Hualien-Keelung

Hualien-Keelung, dissabte, 3 de febrer de 2018

Avui mentre estàvem esmorzant al Botticelli ens han comunicat per l’altaveu que el vaixell no podia atracar a Hualien per mala mar i que no podríem baixar. La nostre entrada a Taiwan ha començat amb mal peu. Ens hem quedat molt decebuts perquè esperàvem amb candeletes anar al Parc Nacional de Toroco, especialment important, magnífic amb el congost Toroco, un fantàstic canyó de 19 kms de llarg, les grutes de Swalow, els túnels “Nine Turn”, El Santuari de l’Eterna Primavera dedicat a les víctimes (212 persones) que van morir durant la construcció de la carretera central Cross Island i el Temple Kang Ten, el temple taoista mes gran de Hualien. Dons tot el que volíem veure, no ho hem vist. En lloc d’això ens hem quedat al vaixell, la Berta, el Lucas i el Roque a l’Sqock Club, la Majo, el Raul, la Carmen, el Paco i jo hem anat a un taller per fer una diadema i després hem pul·lulat pel vaixell fins a les dotze que sortien els nens de les seves activitats.

He dinat una mica amb la Berta i una mica al Botticelli, ella ha volgut tornar a l’Squock a les dues i s’hi ha quedat fins a les cinc tot i que jo li he preguntat varies vegades si volia anar a descansar una mica perquè jo volia sortir a la nit a Keelung. El capità ens ha informat que hi arribaríem aquesta nit en lloc de demà al matí com estava previst. Durant la tarda hem intentat agafar l’excursió “Taipei al teu aire” per anar-hi demà, però estava plena.

Sobre dos quarts de set hem sortit del vaixell a Keelung plovent a tota maquina i amb vent, però hem arribat a la terminal del port i allà hem aconseguit mapes i hem canviat diners, els iens que ens han sobrat del Japó. El canvi ens ha sortit 1 euro, 33 NTD (New Taiwan Dòlars). Aquesta moneda només es pot canviar aquí i si ens en sobren ens els haurem de quedar o fer-los servir quan tornem un altra cop. Sortint del port hem anat a donar una volta pel Mercat Nocturn. La Berta en el cotxet amb el plàstic perquè ha continuat plovent molt. El Mercat també estava envoltat de plàstics que ens han protegit en part de la pluja, però no totalment. Hi ha força animació tot i el mal temps. Hi ha moltes parades de menjar i de mercaderies autòctones, però aconsegueixo alguns regalets pel Pau, la Maya, la Alba i la Berta.

Ens endinsem fins al Keelung Miaokou on hi ha el Temple Dianji que es taoista i es va establir el 1875 gracies a la donació d’un ric comerciant. Va ser construït on hi havia hagut un vell Santuari dedicat al Deu de l’Aigua. Miaokou vol dir “entrada del temple” i es va fer famós per el menjar que s’oferia a l’entrada del temple durant l’ocupació japonesa quan un grup de comerciants intel·ligents va començar a oferir una deliciosa oferta culinària en aquest lloc. Nosaltres descobrim com avui en dia aquesta entrada continua plena de llocs on fer contenta la panxa. Estan ben be a la porta del temple, però en cap moment això representa una falta de respecte o disminueix la solemnitat d’aquest lloc sagrat. A mes a mes com que estem absolutament envoltats per la pluja encara ens sentim mes acollits pel santuari.

A la tornada volíem anar al Zhongzheng (Chung Cheng) Park, però una tira llarguíssima d’escales ens ha tirat enrere i segueix plovent amb intensitat. Decidim tornar al vaixell i la Berta s’adorm abans de que hi arribem. El Josep Mª, l’Àngels, la Berta i jo anem a sopar una mica abans de que tanquin el bufet del Giardino i ens prenem una copa de vi jo i una cervesa el Josep Mª.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada