. L’entrada eren 200 iens, però ens hem fet la foto amb la façana darrera i no hem entrat. Tot seguit hem anat fins al Temple Torin (Torinji), temple zen, budista de la secta Rinzai, fundat al 1614 per indicació del rei RyuKiu, Sho Nei. A l’entrada te unes estàtues de guardians del reis Deva del segle XVIII. Es l’edifici de fusta mes antic d’Okinawa. Al 1771 va ser parcialment destruït pel tsunami Meiwa i es va reconstruir al 1786. El saló de l’adoració  Gongen-do te elements de l’estil de les motllures del sostre del Castell de Shuri (Santuari Gongen-do).

Per acabar hem anat a unes galeries comercials que van paral·leles al carrer principal, Shiyakusho-dori, son unes arcades plenes de botigues a les que ja estem acostumats. He comprat uns imants i algunes tonteries mes.

De tornada al vaixell, hem dinat i hem passat el control de sortida del Japó que avui deixem. Hem passejat per l’embarcació, hem vist la sortida del port i ara ja es fosc i estem descansant a l’habitació.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada